Els resultats del cens certifiquen un escenari d'alta biodiversitat al parc
Cadaqués (ACN).-
Per tretzè any consecutiu, durant el passat mes de gener es va realitzar un nou cens hivernal d'aus al Parc Natural del Cap de Creus. En general, els resultats del nou cens mostren un escenari d'alta biodiversitat amb una important recuperació d'espècies amenaçades com les baldrigues, els xatracs, el corb marí emplomallat o el falcó pelegrí. Pel que fa a les baldrigues, per exemple, el cens ha demostrat que el parc compta amb una de les colònies més importants del país amb 690 exemplars de baldriga mediterrània i 82 exemplars de baldriga balear. Pel que fa a les espècies més comunes, en el cens d'aquest any s'ha detectat un descens del nombre de gavians argentats.Els censos hivernals són uns instruments per avaluar el volum d'ocells que passen l'hivern a les nostres contrades i que s'efectuen cada any a mitjan gener, moment de màxima estabilitat de les poblacions d'ocells que vénen a hivernar a Catalunya.
Des dels anys 80 del segle passat, la Generalitat de Catalunya coordina el cens hivernal d'ocells aquàtics i marins hivernants. Es fa a més d'un centenar de localitats, des de petites basses o trams de riu fins a grans parcs naturals com el Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà o el Cap de Creus. Hi participa personal professional de l'Administració però també voluntaris d'ONG o voluntaris, i ha esdevingut un projecte de ciència ciutadana obert i d'àmplia base social que genera uns resultats oficials, públics i d'interès per a la gestió que per llur origen no són qüestionats i són acceptats per la societat com el gran bioindicador que és.
El Parc Natural del Cap de Creus ha efectuat el seu cens per tretzè any consecutiu a mitjan mes de gener. L'objectiu és quantificar les poblacions hivernants d'ocells aquàtics i marins, prestant especial atenció a les que atorguen importància internacional a la zona com són el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii [Castellà: cormorán moñudo mediterráneo]) i rapinyaires com l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata [Castellà: águila perdicera]) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus [Castellà: Halcón peregrino]), però també les amenaçades d'extinció com alguns ocells marins (les baldrigues o els xatracs, per exemple).
Els resultats obtinguts mostren que el Parc Natural del Cap de Creus ha resultat un dels punts del país amb bona presència de baldrigues, que troben en aquest espai un lloc d'alimentació i hivernada a causa de la presència d'un fons marí (el canó submarí del Cap de Creus) que és una àrea d'especial riquesa, que traspua a la superfície i és explotada per aquestes especies. Els 690 exemplars de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i els 82 de baldriga balear (Puffinus mauretanicus) són de les xifres més rellevants registrades aquest hivern a Catalunya per a aquestes espècies bioindicadores de la qualitat dels nostres ecosistemes marins i litorals.
Altres espècies piscívores detectades inclouen 79 exemplars de mascarell (Morus bassanus), hivernant al sector de la punta del Cap de Creus, i gavines, com 81 gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), 5 gavines capnegres (Larus melanocephalus) i 23 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), aquests darrers considerats vulnerables a l'extinció a Catalunya i d'interès especial atès el seu regim alimentari piscívor.
Indicadors de getió
El Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial inclou un segon objectiu que es controlar espècies comunes o no protegides que seu volum i distribució pot arribar a causar problemes amb la seva interacció amb espècies protegides i amenaçades però també amb la pesca, l'agricultura o fins i tot puntualment amb les persones. Una d'aquestes espècies és el gavià argentat (Larus michahellis), nidificant a Catalunya però que també rep efectius hivernants per exemple de França. En el cas del Cap de Creus, la situació de 2015 coincideix amb el que s'ha registrat a d'altres indrets de la costa: ha davallat una mica la població. Amb 1.498 exemplars, la xifra és similar a les habituals i queda llunys dels 2.300 exemplars que s'havien arribat a detectar al parc.
Una altra espècie que ha generat en algun moment conflictes amb la pesca en aquest cas és el corbmarí gros (Phalacrocorax carbo). Els 71 exemplars censats al Cap de Creus, per exemple (per 78 el 2014, 94 el 2013, 98 el 2012, 101 l'any 2011 i 110 l'any 2010), semblen indicar una constant disminució del corb marí gros com a hivernant a la zona, fet que també passa a la resta de Catalunya i que, en aquest cas, no respon totalment a circumstàncies climàtiques com en el cas del gavià argentat sinó també a les polítiques de gestió de les poblacions fetes a les seves zones de cria a l'entorn del Bàltic.
Resultats també a petita escala
L'anàlisi dels resultats d'altres espècies aquàtiques i marines pot donar pistes sobre petites variacions de les condicions locals de les àrees per a la seva hivernada: el rossinyol bord (Cettia cetti), el blauet (Alcedo atthis), la xivitona (Actits hypoleucos) o fins i tot el teixidor (Remiz pendulinus) detectats al Cap de Creus són totes elles espècies d'aigua dolça que semblen aprofitar que les desembocadures de la Valleta i de la riera del Port de la Selva han estat el 2015 en bones condicions ambientals.
Alguns resultats singulars del cens
Inevitablement l'esforç del recompte que significa el cens hivernal també produeix observacions inusuals, per la curiositat de la seva troballa o perquè es tracta d'espècies rares en el nostre àmbit. Els 8 exemplars de remena-rocs (Arenaria interpres), espècie molt escassa com a hivernant a l'Empordà, o un exemplar de martinet blanc (Egretta garzetta) aturat als Brancs de Roses, són casos d'ocells molt poc habituals a zones de rocams marins al Cap de Creus.
