Publicado 18/03/2015 18:42

Declaren al jutjat quatre alts càrrecs de la Diputació de Lleida per la querella interposada contra l'exinterventor per revelació de

El seu advocat defensa que Mateu no ha comès cap delicte i que el van cessar per no aprovar despeses de presidència injustificades

Lleida (ACN).-

La lletrada de la Diputació de Lleida, Chari Rodríguez; el cap de seguretat informàtica, Gerard Serra; el sots tresorer, Àlex Balaguer i la cap de presidència, Marlen Minguell, han declarat aquest dimecres al jutjat de Lleida per la querella que la Diputació va interposar contra l'exinterventor, Josep Jaume Mateu. L'acusen d'un delicte d'alteració documental fraudulenta i d'infidelitat en la custòdia de documents per haver presumptament filtrat informació a la premsa. L'advocat de Mateu, Pau Simarro, nega els fets i defensa que el van cessar per no aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d'un viatge a Califòrnia.L'interventor de la Diputació de Lleida, Josep Jaume Mateu, va ser cessat l'1 d'octubre de 2013 per, segons l'ens provincial, revelació de secrets arran d'uns documents (entre ells una factura d'un restaurant) publicats en un mitjà de comunicació de Lleida a l'abril del 2014. Simarro però, ha negat que el seu client hagués filtrat aquesta documentació a la premsa i destaca que el cessament es va efectuar abans de la publicació. Defensa que la veritable raó del cessament del seu client va ser que Mateu es va negar a aprovar despeses de presidència injustificades, com per exemple, l'esmentada factura de 1.050 euros d'un sopar al restaurant La Barca del Salamanca, al Port Olímpic de Barcelona, el 23 de novembre de 2012, uns diners que tot i així es van cobrar perquè l'import està considerat com a "despesa menor".

Mateu, que va ser interventor de la corporació durant tretze anys (del 2000 fins al 2013), va considerar que no s'acreditava l'interès públic d'aquest sopar que es va produir dos dies abans de les eleccions al Parlament. Mateu tampoc va aprovar els 4.000 dòlars en un viatge oficial del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a Califòrnia perquè els imports, segons Simarro, no quadraven i a més estaven justificats de manera incorrecta. Per Simarro, el problema és que "Reñé s'afarta (de les negatives de Mateu) i el cessa".

L'advocat ha explicat que el cessament es produeix només deu dies després del 20 de setembre de 2013, quan Mateu presenta en un ple fins a cinc informes escrits explicant irregularitats i incongruències però les publicacions a la premsa són posteriors, al març de 2014. En aquests informes denuncia també el pagament per part de la Diputació d'una multa de 900 euros imposada al xofer del president Joan Reñé així com alteracions en el control horari laboral dels funcionaris (hores de més que es paguen i no es fan), assegura Simarro.

Ni els càrrecs de la Diputació de Lleida citats aquest dimecres a declarar ni els seus advocats han volgut fer cap declaració al respecte als mitjans de comunicació.

La Diputació contracta detectius perquè segueixin Mateu

Segons ha explicat Simarro, els alts càrrecs de la Diputació que han declarat aquest dimecres han reconegut que es van contractar (amb diners públics) els serveis de detectius per "fer una investigació general" per esbrinar com es van filtrar els documents a la premsa. En canvi, segons Simarro, la Diputació va contractar dos detectius, concretament dues noies que es van fer passar per periodistes per intentar treure informació exclusivament a Mateu. "Es va manar que s'investigués a Mateu". Segons l'advocat, els detectius aporten un informe en què es recull que Mateu els diu que si tenen curiositat de veure factures les han de demanar a la Diputació de Lleida. Per tant, segons Simarro, "es demostra que Mateu no ha comès cap delicte".

La Fiscalia es querella contra dos càrrecs de la Diputació de Lleida per assetjament laboral

Paral·lelament, existeix una querella presentada per la fiscalia de Lleida contra dos d'aquests alts càrrecs de la Diputació de Lleida, el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, i la cap de d'Organització i Gestió, Marlen Minguell, per un presumpte cas d'assetjament laboral a dos funcionaris, un tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i l'exinterventor, Josep Jaume Mateu. Se'ls acusa de registrar els ordinadors dels funcionaris i d'apartar-los finalment del seu lloc de treball.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés