Publicado 26/09/2016 21:06

AMPLIACIÓ:La sequera i l'oblit amenacen de nou els braus de l'illa dels Bous

Agricultura, que s'havia compromès a retirar els animals fa quatre anys, estudia ara una solució definitiva al problema, des de mantenir-los fins a traslladar-los

ACN

Tortosa.-Quatre anys després que el seu cas aparegués la llum pública i el Govern es comprometés a donar-hi solució, la polèmica per les condicions de vida dels braus abandonats que habiten l'illa dels Bous, al riu Ebre, torna a revifar. Entitats animalistes han denunciat que els braus continuen malvivint en aquest espai, una situació que la sequera dels últims mesos ha agreujat especialment, reduint considerablement les pastures disponibles. Després de ser alertats per un turista que va localitzar el cadàver d'un dels animals, un grup de voluntaris s'hi trasllada periòdicament a l'illa per alimentar-los. Els animalistes, però, reclamen ara al Departament d'Agricultura que es faci càrrec definitivament de la vintena d'animals que continuen pasturant en aquesta illa, a l'alçada de la pedania tortosina de Vinallop. Una reivindicació a la qual s'han sumat també els aficionats taurins del territori. Des d'Agricultura asseguren que estan abordant el cas amb tots els agents implicats i estudiant la millor de totes les opcions possibles: des de mantenir-los fins a traslladar-los.

Després de més de 70 anys habitant a l'illa fluvial a la qual donen nom, els bous havien d'haver abandonat aquest espai temps enrere. Així ho va proclamar públicament fa quatre anys el llavors director territorial d'Agricultura, Pere Vidal. La Generalitat, segons va anunciar, s'encarregaria de traslladar-los fora per evitar les condicions de vida precàries. Mentrestant no es dugués a terme l'operació, l'administració s'encarregaria d'alimentar-los in situ. Però ha passat el temps, els animals continuen vivint, reproduint-se i morint a l'illa. I, novament, la seva situació ha tornat a encendre les alarmes de les entitats animalistes, que denuncien la situació de desnutrició i patiment. Especialment durant l'últim any de sequera prolongada, que ha limitat considerablement el creixement d'herba per alimentar-se.L'associació Progat Deltebre, que va alertar de la situació dels bous la setmana passada, defensa que cal regular la situació de manera que els animals puguin seguir vivint en aquest hàbitat, que es converteixi en un "santuari", "Ja que fa tants anys que els bous que estan aquí, la majoria han nascut a l'illa i no estan acostumat al contacte amb la gent, volem que es quedin aquí perquè això és la seva casa. Volem que sigui un santuari per a ells, que estigui més protegits, que no es pugui venir a fer acampades com es fa ara, que hi hagi un control veterinari mínim per part de l'administració i quan hi ha sequera que puguin portar-los una alimentació adequada. A l'hivern no pateixen, però a l'estiu sí", ha assenyalat Saray Segarra, portaveu de l'entitat animalista. Segarra també ha fet una crida perquè, de moment, tots aquells que vulguin ajudar els braus contactin abans amb l'associació per "coordinar i ordenar" tot aquest suport i per evitar molèsties a uns animals poc acostumats a la presència humana.Els taurins volen mantenir-losTambé s'ha posicionat en aquest cas l'Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre. El seu president, Ximo Martí, aposta també perquè l'administració assumeixi la responsabilitat d'alimentar els animals i, al mateix temps, controlar la població per garantir l'equilibri de l'espai, sense descartar el trasllat d'un a part. S'oposen també a sacrificar-los. "Se'ls ha de donar menjar, però si els animals no es controlen, si no se'n treuen, com més menjar se’ls doni, més criaran i d'aquí a quatre cinc anys potser hi haurà 100 animals", apunta. Els aficionats asseguren que van recaptar diners per mantenir-los i que, fins i tot, es van desplaçar en algunes ocasions a l'espai per portar-los aliment i palla. "Però nosaltres no tenim perquè cuidar-los, són de l’administració i, ells, ajudes poques i solucions cap", remarca.L'antic propietari dels animals, el ramader Pedro Fumadó, tampoc vol que abandonin l'illa. "El bou és un animal extensiu, un animal de camp, si els treuen d'allí es moren de pena i han d’estar on es crien", assegura. L'any 1995, la Generalitat li va requerir que els retirés de l'espai que havia estat declarat com a PEIN i les pastures estaven prohibides. Però llavors va negar a emportar-se'ls pels elevats costos del trasllat. Cap a l'any 2005, finalment, va acceptar retirar uns quants exemplars i deixar a l'illa un petit grup, a petició del parc natural del delta de l'Ebre, perquè controlessin el sotabosc. Els animals es van acabar reproduint i, en aquests moments, són els seus descendents els que poblen l'illa. Segons Fumadó, l'administració "té l'obligació moral de donar-los menjar, no matar-los perquè seria un crim". "Són patrimoni de l’illa del territori. Alimenten els cavalls i animals Illa de Buda o la reserva de Sebes. Són cavalls provinents de la Camarga francesa, no autòctons, el bou sí", argumenta el ramader.L'entitat animalista que ja va denunciar el cas l'any 2012, AnimaNaturalis, recorda que Agricultura, per boca de Vidal, es va comprometre a ocupar-se dels animals i traslladar-los. Però ningú ha acabat fent res. "El tema es va quedar així. Nosaltres no som partidaris que es traslladin perquè en el cas que esteiguesin malalts els matarien. Cal esterilitzar els mascles, que es quedin allà, que hi hagi un control, portar-los menjar quan hi hagi sequera. No pot ser que s'estiguin morint de gana", explica la directora de l'entitat, Aïda Gascón. Ara, han enviat carta a Agricultura i esperen resposta.Estudi d'alternativesAixí les coses, la pilota ha tornat ara a la teulada d'Agricultura. El nou director territorial del Departament, Ferran Grau, ha manifestat la seva voluntat de buscar una solució definitiva al conflicte parlant amb tots els agents implicats i posant sobre la taula totes les possibilitats per "mirar quina és l'estratègia més adequada". Preveu convocar una reunió per abordar l'assumpte aquesta setmana. D'entrada, estudien totes les opcions possibles: des de mantenir-los i alimentar-los, però tampoc traslladar-los. Amb tot, Grau recorda que es tracta d'un cas "complex" perquè són "animals braus de difícil gestió al mig d'una illa". Per si fos poc, la competència administrativa d'aquest espai fluvial és estatal, concretament de la Direcció General de Costes de Medi Ambient, amb qui també manté contactes per avançar en la línia de trobar una solució.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés