Actualizado 31/03/2017 02:56

Els usuaris de l'N-240 tornen a exigir mesures contra la sinistralitat amb el tall de la via a les Borges Blanques

El debat continua obert sobre si cal prioritzar la duplicació de carrils o l'alliberament del peatge de l'AP-2

ACN

Les Borges Blanques.-Desenes d'usuaris de l'N-240 han tornat a exigir aquest diumenge al ministeri de Foment mesures contra la sinistralitat en el tram entre Lleida i Montblanc amb el tall de la via a les Borges Blanques. És el segon tall de la carretera que s'ha fet en un mes i ha aplegat més de 200 persones. En aquest cas, el trànsit s'ha interromput des de les dotze i durant gairebé tres quarts d'hora al quilòmetre 71, a l'altura del complex Masia Salat, al terme de la capital de les Garrigues. El 23 d'octubre es va fer la primera protesta al mateix punt entre Lleida i Juneda (al quilòmetre 83) on una setmana abans havia perdut la vida una jove de 27 anys de la capital de les Garrigues, l'última dels 28 morts comptabilitzats al tram lleidatà de la via des del 2009. Aquest darrer sinistre mortal va ser la gota que va fer vessar el got. La Plataforma, que agrupa quinze ajuntaments i la Cambra de Comerç de Lleida, assegura que no s'aturarà fins que el govern espanyol no compleixi el compromís de començar a duplicar la carretera el 2017. Malgrat tot, no hi ha consens a l'hora de reclamar els quatre carrils per l'N-240 entre Lleida i les Borges. Aquesta és l'opció que també defensa el conseller de Territori, Josep Rull, i el PDECAT però ERC i entitats socials i ecologistes aposten per rescatar la concessió i alliberar el peatge de l'AP2 entre Lleida i Montblanc. Asseguren que seria més ràpid i més barat i tindria menys impacte ambiental al territori. Tot i això, aquest diumenge membres del partit republicà també han assistit a la mobilització per donar un "missatge d'unitat" davant del ministeri. Més enllà de polèmiques, els usuaris que s'han mobilitzat aquest diumenge exigien que es prengui mesures immediates per augmentar la seguretat d'una via on s'hi "juguen la vida". La Plataforma manté la voluntat de recórrer a la Fiscalia perquè dirimeixi si el Ministeri de Foment, titular de la carretera, té alguna responsabilitat en l'elevada sinistralitat del tram lleidatà de l'N-240. La via suporta el pas de 12.000 vehicles diaris de mitjana, dels quals gairebé un 30% són camions.

La Plataforma la conformen primers edils i regidors de l'Albi, Arbeca, Artesa de Lleida, les Borges, Castelldans, Cervià, la Floresta, Juneda, Lleida, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Puigverd de Lleida, Torregrossa, el Vilosell i Vinaixa, a més de la Cambra de Comerç de Lleida. En aquesta ocasió la convocatòria també s'ha obert als representants de Fulleda, Tarrés, l'Espluga Calba, els Omellons i el Cogul.Cal recordar que els alcaldes i regidors dels municipis lleidatans per on discorre l'N-240 van acordar després de l'últim accident mortal recórrer a la Fiscalia perquè dirimeixi si el Ministeri de Foment, titular de la carretera, té alguna responsabilitat en l'elevada sinistralitat que suporta el tram entre Lleida i les Borges Blanques. La plataforma denuncia "l'allargament innecessari" i "injustificat" en l'execució de les solucions compromeses per Foment per incrementar la seguretat en aquest tram.Representants de la Plataforma també es van reunir amb la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso, qui es va comprometre a reunir-se amb alts responsables del ministeri per fer-los arribar les reivindicacions del territori. Una de les actuacions que ha fet Foment és la construcció de la rotonda de Margalef i n'hi ha tres més de pendents, però des de la Plataforma asseguren que són pedaços i exigeixen una solució definitiva.El primer tall de la via es va fer el 23 d'octubre, al quilòmetre 83, entre Lleida i Juneda, el punt exacte on va perdre la vida Marta Soria, una veïna de les Borges de 27 anys. L'acte va congregar més de 300 persones, entre els quals amics i familiars de la jove.Duplicació versus alliberament de l'autopistaDes de la Plataforma i el PDECAT es defensa la gratuïtat de l'autopista entre Lleida i Montblanc, però només com una opció provisional mentre durin els treballs per convertir el tram de l'N-240 entre la capital del Segrià i les Borges en una carretera de quatre carrils. Asseguren que la duplicació és una demanda del territori i que l'alliberament de l'autopista no pot ser la solució definitiva per diverses raons. En primer lloc, perquè la majoria de poblacions que hi ha entre les dues capitals (Artesa, Puigverd, Torregrossa, Juneda i Castelldans) no tenen accés a l'AP-2, amb la qual cosa s'haurien d'habilitar noves entrades a l'autopista -amb l'impacte ambiental i econòmic que això suposaria- o els veïns continuarien utilitzant igualment la perillosa nacional amb dos carrils. D'altra banda, asseguren que l'alliberament del peatge i el rescat de la concessió suposaria el pagament a Abertis per per del govern espanyol de 85 milions d'euros mentre que el cost dels treballs de duplicació estimat per Foment és de 56 milions. A tot això, afegeixen que molts vehicles pesants seguirien circulant igualment per l'N-240 per accedir directament als polígons de Lleida per estalviar-se el tomb que s'ha de fer per arribar-hi des de l'autopista.Per contra, des d'ERC són partidaris de l'alliberament de l'AP-2 per descongestionar de trànsit pesant la N-240 i reduir l'elevada sinistralitat i recorden que aquesta és l'opció consensuada que es va votar al Parlament i a la Diputació de Lleida. En aquest sentit, ERC fa pinya amb entitats com l'Ateneu Popular Garriguenc i Conca 22, i el grup ecologista Ipcena. Els republicans insisteixen que el rescat del peatge es podria fer de forma immediata i seria més barat que la duplicació de carrils (71 milions segons l'estudi de l'Ateneu Popular Garriguenc i Conca 22). A més, temen que la duplicació podria allargar-se "molts anys". A partir d'aquí, també demanen a Foment que acabi de construir les altres rotondes planificades i que s'estudiï si en determinats punts de la via cal afegir més trams de carril o fer accessos més condicionats als municipis.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés