El consistori destinarà dos agents de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella per detectar l'assetjament immobiliari
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha traslladat a Fiscalia quatre casos de desallotjaments extrajudicials que podrien incórrer en possibles delictes de coaccions, amenaces o violació de domicili. Tots els casos han tingut lloc al llarg del 2016 i han estat protagonitzats per empreses privades que es presenten com a agències d'intermediació. En aquestes actuacions sovint s'utilitza l'ús de la força i la intimidació, segons ha afirmat el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens. En el marc d'una prova pilot, també es destinaran dos agents de la Guàrdia Urbana al districte de Ciutat Vella per detectar casos d'assetjament immobiliari i desallotjaments il·legals. Així mateix, l'Ajuntament ha demanat que es torni a crear la figura d'un fiscal especialitzat en la matèria.
Asens ha expressat la preocupació del govern municipal davant del fenomen dels desallotjaments extrajudicials, que han proliferat a la ciutat en els darrers mesos. Empreses privades que es presenten com a intermediadores efectuen aquest tipus de desnonaments exprés sense ordre judicial prèvia. "Hem rebut moltes queixes i denúncies de veïns que ens informen que en aquestes suposades intermediacions s'utilitza l'assetjament psicològic i, fins i tot de vegades, físic contra persones que, en contra de la seva voluntat són obligades a marxar de l'habitatge on viuen, sense una ordre judicial", ha detallat el quart tinent d'alcalde de Barcelona.Set casos identificats, quatre a FiscaliaEn total, el consistori ha documentat un total de set intervencions d'aquest tipus al llarg de 2016 on presumptament s'haurien pogut produir il·legalitats. Quatre dels quals, els més greus i millor documentats, són els que s'han acabat portant a Fiscalia perquè determini la possibilitat d'actuar penalment contra les persones identificades. Entre aquests quatre casos destaquen els que van ocórrer al carrer de la Cera, 15 i al carrer Josep Torres, 20. Aquest últim és l'únic cas que a l'Ajuntament de Barcelona li consta que està judicialitzat. Va tenir lloc el 14 d'abril després de diverses visites anteriors (des del desembre de 2015) dels empleats de l'empresa contractada, Desokupa.com. "Vosaltres ho heu volgut. Qualsevol dia entro i us trenco les cames", expliquen les persones desallotjades que els van dir els treballadors enviats. Els Mossos van intervenir-hi i van fer un extens informe per fer constar, entre d'altres, que a l'immoble hi havia aliments dins la nevera, com a mostra que els inquilins hi feien vida.Els desallotjaments extrajudicials són una nova forma d'assetjament immobiliari, conegut com a 'mobbing', segons ha relatat Asens. El progressiu procés de gentrificació que viuen els barris "incentiva els propietaris a fer fora els inquilins" i ha donat lloc al nou fenomen d'expulsió tant per mitjà d'actuacions legals, com d'altres il·legals. "Són situacions difícils de detectar. Alguns indicis són els talls de subministrament o no deixar pagar els rebuts energètics", ha il·lustrat. Resposta de l'AjuntamentDavant l'alarma social generada, l'Ajuntament ha presentat una bateria d'accions per frenar aquests desnonaments il·legals. A banda de portar a Fiscalia els casos més greus, s'ha demanat als serveis jurídics municipals que examinin la possibilitat d'obrir un expedient administratiu per infracció de la llei d'habitatge contra les empreses que efectuen aquests serveis de manera il·legal.Així mateix, s'ha traslladat a Fiscalia la proposta de reactivar un conveni amb l'Ajuntament per designar un fiscal especialitzat en delictes de coacció immobiliària. L'objectiu és establir una millor coordinació entre administracions i fer un seguiment exhaustiu dels casos registrats a la ciutat. El conveni ja existia entre 2008 i 2012, a proposta de l'aleshores alcalde, Jordi Hereu. No es va renovar durant l'etapa de Xavier Trias. En aquest sentit, Asens ha ressaltat la necessitat d'emprendre accions "preventives" per evitar situacions "al marge de la llei".Guàrdia Urbana a Ciutat VellaAsens també ha anunciat que es crearà una unitat específica de la Guàrdia Urbana contra l'assetjament immobiliari i els desallotjaments extrajudicials. En primer lloc, es destinaran dos agents al districte de Ciutat Vella, en el marc d'una prova pilot. Els policies rebran una formació especialitzada en la matèria, atesa la dificultat per identificar correctament aquests casos. Protocol internEn paral·lel, l'Ajuntament de Barcelona ha elaborat un protocol intern que pretén coordinar els diversos serveis municipals. Quan es tingui constància d'un cas de desallotjament extrajudicial (via xarxes socials o per treballadors municipals), els tècnics del districte es desplaçaran fins al lloc dels fets. Si s'escau, ho denunciaran als cossos policials competents (Mossos d'Esquadra i subsidiàriament, la Guàrdia Urbana). També s'activaran els Serveis Socials i d'Habitatge per valorar la possibilitat d'oferir un reallotjament d'emergència a les persones víctimes dels desallotjaments il·legals. 24 hores després de l'acció, es reunió una comissió d'anàlisi per determinar l'actuació judicial a emprendre (administrativa o a través de Fiscalia).Les oficines d'habitatge són el servei encarregat d'atendre les persones que hagin pogut patir situacions de 'mobbing'. L'Ajuntament ha donat indicacions als tècnics perquè estiguin alerta a l'hora de detectar situacions d'aquest tipus entre els seus usuaris a fi de "recopilar tota la informació possible i actuar amb la màxima contundència".
