La Galeria Senda commemora amb 'El Bosc blanc' el seu 25 aniversari amb diverses peces de l'artista barceloní
ACN
Barcelona.-'El Bosc Blanc' és el títol de la mostra amb la que Jaume Plensa (Barcelona, 1955), torna a exposar en una sala d'art contemporani després de set anys sense fer-ho a la seva ciutat. Es tracta d'un Plensa més sobri i espiritual, centrat en l'individu i on fa ús de materials com la fusta, el bronze o el basalt. La mostra està oberta des d'aquest dijous i fins el 21 de gener i serveix per commemorar els 25 anys de la Galeria Senda. Per a l'artista, l'exposició no significa un "retrobament" amb Barcelona "perquè mai hi hagut un distanciament" assegura. Reconegut internacionalment, Plensa ha instat a una major "implicació de la societat civil" i dels polítics per generar cultura, ja que és "un bé fràgil", ha assegurat. "Crec que ens hem distret", apunta sobre l'arrelament de l'art i la seva difusió al país. Per això, considera que mesures com una Llei de Mecenatge són "imprescindibles".
Plensa és un dels màxims exponents de l'escena escultòrica actual. Les seves obres, especialment les peces en espais públics, s'han pogut veure a desenes de ciutats arreu del món, i la seva cartera de projectes està plena de nous encàrrecs a indrets com Seül o Toronto. Per aquest motiu, veu com a Catalunya i a l'estat espanyol l'escena artística necessita una empenta, on no té cap nou projecte tancat. Conscient, però, de la complicada situació econòmica amb la que han de fer front les administracions, ha assenyalat que "si no entra el sector privat a la cultura, és impossible per als polítics gestionar-les ells sols", diu. En aquest sentit, creu necessari una major implicació de la societat civil per fer costat a les autoritats i als artistes, així com disposar d'eines com una llei de mecenatge, que considera "imprescindible".Sobre la seva primera exposició en una galeria a Barcelona des del 2009 ("el món és molt gran", ha dit per excusar-se d'aquesta absència), Plensa ha mostrat la seva satisfacció en un any en què una de les seves obres urbanes, el bust gegant de la nena 'Carmela', es quedarà indefinidament fins a nova ordre a la capital catalana. "Jo estic molt content perquè és a la meva ciutat", indica. De fet, la Galeria Senda es troba a escassos tres minuts a peu de l'escultura, que està just davant del Palau de la Música. L'estada de 'Carmela' havia de ser temporal, però els veïns del barri de Sant Pere van iniciar una campanya perquè es quedés al veïnat. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar una negociació amb l'artista, que va acabar a l'octubre amb un acord en què Plensa cedia la peça en dipòsit gratuït i temporal per un període de 8 anys renovable. "El que va passar amb 'Carmela' va ser molt bonic, i amb molt de gust vaig decidir cedir-la", ha sentenciat.'El Bosc Blanc'. La reivindicació de l'invidu i el treball amb materials diversosSobre 'El Bosc Blanc', Plensa n'ha destacat el seu caràcter "íntim" el qual recomana apreciar amb tranquil·litat i, si és possible, en solitari. "Vull posar de relleu l'individu, més que posar-lo enfront de la col·lectivitat, com la cèl·lula que forma part de la seva comunitat", ha comentat. "És molt maco quan entre nosaltres formem comunitats perquè hi ha un intercanvi d'energia extraordinari", comenta. "Però crec que hauríem de seguir valorant aquesta cosa tant meravellosa que té cada ésser humà, que és incomparable i únic", afegeix. "La meva obra sempre ha estat molt dedicada, amb l'excusa del retrat, a valorar aquesta cosa que és gairebé com una contradicció: allò que ens fa únics però a la vegada ens fa formar part d'un grup", explica. D'aquesta manera, la imatge d'un bosc és la que millor descriu la intenció de l'artista: "Els arbres en grup fan un bosc, però un a un, cada arbre és únic i incomparable amb un altre". Sobre la tria del color blanc, descriu que no existeixen boscos "completament blancs". Segons afirma, aquest color aporta serenitat i puresa a alguna de les peces exposades, fetes amb materials diversos.Amb una escala menor de la que acostuma a treballar, Jaume Plensa torna a immortalitzar rostres de noies joves esculpides en un motlle de fusta que després passa a bronze. Són perceptibles les betes que es formen en el material, en una barreja de l'orgànic i allò que també és creació de l'ésser humà, com l'acer. També fa ús del basalt, en una peça que dóna la benvinguda a l'espectador a l'entrada de la sala d'exposicions. La mostra es complementa amb diversos dibuixos de rostres amb els ulls tancats, i amb aquesta perspectiva de 'superfície aplanada' que caracteritza les seves creacions. La mostra obrirà portes aquest 17 de novembre i estarà a la Galeria Senda fins el 21 de gener del 2017.
