Si s'ataca aquesta proteïna amb dos fàrmacs biològics la probabilitat que desaparegui el tumor és d'un 40-45%
ACN
Barcelona.-Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia revelen en un estudi que un dels subtipus de càncer de mama HER2+, l’HER2-E o l'HER2-enriquit, presenta una capacitat de resposta en el tractament sense quimioteràpia quatre vegades superiors a la resta de subtipus d'aquest tumor. Si s'ataca la proteïna HER2-enriquit amb dos fàrmacs biològics la probabilitat que desaparegui el tumor és d'un 40-45%, segons assegura el doctor Aleix Prat, un dels coordinadors de l'estudi i investigador principal del Grup de Genòmica Translacional del VHIO i també cap de servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i del grup de Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids de l'IDIBAPS. L’estudi es basa en un assaig clínic, anomenat PAMELA, que ha analitzat dades de 150 pacients.
El doctor Prat puntualitza que aquest assaig no canvia la pràctica clínica d’avui per demà però obre la porta “a fer estudis més definitius” que acabin demostrant que hi ha un grup de pacients amb càncer de mama HER2+ que es poden curar sense quimioteràpia i només amb tractament biològic. L'estudi s’ha presentat dijous en el marc del San Antonio Breast Cancer Symposium (SABCS), que té lloc a la ciutat de San Antonio, als Estats Units, del 6 al 10 de desembre. Durant aquest congrés de referència en càncer de mama, els investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, pertanyents a diversos grups de recerca, hi presenten més de 14 comunicacions. El treball ha estat coordinat pel doctor Javier Cortés, investigador associat translacional del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i també cap de secció de Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l'Hospital Universitari Ramón i Cajal; el doctor Aleix Prat, investigador principal del Grup de Genòmica Translacional del VHIO i també cap de servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i del grup de Genòmica Translacional i Teràpies Dirigides en Tumors Sòlids de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i pel doctor Antonio Llombart-Cussac, cap de servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Arnau de Vilanova a València.La teràpia anti-HER2 sense utilitzar la quimioteràpia és suficient per aconseguir una resposta patològica completa o RPC (absència de tumor residual i absència de metàstasi) en els pacients amb càncer de mama HER2+. No obstant, aquest càncer no és biològicament homogeni i no tots els subtipus de tumors HER2+ responen de la mateixa manera a aquesta teràpia. Dins dels subtipus genòmics de càncers HER2+ estudiats mitjançant el test PAM50, el subtipus HER2-E o HER2-enriquit és el que presenta una major sensibilitat en el tractament sense quimioteràpia.El treball es basa en un assaig clínic dissenyat amb l'objectiu d'avaluar el possible valor predictiu de cadascun dels subtipus intrínsecs PAM50 en referència a la resposta patològica completa en el teixit mamari després de 18 setmanes de rebre un tractament de doble bloqueig d'HER2 sense quimioteràpia. El doctor Prat explica que després de comparar la resposta patològica completa entre el subtipus de tumors de mama HER2-E i els subtipus de tumors no-HER2-E es va observar que efectivament la resposta patològica completa va ser significativament superior en els HER2-E que en els no-HER2-E, un 40-45% enfront d'un 10% respectivament.En aquest context, el subtipus genòmic del tumor, estudiat mitjançant el test PAM50, ha permès identificar els pacients HER2+ que tindrien més probabilitats d'obtenir un major benefici de les teràpies duals anti-HER2. A més, tenint en compte les respostes completes estudiades, aquest assaig clínic també atorga un paper predictiu a la classificació PAM50 quan es determina a les dues setmanes de tractament. Segons els investigadors, les conclusions de l'estudi apunten que el subtipus HER2-E és un fort predictor de la sensibilitat al doble bloqueig d'HER2 en el càncer de mama HER2+ sense quimioteràpia. Els investigadors apunten que dur a terme un test mitjançant PAM50 abans del tractament i a la segona setmana d'iniciar-lo, proporciona informació predictiva més enllà dels receptors hormonals.
