L'inventari senyala entre 4 i 5 punts en els 22 municipis catalans i 17 de francesos de la comarca
ACN
Puigcerdà.-L'Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Cerdanya, l'Ajuntament de Llívia, el Parc natural regional dels Pirineus catalans i la comunitat de Comuns Pirineus Cerdanya, ha completat el primer mapa transfronterer dels punts d'observació de la Cerdanya, tant de la part catalana com francesa. L'inventari identifica i caracteritza els 169 punts d'observació del paisatge cerdà amb més qualitat escènica i més valorats per la població. Alguns dels miradors són ben patents i altres passen més desapercebuts, motiu pel qual ha estat imprescindible la col·laboració de la població per identificar-los. Ciutadania, ajuntaments i agents territorials han fet 130 aportacions que han permès detallar entre 4 i 5 miradors a cadascun dels 39 municipis, 17 catalans i 22 francesos. Tècnics de l'Observatori del Paisatge i del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans han completat les aportacions amb visites sobre el terreny.
Els punts d'observació, alguns dels quals tenen plafons informatius i altres no, s'han classificat segons la seva ubicació. El tècnic del Consell Comarcal de Cerdanya, Joan Bragulat, ha explicat que els punts s'han classificat segons si són: punts elevats, donada l'orografia de la Cerdanya, ofereixen panoràmiques excepcionals, com ara el cim del Carlit o del Puigmal; un espai quotidià, situats dins dels pobles, es tracta de places, parcs o balconades en punts elevats, entre ells, el punt d'observació de la Torre de Das o el de Músser; a peu de carretera, situats en revolts, accessos o zones de parada; proper a un element patrimonial, històricament, els punts elevats han acollit ermites i construccions defensives per al control del territori, per exemple, el castell de Porté-Puymorens o l'ermita de Sant Salvador de Predanies; o amb un camp de visió de 360 graus, punts que ofereixen vistes àmplies, perfils llunyans i solen ser els més valorats per la ciutadania, els de Santa Llocaia Palau i Sant Grau són dos exemples.Un dels tècnics del consell que ha col·laborat en l'elaboració de l'inventari, Marc Torrent, senyala que "una de les coses bones en l'elaboració del mapa ha estat que han participat ajuntaments, entitats i particulars per a detectar els punts". En aquest sentit afegeix Torrent "hem aconseguit que la gent se'ls senti propis".A més d'identificar i descriure els punts d'observació a ambdues bandes de la frontera, el document emfasitza el paper que aquests miradors poden tenir en la promoció dels diversos municipis i del seu patrimoni o per a iniciatives didàctiques i de sensibilització ambiental. És per això que ofereix a les administracions i entitats cerdanes una sèrie d'orientacions i propostes. Torrent assegura que "el mapa està pensat per a treball a nivell turístic".Bragulat apunta que "l'inventari serveix per donar a conèixer els punts d'observació del paisatge i promoure'n l'ús, és un dels recursos que tenim a la comarca". Des de l'Observatori es vol que a més la senyalització serveixi per a millorar-ne l'accés, millorar la qualitat dels miradors o recuperar antics camins que connectin fins on sigui possible els punts d'observació.
