Publicado 20/12/2016 18:34

AMPLIACIÓ:La carretera de l'Arrabassada és la de més risc d'accident de Catalunya

Les motos o ciclomotors estan involucrats en més del 40% dels sinistres, tot i que representen menys del 5% del parc de vehicles

ACN

Barcelona.-El tram de la BP-1417 entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) –conegut com la carretera de l'Arrabassada- és el de més risc d'accident de Catalunya, segons l'estudi EuroRAP que ha presentat el RACC aquest dimarts. La segueixen el tram de la BV-5001 entre l'accés nord de la B-20 i Martorelles (Vallès Oriental) i el de la B-502 de Vilassar de Mar a Argentona (Maresme), que en l'estudi anterior encapçalava l'índex de carreteres amb més risc d'accident. Pel que fa als trams amb més concentració d'accidents de Catalunya, la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès n'és el primer. L'estudi també posa de manifest que les motos o ciclomotors estan involucrats en més del 40% dels accidents en carretera, tot i que representen menys del 5% del parc de vehicles.

Catalunya té prop de 2.000 quilòmetres de xarxa viària amb alt risc de patir un accident greu o mortal, segons la quinzena edició de l'estudi EuroRAP, el consorci europeu que relaciona la sinistralitat –morts i ferits greus– en un tram concret amb la intensitat mitjana diària de trànsit. L'estudi, que té com a objectiu millorar la seguretat viària, ha analitzat 6.356 quilòmetres de xarxa viària catalana, un 52% del total (12.094 quilòmetres) i on té el lloc el 90% de la mobilitat total en carretera a Catalunya. S'hi produeixen el 74% dels accidents amb morts i ferits greus en vies interurbanes. Segons dades d'EuroRAP, els accidents greus i mortals han disminuït a Catalunya un 2,5% en el període 2013- 2015 respecte al trienni anterior (2012-2014), mentre que la mobilitat global s'ha incrementat un 1,87%. Aquestes variacions comporten que el risc de patir un accident mortal o amb ferits greus hagi disminuït un 4,09% respecte al trienni anterior, segons l'estudi presentat pel RACC, que, juntament amb altres automòbil clubs europeus, ha comptat amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit (SCT), la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat.Dels deu trams de carretera amb més risc d'accident en el trienni 2013-2015, set són de les comarques barcelonines; dos, de les lleidatanes i l'altre, de les gironines. Per darrere de la carretera de l'Arrabassada, la BV-5001 entre la B-20 i la B-502 entre Vilassar i Argentona, els altres trams més perillosos són la C-1415a entre Terrassa i Sentmenat; la C-28 entre Vielha i Naut Aran; la C-14 entre Ponts i Bassella; la BV-1221 entre Terrassa i Matadepera; la BV-4501 entre Manresa i Santpedor; la GI-641 entre Torroella de Montgrí i l'Estartit i la BV-2041 entre Gavà i Begues. Aquest tram de 6,3 quilòmetres del Baix Llobregat va ser la carretera més perillosa durant tres anys consecutius, i després que en l'estudi passat ja es trobés en el segon lloc, ara cau fins al desè. La C-16 a Terrassa, la menys perillosaEls trams de menys risc d'accident són la C-16 a Terrassa i la mateixa carretera entre Sant Cugat del Vallès i Terrassa; l'A-2 del límit entre Aragó i Catalunya a la variant de Lleida; la T-315 entre Reus i Vila-Seca; la C-25 entre Gurb i Calldetenes; la BV-2244 a Sant Sadurní d'Anoia; la C-250 a Quart; la BV-2005 de Sant Vicenç dels Horts a Torrelles de Llobregat; la B-150 del Papiol a Castellbisbal i l'AP-2 entre les Borges Blanques i Montblanc. El 7,4% de la xarxa analitzada per EuroRAP no ha tingut cap accident mortal o greu en l'últim trienni, amb 475 quilòmetres que tenen un risc igual a zero, 52 menys respecte a l'any passat. Dos trams de la C-58, entre els de més concentració d'accidentsLa C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès és el tram de Catalunya amb més concentració d'accidents. El segueixen la B-10 entre el Nus de la Trinitat i l'enllaç amb la B-20, l'A-2 i la C-32; l'A-2 entre l'enllaç amb l'AP-2 i el de la B-20, B-10 i C-32. Els 7,4 quilòmetres de la C-31 del Prat de Llobregat a l'Hospitalet, que van encapçalar el rànquing en l'estudi anterior, es troben enguany en el quart lloc. Completen aquesta llista de trams negres per concentració d'accident la C-58 entre Terrassa i Vacarisses; la C-17 entre Mollet del Vallès i Lliçà de Vall; la N-150 entre Cerdanyola del Vallès i Sabadell; la C-32 entre Sitges i Esplugues; la N-II entre Montgat i l'enllaç de Mataró sud amb la C-32 i la B-20 entre l'enllaç amb la B-10\/C-58 i l'enllaç amb la C-32\/N-II.Set d'aquests deu trams amb elevada concentració d'accidents es troben, de forma total o bé parcial, a l'àrea metropolitana de Barcelona. Tots corresponen a vies d'alta intensitat de trànsit, amb més de 15.000 vehicles d'intensitat mitjana diària. La sinistralitat del motorista L'estudi posa de manifest com els motoristes són un col·lectiu molt vulnerable. Els accidents totals en moto o ciclomotor han augmentat un 24,2% des del 2013. Els trams amb més accidents de motos i ciclomotors són la B-10 entre el Nus de la Trinitat i l'enllaç de la B-20, A-2 i C-32; la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès i l'enllaç de l'A-2 amb l'AP-2 i la B-20, la B-10 i la C-32. Nou dels trams amb més accidents de moto pertanyen a l'àrea metropolitana de Barcelona; l'únic que no en forma part és la GI-600 entre Tordera i Blanes. El director tècnic de la Fundació RACC, Lluís Puerto, considera "colpidor" i fins i tot "esfereïdor" que el 41% dels accidents amb víctimes mortals i ferits greu tinguin com a mínim un motorista implicat, mentre que els vehicles de dues rodes representen menys del 5% de la mobilitat global en carretera. Tres trams de la N-340, entre els de més accidents amb vehicles pesants Tres dels deu trams amb més concentració d'accidents de vehicles pesants pertanyen a la N-340. Es tracta del tram de 14 quilòmetres entre l'enllaç de la C-32 amb la variant de Vilafranca del Penedès, que se situa en el primer lloc de la llista; els 11,3 quilòmetres de la variant de Vilafranca, en el quart lloc, i els 30 que uneixen el final de la variant d'Amposta i l'Ametlla de Mar, en la setena posició.El president del RACC, Jaume Mateu, ha lamentat que la N-340 no surti d'aquest rànquing i ha recordat que el club demana millores "encara que siguin transitòries" en espera "de mesures de més profunditat de cara al futur", com el desviament de vehicles pesants per les autopistes amb bonificacions. "Ha passat el temps i no s'ha mogut res", ha recriminat. Mateu també ha assenyalat que el RACC va enviar una carta al nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, sobre la sinistralitat a la N-340 i ha afirmat que encara no n'han rebut resposta. Altres trams amb concentració d'accidents amb vehicles pesants són la C-58 entre Terrassa i Vacarisses, en la segona posició, i la B-10 entre el Nus de la Trinitat i l'enllaç amb la B-20, l'A-2 i la C-32. L'autopista AP-7 té dos trams en la llista, entre l'enllaç de la C-60 i el Papiol i del Papiol a Vilafranca nord. L'accidentalitat mortal i greu per als diferents col·lectius es troba molt concentrada. El 50% dels accidents greus i mortals de moto es concentren en només el 6,9% de la xarxa (435 quilòmetres) i els de vehicles pesants, en el 8,3% (527 quilòmetres). Girona i Lleida, les demarcacions amb major percentatge de trams perillososLa demarcació amb major percentatge de quilòmetres de risc molt alt de patir un accident és Girona, amb el 20,9% i un augment de 3,5 punts respecte el trienni anterior (17,8%). El 20,2% de la xarxa de quilòmetres analitzats a les comarques de Lleida presenta un risc molt alt d'accident, mentre que en l'estudi anterior era del 15,2%, amb un augment de cinc punts. Tarragona augmenta lleugerament els seus quilòmetres de risc molt alt (del 7,6 al 8,7%) i incrementa de forma notable els trams de risc alt (de 8,4 al 14,3%). Les comarques barcelonines passen a tenir el 19,3% de quilòmetres de risc molt alt, pel 23,6% en el trienni anterior. En el conjunt de Catalunya, els quilòmetres de risc molt alt augmenten fins al 17,8% del total de la xarxa analitzada, un increment que trenca amb certa estabilitat dels darrers sis anys. En canvi, el risc alt ha disminuït un 3% respecte a l'últim estudi i, percentualment, s'ha reduït a la meitat des del 2007-2009.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés