Els seus advocats demanaran l'arxivament després que la fiscalia no s'hagi presentat a l'interrogatori pels desordres públics i els danys de la vaga general del març del 2012
ACN
Barcelona.-Els tres vaguistes detinguts aquest dilluns per no haver-se presentat voluntàriament per identificar-se i fer-se fotografies davant dels Mossos d'Esquadra s'han negat a declarar aquest dimarts davant del jutjat d'instrucció que investiga els delictes de danys i desordres públics a Barcelona durant la vaga general del 29 de març del 2012. A l'interrogatori no hi ha assistit la fiscalia, i les acusacions particulars de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat es van retirar fa mesos. Per això, els seus advocats preveuen demanar l'arxivament del cas, ja que no hi ha cap prova "directa" contra ells.
Els tres vaguistes estan investigats per presumptes delictes de desordres públics i de danys durant la vaga general del 29 de març del 2012. Fa dos anys ja van ser citats al jutjat per aquells fets, i es van negar a declarar. Des del 2012 s'havien de presentar davant dels Mossos per requeriment de la justícia per a ser fotografiats amb l'objectiu que els retrats fossin comparats amb les imatges de la web de delació ciutadana que Interior va obrir poc després dels fets. Les defenses van recórrer el primer requeriment i l'Audiència de Barcelona els va donar la raó, però el jutjat que investiga el cas va tornar a acordar que havien de ser fotografiats. Els advocats van presentar un altre recurs, que no va prosperar, i des d'aleshores els investigats s'han "mantingut absolutament contraris" que se'ls practiqués "una diligència que va en contra de la seva defensa".Estaven en crida i cerca, però aquest dilluns es van presentar, juntament amb amics, companys i membres d'organitzacions, davant de la Conselleria d'Interior, on van ser detinguts i traslladats a la comissaria de Les Corts dels Mossos. A la tarda van quedar en llibertat amb la citació judicial per aquest dimarts.Un dels lletrats, Eduardo Cáliz, va afirmar que l'ordre de crida i cerca "no respon a uns criteris ordinaris de funcionament judicial", ja que cap dels tres vaguistes "es trobava fugit de la justícia ni realitzava tasques fora de la quotidianitat", sinó que "sempre s'han trobat a disposició judicial".En sortir de la Ciutat de la Justícia, Cáliz ha explicat que la causa és una "persecució política" contra les persones que protesten i lamenta que s'hagi allargat més de quatre anys per uns delictes que, segons ell, no poden superar els tres anys de presó.Detenció dels tres vaguistes després de presentar la campanya 'Donem la cara'Els tres vaguistes s'han presentat aquest dilluns al matí a la seu del Departament d'Interior per registrar un escrit de denúncia contra la "persecució policial a què estaven sotmesos", segons va explicar Cáliz, i aleshores van quedar detinguts, una possibilitat que ja contemplaven per l'ordre de crida i cerca que requeia sobre ells. Aquesta acció s'emmarcava en la campanya 'Donem la cara', que s'havia presentat just abans per donar suport als tres activistes i denunciar la web de delació ciutadana, que va activar el 2012 l'aleshores conseller d'Interior, Felip Puig, i que va tancar un mes després. En el marc de la campanya, i per fer més vistós el suport, els tres vaguistes, altres activistes i representants de la CUP van posar per ser fotografiats com si estiguessin detinguts. Àlex Garcia, un dels tres vaguistes que va quedar detingut, havia titllat abans d'entrar a Interior d'"indignant" i de "dèficit democràtic molt gran" la "persecució política de persones per manifestar-se en una vaga general". "Vam ser condemnats socialment, sense judici, senzillament pel fet d'assistir a una manifestació", va denunciar Garcia, que va lamentar que "ningú, ni la conselleria, ni Mossos, ha explicat d'on van treure les nostres fotografies, quina validesa tenien i amb quin rigor es van difondre per internet i pels mitjans de comunicació". "Estem aquí per donar la cara i perquè no es repeteixi una web com aquella", va reblar. La campanya 'Donem la cara' té per objectiu que es tanquin els casos derivats de la web de delació ciutadana, la reparació de danys a les persones que hi van aparèixer, l'assumpció de responsabilitats polítiques i l'absolució definitiva dels encausats pel 29-M. Un altre objectiu és vetllar perquè no es torni a obrir una web de delació ciutadana per denunciar persones que participin en manifestacions. Interior subratlla que la web es va donar de baixa i que Jané no preveu reobrir-laFonts d'Interior han assenyalat a l'ACN que aquella web es va donar de baixa i que el conseller Jordi Jané no té cap intenció d'obrir cap portal amb aquests objectius. Les mateixes fonts han subratllat que el juny passat el Departament d'Interior es va retirar d'aquesta causa com a part acusadora. El Govern s'ha retirat en els darrers mesos de diversos casos contra activistes, en què no hi havia ni Mossos d'Esquadra ni béns de la Generalitat afectats. La web de delació ciutadana, que es va posar en marxa perquè els ciutadans identifiquessin persones que presumptament havien participat en desordres públics durant la vaga general del 29-M, es va tancar el maig d'aquell any. Aleshores, la pàgina es va deixar "hivernant" i, segons es va dir en el seu moment, es preveia reactivar-la si hi havia nous disturbis. Durant el mes que va estar en funcionament, es van identificar 22 de les 68 persones de les quals es van penjar imatges al portal.
