Publicado 09/12/2016 14:26

AMPLIACIÓ:Presenten un manifest per canviar el nom a 8 carrers de Lleida que estan dedicats a personalitats franquistes

Lluís Llach, Anna Gabriel, Albano Dante, Gabriel Rufián i partits com la CUP, ERC, el Comú, ICV i Podem són alguns dels adherits

ACN

Lleida.-La néta de l'històric sindicalista Antonio Cantano, Rosa Peñafiel, i la historiadora de la Universitat de Lleida (UdL), Antonieta Jarne, han presentat aquest divendres el manifest 'Per una Lleida Lliure de Franquisme', promogut per la família i amic s de Cantano. Aquest manifest demana la retirada dels 8 carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat (Alcalde Recasens, Alcalde Areny, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís, Casimiro Sangenís Bertran, Miquel Montaña, Germans Recasens i Lluis Besa) en compliment de la llei 52\/2007 de Memòria Històrica i la moció 9\/XI del Parlament. El manifest compta amb les adhesions de partits com el Comú de Lleida, la Crida per Lleida-CUP, ERC, ICV, Podem, organitzacions sindicals, periodistes, historiadors i diputats com Lluís Llach, Anna Gabriel, Albano Dante, Joan Tardà o Gabriel Rufián.

L'any 2015 el govern de la Paeria va anunciar l'adjudicació de nou carrers a la ciutat; un d'ells per a Antonio Cantano, entre els barris de la Bordeta i Magraners, però els seus familiars, 'per dignitat i coherència', van rebutjar-ho mentre a Lleida encara hi hagi 8 carrers dedicats a personalitats del franquisme. Rosa Peñafiel ha recordat el seu avi com un testimoni directe de l'assassinat de Salvador Puigantic i ha assegurat que si avui encara fos viu (va morir l'agost de 2013), dignificar la ciutat retirant qualsevol reconeixement al franquisme 'seria la seva lluita'.En aquest sentit, Peñafiel ha instat a 'l'alcalde socialista de descripció però no de fets', Àngel Ros, a tenir la mateixa valentia quan va proposar el nom del seu avi per un carrer, per retirar el dels franquistes que encara hi ha i s'ha mostrat convençuda que el fet que encara es mantinguin aquests nomenclàtors és una 'qüestió política'.De la seva banda, la professora Antonieta Jarne ha remarcat que el fet que encara hi hagi plaques de la dictadura franquista per denominar carrers de Lleida 'diu molt del tarannà institucional de la ciutat'. Així mateix, ha afegit que ningú pot al·legar desconeixement sobre la participació d'aquestes persones en el franquisme ja que a la universitat s'ha fet un extens treball de recerca sobre la seva trajectòria. Jarné ha lamentat que n'hi ha alguns que argumenten el manteniment d'aquests noms perquè després de la dictadura van participar en la democràcia però ha apuntat que això 'no els converteix en demòcrates' i ha recordat altres exemples com el de Juan Antonio Samaranch, Manuel Fraga o Blas Piñar.Finalment, Jarné ha criticat la 'falta de voluntat política' de l'equip de govern de la Paeria per abordar el canvi de noms a través de la constitució d'una comissió d'experts on es deriva així la presa de decisions que haurien de correspondre als polítics. Segons Jarné a Lleida el 'sanedrí leridanista' està 'incrustat d'una manera molt profunda i encara pesa com una llosa' i confia que amb la presentació d'aquest manifest que ja compta amb 120 adhesions es pugui començar a canviar alguna cosa.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés