Considera la Formació Professional un factor "clau" per a l'eficiència econòmica
Barcelona (ACN).- El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha assenyalat que l'actual model productiu de Catalunya exigeix una "reconsideració" dels factors que defineixen la competitivitat de l'economia, entre els que destaca la Formació Professional, i per això calen polítiques "valentes" que estimulin l'FP. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe 'Els reptes de la Formació Professional a Catalunya', que ha elaborat el Club de Prospectiva del Col·legi d'Economistes, que considera l'FP un factor "clau" per fer competitiva l'economia i alerta que el "simple manteniment" de les taxes de matriculació actuals quedarà "molt lluny" de la mitjana europea en l'aspecte de la qualificació de la població activa.Per dur a terme l'informe, els membres del Club de Prospectiva Econòmica del Col·legi han dissenyat primer un model predictiu en el que s'analitzen aspectes com el nivell educatiu futur de la població catalana i, especialment, quins són els factors que poden condicionar que s'assoleixi una estructura en línia amb la que hi ha a la resta de països de la Unió Europea.
El Col·legi d'Economistes alerta dels factors que apunten a un gran contingent de persones poc qualificades en situació d'atur i la reducció de la població activa en els propers anys, dos aspectes que acabaran fent "insostenible" qualsevol dels escenaris que poden definir una economia competitiva a Catalunya si no es preveuen polítiques "valentes" que afrontin els reptes en aquest sentit.
Una de les primeres conclusions de l'estudi alerta que el "simple manteniment" de les taxes actuals de matriculació i graduació "ens deixaria, d'aquí a deu anys, molt lluny de la mitjana europea pel que fa l'estructura de la qualificació de la població activa, el que reforça la necessitat de portar a terme polítiques valentes que donin un impuls a la Formació professional".
Per això, en el document es conclou que en els propers anys la Formació Professional hauria de ser capaç d'atreure més joves cap a les diferents opcions de l'FP (tant en el grau mitjà com en el grau superior); donar oportunitats de qualificació a les persones adultes (majors de 40 anys i baixos nivells de qualificació) i donar resposta a les competències requerides pel mercat de treball -competències tècniques i sobretot competències vinculades transversalment a la majoria de professions-. També apunten la necessitat de consolidar la xarxa de centres d'FP sostinguts amb fons públics com a "nucli dur" del sistema.
Així mateix, el Col·legi d'Economistes fa referència a l'anomenada integració de la Formació Professional. En aquest sentit, diu que l'exigència dels reptes plantejats obliga a optar per un dispositiu que sigui operatiu a curt termini, que sigui permeable entre les diferents branques i que aprofiti al 100% la capacitat instal·lada i els recursos disponibles.
El Col·legi recorda que aquest objectiu s'assoliria fent efectives les correspondències entre els Títols de Formació Professional i els Certificats de Professionalitat, havent resolt prèviament els factors que impossibiliten comparar Certificats amb Títols: l'absència de supervisió sistemàtica (inspecció), l'escàs arrelament de l'avaluació dels aprenentatges, la indefinició de les garanties que aporten els formadors i un finançament basat en la subvenció anual.
Finalment, es detallen diverses mesures específiques com apropar la planificació de l'oferta formativa als operadors reals; mantenir a l'alça l'oferta d'FP sostinguda amb fons públics (aconseguir 180.000 estudiants); potenciar la dimensió internacional dels estudis professionals; promoure l'extensió de centres específics d'FP, i també planteja arribar als 40.000 alumnes de Formació Professional dual durant el 2024 o crear un dispositiu estable d'acreditació de competències professionals adquirides en l'experiència laboral.
