L'entitat remarca que l'aprovació és fruit, en bona part, de la seva tasca a Brussel·les però lamenta que hagi arribat tard en el cas del fracassat magatzem de gas submarí
ACN
Alcanar.-La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha celebrat com una victòria diferida la moció aprovada aquest dijous al migdia pel Parlament Europeu reclamant que les víctimes dels "danys colaterals" produïts per projectes petroliers i gasistes al mar, com el Castor, tinguin dret a compensacions econòmiques en el futur. Una mesura, ha explicat el portaveu de l'entitat, Evelio Monfort, que arriba amb anys de retard en el cas del més d'un miler de terratrèmols provocats per la posada en marxa fracassat projecte de magatzem de gas submarí davant les costes de les Terres del Sénia, però que, precisament, ha de servir per evitar nous casos com aquest. "Tota la gent de la zona, des de Benicarló a Sant Carles de la Ràpita, cobraríem en aquests moments unes indemnitzacions per danys com escletxes i per danys morals", sense necessitat de litigar al jutjat, "pel mer fet que hagués passat", ha subratllat Monfort. Per contra, recorda, fins aquest moment només l'empresa promotora ha estat indemnitzada.
La Plataforma, que manté oberta una queixa davant la Comissió de Peticions i espera resposta a la seva denúncia en contra de la indemnització de 1.460 milions d'euros que el govern espanyol va aprovar per a l'empresa promotora, Escal UGS –en mans del grup ACS de Florentino Pérez-, considera que la mesura aprovada aquest dijous per àmplia majoria del Parlament Europeu és, en bona part, fruit dels viatges i la pedagogia efectuada durant els últims anys a Brussel·les, al costat de bona part dels partits polítics catalans i estatals representats a l'Eurocambra, exceptuant C's i PP. "És una cosa molt bona que un senyor de Grècia sàpiga què ha passat a l'Estat espanyol amb el projecte Castor, mentre que polítics espanyols encara no ho saben. Potser algú haurà d'anar a Grècia perquè li ho expliquin", ha valorat amb ironia Monfort. La moció estava basada en un informe presentat per l'eurodiputat de Syriza, Kostas Chrysogonos, que en declaracions a l'ACN ha qualificat de "gran escàndol" i de situació "inacceptable" el desenvolupament del projecte Castor. Admeten, però, que la mesura arriba fora de temps, perquè els afectats pel projecte Castor al territori no han estat reconeguts i han de litigar als jutjats per intentar aconseguir. "Fa vuit anys tard –en el moment que es va donar a conèixer el projecte-. Molt tard", ha afegit Monfort. No només per aconseguir possibles indemnitzacions, precisa, sinó perquè s'acabin reconeixent i assumint responsabilitats davant dels més d'un miler de terratrèmols generats a partir del mes de setembre de 2013. "Això que l'empresa diu que no han hagut, terratrèmols que no van existir, segons el seu president, el malestar que vam tenir i ningú reconeix, dient que es pantomima nostra", subratlla. En canvi, precisa, els únics que han estat indemnitzats –han cobrat 1.760 milions d'euros ja-, ha estat la mateixa empresa promotora. "Fan el mal i cobren. La gent que va patir, a pagar. Meravellós", ha lamentat.Amb tot, l'entitat creu que la moció aprovada pel Parlament Europeu pot resultar útil "si en endavant algú té el mal cap de reobrir el magatzem". "Almenys tindrem la satisfacció de no anar a judici: ho aconseguirem pels terratrèmols que es produeixi quan s'injecti i pels que es produiran", insisteix Monfort. Això, de fet, és el que apunta el document que la Plataforma va batejar com "l'informe de Shell", en realitat, el projecte per justificar la instal·lació un sismògraf a la plataforma Casablanca de Repsol, davant la contrastada relació entre operacions amb hidrocarburs al subsòl marí i l'increment de l'activitat sísmica històrica a la zona. "A partir d'ara, qui la fa la paga. Cal que ens comencin a donar les explicacions que tenim guanyades. Res més. Ja no diem cobrar. Que algú ens digui que teníem raó. Aquest algú ha de ser empresa i després el govern espanyol", tanca Monfort. De moment, però, l'informe que la companyia Enagás va encarregar al Massachusetts Institute of Technology (MIT), i que havia s'havia de lliurar aquest mes de novembre per prendre una decisió sobre el futur de les instal·lacions ara hibernades, continua encara sense aparèixer públicament.
