Publicado 26/05/2016 15:55

AMPLIACIÓ:L'arquitectura pren vida al pavelló català a la Biennal d'Arquitectura de Venècia

El projecte, comissariat per Isaki Lacuesta i els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljevic, proposa un diàleg entre l'arquitectura i el cinema

ACN

Venècia.-L'arquitectura pren vida al pavelló català a la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb el projecte 'Aftermath_Catalonia in Venice. Architecture beyond architects', que representa Catalunya a l'esdeveniment col·lateral de la Biennal i que s'inaugura aquest dijous. El projecte està comissariat pel director de cinema Isaki Lacuesta i els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljevic i proposa un diàleg entre l'arquitectura i el cinema. En declaracions a l'ACN, Jelena Prokopljevic ha explicat que "volien ensenyar arquitectura des del punt de vista de l'usuari amb edificis en ús i fugir del moment que mostren els arquitectes amb edificis acabats i apunt d'estrenar, en el qual està tot net i no té vida".

El pavelló català posa en relleu set intervencions arquitectòniques públiques sensibles amb l'ús diari, els habitants i el medi ambient per mostrar als visitants la manera en què l'espai arquitectònic fa possible que l'usuari gaudeixi dels espais públics com a membre conscient de la societat. A més, compta amb dues col·laboracions especials: 'Taulacreu' de Pere Buil i Toni Riba, i la cadira 'Biennale' de Josep Ferrando. Entre les instal·lacions seleccionades s'inclouen un hospital, un aparcament, un teatre i un espai natural, entre d'altres. Prokopljevic ha ressaltat el paper de l'usuari que fa servir l'edifici perquè ell "és el que dóna el veredicte final d'una obra. El cinema era una bona manera d'analitzar aquest procés i representar-ho". En aquest sentit, més enllà de les imatges també es poden escoltar els sons d'aquestes. "Ens ha agradat també mostrar so perquè normalment a les exposicions d'arquitectura un no sent els edificis i aquí hem fet una barreja de set instal·lacions amb tots els seus sons i imatges". L'arquitecta Jaume Prat ha declarat que la gent es trobarà històries que passen dins de set obres d'arquitectura. Prat ha admès que prefereix parlar d'obres d'arquitectura perquè algunes d'aquestes obres no estan construïdes "en el sentit convencional tal com s'entén". El comissari ha ressaltat que la seva idea era perseguir "històries i gent a través de l'acció, del què passa als llocs. No volíem fer un esforç descriptiu en el sentit convencional buscant plans bonics, sinó que hem volgut mostrar que totes aquestes operacions que fan els arquitectes serveixen per millorar la ciutat, per crear llocs i perquè la gent visqui millor". Les obres recollides a les instal·lacions audiovisuals són intervencions públiques d'arquitectes catalans que es van dur a terme o van entrar en funcionament en el període més dur de la crisi econòmica, un moment en el qual es van cristal·litzar unes necessitats per damunt d'unes altres i unes maneres de fer relacionades amb estratègies arquitectòniques sensibles amb l'ús diari, els habitants i el medi ambient. Els set estudis arquitectònics catalans seleccionats per a la Biennal d'aquest any han estat: Recuperació mediambiental del riu Llobregat d'Enric Batlle i Joan Roig; Hospital Transfronter de la Cerdenya de Manuel Brullet Tenas, Alfonso de Luna Colldefors i Albert de Pineda Álvarez; Torre Júlia. Habitatges tutelats per a gent gran de Pau Vidal, Sergi Pons i Ricard Galiana; Teatre Atlàntida de Josep Llinàs, Josep Llobet, Pedro Ayesta i Laia Vives; Aparcament Saint-Roch d'Archikubik; Centre per al Servei de Distribució d’Aliments-Campclar (SDA) de NUA Arquitectures, i Can Batlló, de la comunitat Can Batlló i LaCol Cooperativa d'Arquitectes.Prat ha apuntat que els projectes han estat escollits per un criteri de transversalitat en el sentit de programes des d'un aparcament, un centre social, un centre cívic o un edifici d'habitatges. "Hi ha molts tipus de programes, de pressupost i moltes edats dels arquitectes i unes mides molt diferents dels projectes". "La selecció el que ha buscat són edificis que connecten paisatges, municipis i grups socials", ha afegit Prokopljevic. LacuestaEl cineasta Isaki Lacuesta ha assenyalat, també en declaracions a l'ACN, que una de les primeres idees que van tenir clares al treballar al pavelló era que no hi hagués ni maquetes ni plans, sinó que "fos una experiència més sensorial des del punt de vista dels usuaris. Hem fet realitat el construir-nos el nostre cinema. Aquí l'espectador és el darrer muntador recorrent i vivint" les imatges. Lacuesta ha assenyalat que han treballat molt a sis mans i han filmat de forma documental tots els edificis de forma clàssica. Les filmacions de 'Aftermath_Catalonia in Venice' es projecten en un espai en el qual semblen surar les imatges atorgant al conjunt un cert caràcter de fantasmagoria que es desplega davant l'espectador, ja que l'espai està equipat amb tractaments que retenen la imatge i minimitzen els reflexos.Presència catalana amb més forçaPer la seva part, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha ressaltat que aquest és l'any en el qual la presència catalana a la Biennal d'Arquitectura de Venècia "té més força i és més important" i no només per la presència al pavelló català, sinó també a l'espanyol i a l'internacional. Pel que fa el pavelló català, ha indicat que permet tenir accent propi i té la mirada posada en el conjunt dels ciutadans. Ha recalcat que el projecte que es planteja justifica l'interès públic en l'arquitectura i fa dels ciutadans els principals protagonistes.Vila ha dit que això coincideix amb l'inici de la llei de l'arquitectura al Parlament, que ha de garantir que no només és el criteri del preu el que fa possible l'adjudicació del projecte, ja que hi ha criteris de qualitat. Mentre, el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, ha dit que la valoració de tornar a la Biennal és sempre positiva, ja que "dóna visibilitat a un sector important. Estem molt contents de disposar d'aquest aparadora i formar part d'una Biennal molt important que pels nostres arquitectes és una porta oberta a noves oportunitats, contractes, visibilitat i fer conèixer el nom de Catalunya i els seus arquitectes". Forcano ha descrit que els imputs que tenen pel que fa l'interès generat "són molts positius" i ha fet referència a que la revista World Paper ha destacat entre els 30 projectes de la ciutat la del pavelló català.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés