Núria Ontiveros afirma que tot i que l'Estatut del 2006 reconeix la llengua pròpia de l'Aran cal 'voluntat' política per desplegar la normativa
ACN
Barcelona.-Després de deu anys de reconeixement de la llengua occitana com a llengua cooficial de Catalunya el balanç efectiu de projecció d'aquesta realitat lingüística ha estat molt pobre, segons Núria Ontiveros, presidenta del Cercle d'Agermanament Occitano-Català. Ontiveros ha manifestat que tot i tenir una estructura normativa molt avançada quan a reconeixement d'una llengua minoritària en el territori català cal 'voluntat' política per fer efectiu aquest reconeixement, especialment en qüestions com l'atenció oral i escrita en occità a l'administració catalana. Entre les reivindicacions que reclama aquest Cercle és que la direcció general de Política Lingüística destini el 5% del pressupost anual a polítiques de foment de la llengua occitana a partir del 2017.
Marçal Girbau, representant del Cercle d'Agermanament Occitano-Català, ha intervingut en el debat 'L'occità en la futura república' moderat pel periodista Vicent Partal. Girbau ha posat sobre la taula un pla de reivindicacions fins el 2020. Entre aquestes propostes, a curt termini s'ha demanat que el 5% del pressupost de la direcció general de Política Lingüística es destini de forma efectiva a polítiques per accelerar l'oficialitat real de l'occità. En l'actualitat, el pressupost que es destina és l'1%. La presidenta del Cercle, Núria Ontiveros, ha manifestat en declaracions a l'ACN que amb l'Estatut del 2006 d'ara fa deu anys, Catalunya disposa d'una normativa molt avançada en termes de reconeixement d'una llengua minoritària que ocupa a l'1% de la població catalana. Tot i aquesta bona estructura normativa, ara el que cal és 'voluntat' política per desplegar tota una sèrie d'accions, algunes d'elles simbòliques, que ajudin a accelerar aquesta oficialitat de l'occità. Atenció amb occità al 012Entre aquestes actuacions simbòliques Girbau ha citat que els telèfons 012 i el 112 poguessin atendre amb occità o bé que tal i com diu la legislació vigent la senyera de aranesa ha d'estar penjada en el Parlament . A més, caldria que des de l'administració s'implantessin 'quotes culturals' estudis universitaris específics, una política de projecció exterior i en més llarg termini el foment de mitjans de comunicació en llengua occitana i incloure que la llengua occitana formi part del currículum obligatori educatiu de Catalunya. Tot un conjunt de mesures que haurien de ser efectiva a finals del 2020, segons ha reivindicat Girbau. Òscar Escuder de la Torre, membre de la Plataforma per la Llengua, tot i reconèixer que la prioritat de la plataforma és la defensa del català, s'ha mostrat a favor de reivindicar la cooficialitat de l'occità en la 'futura república catalana' en 'igualtat de condicions que el català'. Escuder ha defensat el terme 'binacional' per defensar aquesta cooficialitat en igualtat de condicions.Miquel Strubell Trueta, membre de l'Assemblea Nacional de Catalunya, ha manifestat que en diferents documents de l'ANC es reconeix l'oficialitat de la llengua occitana a Catalunya. La diputada de la CUP per a la Vall d'Aran, Mireia Boya, ha assistit al debat en qualitat d'espectadora, ha defensat que la pròxima Constitució de la república de Catalunya haurà de reconèixer la realitat de l'Aran i la llengua occitana.
