Destaquen tres bombes d'aviació, a banda de granades i de projectils d'artilleria
ACN
Lleida.-La unitat Tedax (Tècnics Especialistes en Desactivació d'Artefactes Explosius) dels Mossos d'Esquadra de Lleida han fet explotar més de cent artefactes originaris de la Guerra Civil durant el 2016 a les comarques de Lleida. La xifra es manté estable en els darrers anys malgrat que fa gairebé vuit dècades que va acabar el conflicte. Entre les actuacions més complexes destaquen les detonacions de tres bombes d'aviació. Un dels obusos, el més gran, es va localitzar el 24 de març a Cervera, als terrenys on es feien les obres d'un nou supermercat al costat de l'N-II. La bomba no es va poder traslladar i la detonació controlada va obligar a confinar uns 200 veïns d'un centenar d'habitatges. També durant aquest any els Tedax han desactivat 35 granades de mà, 13 granades de morter i 51 projectils d'artilleria.
Setanta-set anys després del final de la guerra encara es troben moltes restes de l'armament que es va fer servir durant els mesos que el front va estar a les comarques de Lleida. La desactivació d'aquests artefactes suposa encara el gran gruix de la feina dels artificiers dels Mossos a les comarques de Lleida, segons reconeix el caporal Albert. En concret, durant aquest 2016 s'han neutralitzat 102 artefactes (entre bombes d'aviació, granades i projectils). L'any 2015 van ser 104 (3 bombes, 21 granades de mà, 31 granades de morter i 49 projectils d'artilleria). Segons el caporal dels Tedax, actualment la majoria d'aquest material es troba en zones de muntanya i en camps de cultiu on la maquinària agrícola remou la terra i fa aflorar els explosius. També hi ha bastants casos en què els artefactes apareixen durant les obres de reforma de cases antigues, ja sigui sota la teulada, en dobles parets o al subsòl. On és menys habitual de localitzar-ne avui dia és en zones urbanes on ja s'han anat retirant al llarg dels anys. Per això l'actuació més excepcional i espectacular d'aquest 2016 va ser la del 24 de març a Cervera. No només perquè la bomba d'aviació va aparèixer al nucli urbà sinó també perquè va ser impossible retirar-la del lloc per fer-la explotar en un altre indret. La bomba d'aviació localitzada pels treballadors de les obres d'un supermercat feia 50 centímetres de llarg i 20 centímetres de diàmetre. La detonació va ser tant forta que va trencar els vidres dels immobles del costat i va provocar una gran polseguera. Fins i tot una persona va ser atesa per una crisi d'ansietat. Més de 200 veïns van ser confinats i es va desallotjar els clients i treballadors de l'establiment comercial.Les altres dues bombes d'aviació desactivades aquest 2016 es van descobrir a Llardecans (Segrià), en terrenys no gaire lluny del nucli urbà del poble. En tots dos casos, però, es van poder traslladar a una gravera per fer-les explotar i no va suposar cap afectació per als veïns. Aquest 2016 també ha transcendit el cas de la troballa d'una granada de mà durant les obres de rehabilitació d'una casa del carrer Mercadal de Bellpuig (Urgell). Va ser a l'agost i efectius dels Tedax van recollir l'artefacte per fer-lo explotar posteriorment. D'altra banda, a finals de setembre un veí va avisar els Agents Rurals de la troballa de dos granades encara actives entre espones de pedra d'una finca agrícola de l'Espluga Calba, a les Garrigues. Material explosiu industrial i altres serveisA banda dels artefactes de la Guerra Civil, l'altre gran camp d'explosius que queden en mans dels artificiers dels Mossos són els de caràcter industrial. El caporal Albert explica que la majoria és material antic, ja que fa anys es podia comprar sense gaires restriccions per fer explotar grans roques o soques d'arbres i ampliar així els camps de cultiu. Dins d'aquest àmbit entrarien cartutxos de dinamita (225), cartutxos d'amonita (10) o els detonadors pirotècnics (24). Aquest 2016 també s'han neutralitzat tres coets anti-calamarsa, uns artefactes molt polèmics que utilitzaven alguns pagesos per desfer els núvols amenaçadors i evitar tempestes de pedra.Per últim, l'estadística dels Tedax de Lleida també recull que aquest any s'han desactivat 38 cartutxos de munició; 72 estopins; 5 espoletes; 13 metres i 500 grams de metxa lenta; 500 grams de pólvora i un pot de fum d'ocultació.D'altra banda, la unitat també ha portat a terme 5 dispositius de protecció (visites de personalitats) i 2 inspeccions d'objectes sospitosos. A més, s'han fet 41 xarrades informatives a centres educatius per explicar als alumnes la perillositat dels artefactes explosius -tant els de la Guerra Civil com els pirotècnics- i donar-los pautes de com han d'actuar si en troben.RecomanacionsDe fet, el caporal insisteix que la recomanació més important és no tocar, moure o manipular mai l'artefacte per evitar accidents. "El millor que es pot fer és trucar al 112 o informar la comissaria de Mossos més propera per tal que els especialistes en desactivació d'artefactes explosius els neutralitzin al mateix moment o se'ls enduguin per fer-ho quan creguin convenient", afirma.A més, recorda que tampoc es pot col·leccionar aquest tipus de material a casa perquè està prohibit i és perillós. "Hem de pensar que la tinença d'artefactes explosius està prohibida, així com la seva compra-venda, i tenir-los a casa suposa un risc molt important, no només per a la persona que els col·lecciona sinó també pels qui viuen al voltant; és fàcil que intentant desactivar un artefacte, esclati, i provoqui lesions a la persona que l'està manipulant i a les persones que puguin estar a prop", insisteix.
