Les entitats que combaten el sensellarisme demanen que la societat miri cap a una realitat "invisible"
ACN
Barcelona.-Arrels Fundació ha recordat aquest dimecres a la plaça de Sant Jaume les 36 persones sense llar que han mort a Barcelona en els últims dotze mesos amb un acte que, fins ara, havia celebrat de portes endins de l'entitat i que per primera vegada ha portat al carrer. "La mort és tabú a la societat i el sensellarisme és invisible. El que volem és donar -hi llum, perquè els problemes es poden arreglar quan es coneixen. Si la societat pensa que les persones que viuen al carrer no existeixen, o que hi són perquè volen, tenim un greu problema de base", ha alertat Josep Maria Anguera, treballador social d'Arrels. Les 36 persones que s'han recordat, amb una mitjana d'edat de 60 anys, eren conegudes per Arrels i sis entitats més, però els qui combaten el sensellarisme alerten que aquest nombre de defuncions és superior.
"Què passa quan mor una persona sense llar? Qui la recorda?", preguntava l'Anna Maria, usuària d'Arrels Fundació, davant els 36 cors de cartró arrenglerats a la plaça amb noms, cognoms i data de defunció. Davant de cada cor s'ha encès una espelma i s'ha dipositat una rosa blanca en un acte resguardat per les desenes de persones que s'han congregat a la plaça per recordar aquests difunts."Una persona sense llar no té ningú que la cuidi quan està malalta i li és molt difícil seguir un tractament; està exposada a molta violència i acaba extenuada de l'esforç i de la tensió que suposa sobreviure al carrer", ha continuat Anna Maria en la lectura d'un manifest que havia començat recordant el Pedro, que sempre es preocupava que els amics li guardessin els llibres mentre no tenia un sostre on dormir. I el Martín, que es va trencar una cama i, en rebre l'alta, l'"ambulància el va deixar en un banc del carrer perquè no tenia on anar". I la Cuqui, de qui, a Arrels, només sabien el nom i que "li agradava xerrar amb nosaltres quan la trobàvem pel carrer".
