Publicado 29/12/2016 14:06

AMPLIACIÓ:L'impacte econòmic anual del CRT en el Camp de Tarragona arribarà fins els 5.400 milions d'euros

La Comissió Política Territorial i d'Urbanisme aprova el pla director urbanístic i el conseller Rull destaca el 'consens polític, territorial i econòmic' del projecte

ACN

Barcelona.-La Comissió Política Territorial d'Urbanisme de Catalunya ha donat llum verda definitiva al Pla Director Urbanístic que preveu la construcció del Centre Recreatiu Turístic (CRT) del Camp de Tarragona amb només tres abstencions. Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, ha destacat els 'consens polític, territorial i econòmic' que s'ha anat consolidant aquests dos últims anys a l'entorn del projecte amb la incorporació de les al·legacions de tots els actors en el redactat final. Rull ha destacat que el CRT és un projecte estratègic de país i suposarà un gran canvi per l'economia del Camp de Tarragona amb un impacte anual del CRT entre 3.900 i 5.400 milions d'euros anuals un cop es consolidi l'activitat del complex turístic.

Rull ha destacat que el projecte del CRT que s'ha aprovat en la Comissió Política Territorial d'Urbanisme de Catalunya que s'ha reunit aquest dijous no té res a veure amb el que es va posar sobre la taula en l'anterior legislatura. En aquests dos últims anys el Govern s'ha dedicat a 'complir amb els seus compromisos' d'incorporar el màxim consens territorial, polític i econòmic a partir de la presentació de les al·legacions. Aquest consens s'ha constat, segons els conseller, en el fet que el projecte hagi estat aprovat amb tots els vots a favor menys tres abstencions dels membres de la Comissió de Política Territorial d'Urbanisme de Catalunya. Es tracta d'un projecte 'refet', 'millorat' i 'diferent' en relació amb el que es va presentar en l'anterior legislatura. Rull ha destacat que ara és un projecte millor perquè 'té molt més consens polític', perquè 'eixampla' la cohesió territorial i perquè millora la 'mobilitat' del territori. Model turístic 'referent' al sud d'EuropaEl conseller ha qualificat l'aprovació del projecte a la política estratègica de 'país' perquè ajudarà a construir un model turístic que serà 'referent' en el sud del continent europeu. En aquest sentit, l'alcalde de de Salou, Pere Granados, també ha coincidit amb el conseller al dir que el CRT és el 'projecte turístic més important del sud d'Europa amb la configuració del complex que formen Port Aventura, el Ferrari Land i el CRT'. Per destacar la importància de la iniciativa del projecte turístic, el Govern ha presentat a la sessió de la comissió d'urbanisme d'aquest dijous el resultat d'un estudi econòmic encarregat a la Universitat Rovira i Virgili. Impacte econòmic fins els 5.400 milions d'eurosEn aquest estudi s'indica que un cop el CRT estigui a ple rendiment l'impacte econòmic anual per el Camp de Tarragona estarà entre els 3.900 i els 5.400 milions d'euros. En un entorn amb una taxa d'atur de l'entorn del 14%, aquest impacte serà important en la creació de llocs de treball. L'estudi indica que en la fase de construcció que començarà a partir de l'estiu del 2017 es crearan uns 12.000 llocs de treball directes que es dedicaran a la construcció del complex. Un cop acabades les obres i el CRT entri en funcionament el nombre de llocs de treball per garantir el funcionament ordinari del complex se situarà entre els 2.000 i els 4.000 llocs de treball directes, sense tenir en compte els indirectes i induïts que hauran d'acompanyar el funcionament del complex. La implantació del CRT també ajudarà a 'desestacionalitzar' el turisme de les comarques de Tarragona, avui dia molt concentrada en la temporada de sol i platja. En aquest sentit, l'estudi elaborat per la facultat de Geografia i Turisme de la Rovira i Virgili indica que el nombre de pernoctacions que suposarà la posada en marxa del complex sumarà entre 1,7 i 2,1 milions de pernoctacions a les actuals que registra el territori, cosa que suposarà un increment del 21,9% del nombre de pernoctacions. Aquestes xifres trencaran la tendència a la baixa de l'oferta de places hoteleres que s'ha encadenat aquests últims anys, segons ha destacat Rull. Una altra previsió econòmica de l'estudi de la Rovira i Virgili fa referència al nombre de visitants que s'afegirà al nombre ja existent i que pot sumar entre 3 i 5 milions de visitants, facin o no pernoctacions. Les despeses directes que poden deixar en el territori aquests visitants seran entre 850 i 1.145 milions d'euros a l'any. El conseller ha explicat que un cop aprovat el projecte per la Comissió Política Territorial d'Urbanisme de Catalunya les tres empreses preseleccionades per incorporar-se al CRT (Hard Rock, Melco i Perelada) obriran una segona fase del concurs de llicències. Els operadors preseleccionats tindran 90 dies per presentar els seus projectes. El Govern no descarta que algunes de les empreses aspirants puguin presentar projectes conjunts. Rull ha assegurat que els veïns de Tarragona podran veure treballar les primeres màquines de les empreses constructores en el transcurs de l'estiu del 2017. Antecedents Després d'un període de sis mesos que va començar el 30 de juny passat, la Comissió d'Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar aquest dimarts 27 de desembre el pla director urbanístic de BCN World que ha de permetre la construcció del projecte del Centre Recreatiu i Turístic (CRT). Aquest dimecres el projecte va ser aprovat pel Consorci del CRT que va emetre un informe favorable, després de ser reconegut (el Consorci) com l'administració actuant. El pla director urbanístic va rebre un total de 16 al·legacions durant el període de sis mesos que es va obrir el 30 de juny passat. Les al·legacions les van presentar diversos ajuntaments, plataformes ambientalistes i els propis operadors preseleccionats per adjudicar-se una llicencia de casino al macrocomplex del que ha de ser el CRT. Un dels canvis proposats pels operadors que va rebre la llum verda de la Comissió d'Urbanisme del Camp de Tarragona i del Consorci del CRT va ser la possibilitat de la divisió horitzontal parcel·lària per especialització d'usos. Aquesta divisió horitzontal era una condició marcada per les empreses preadjudicatàries a convertir-se en operadors -Hard Rock, Melco i el Grup Peralada-. "El pla director preveu un total de parcel·les en funció dels operadors finalistes que hi pugui haver, que tindran tres mesos per presentar els seus projectes", va assegurar el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, que va presidir la comissió territorial. Serra va subratllar un cop finalitzada la Comissió d'Urbanisme del camp de Tarragona que 'dins del projecte unitari, podran haver-hi agregacions d'altres empreses; és un model molt innovador, hem hagut d'estudiar molts casos a nivell mundial; no ho prevèiem en el document d'aprovació inicial i se'ns ha fet veure a través de les al·legacions, és quelcom molt necessari i molt normalitzat en aquest tipus de desenvolupaments", va afegir el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme. Aquest va ser un dels canvis que va incorporar el Pla Director Urbanístic (PDU) del CRT després del seu període d'exposició pública. Malgrat estar envoltat de controvèrsia des dels seus inicis, Serra va destacar "bona acceptació" i "salt qualitatiu" que finalment ha assolit el projecte que ha de permetre la construcció de complexos turístics integrats al costat de PortAventura. En relació al procés de participació de les administracions sectorials, hi ha hagut un total de 32 informes sectorials -la meitat, favorables totalment. També en aquests sis mesos, s'han atès les demandes dels dos ajuntaments implicats, Salou i Vila-seca, bàsicament en matèria de mobilitat i connectivitat, que van quedar totes recollides en el document. Des de Vila-seca es reclamava un canvi de l'administració actuant -de l'Incasòl al propi consorci del CRT, integrat pels ajuntaments de Vila-seca i Salou i el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda-, inclòs també en el pla aprovat provisional, que recull altres canvis i precisions, com ara l'admissió de l'ús hoteler al sector del centre de convencions i millores en les infraestructures tècniques de subministraments. A més, també es recupera el Pla de Millora Urbana (PMU) com a instrument de planejament urbanístic derivat que haurà de concretar l'ordenació de la zona dels complexos turístics integrats. Un cop feta la signatura per part de la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya, el pla es publicarà aquest divendres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i els documents es penjaran a la web del Departament per a la seva consulta.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés