Reclamen als polítics que prenguin decisions i facin un sistema "més transparent" i entenedor per als ciutadans
ACN
Castell-Platja d'Aro.- Els experts convidats a la XXI Jornada d'Economia de s'Agaró (Baix Empordà) han coincidit en apuntar que el repartiment de recursos del sistema de finançament autonòmic és "desigual" i genera diferències entre comunitats que són "difícils de justificar". Per això, coincideixen que cal canviar-lo i miren cap al món polític, a qui li demanen que prengui decisions i negociï amb tots els territoris. Sobre la taula s'han apuntat diversos escenaris i propostes, fins i tot la d'una reforma federal que obligui a canviar la Constitució. El president de FEDEA –i assessor del ministre Montoro pel càlcul de les balances fiscals-, Ángel de la Fuente, ha defensat que les comunitats necessiten "més autonomia tributària" però, com a contrapartida, també han de tenir "més responsabilitat fiscal". També han coincidit en criticar que l'actual sistema és poc entenedor i, per això, creuen que la reforma ha de passar per un sistema "més transparent" que puguin entendre els ciutadans.
En la Trobada d'Economia que reuneix empresaris, polítics i experts cada any a s'Agaró, s'han volgut posar sobre la taula els reptes que presenta la reforma del finançament autonòmic que el govern espanyol vol impulsar. Per parlar-ne, han convidat diversos experts en la matèria, com la professora titular d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Maite Vilalta, el professor titular de la Universitat de Màlaga, Joaquín Aurioles, el catedràtic d'Economia Pública de la Universitat de Saragossa, Julio López Laborda, i –com a moderador- el director de Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), Ángel de la Fuente. Més enllà de les diferencies en el plantejament de possibles escenaris i reformes, tots han coincidit en apuntar que l'actual model s'ha de canviar perquè presenta desigualtats entre comunitats autònomes, especialment pels avantatges que tenen el País Basc i Navarra per tenir un concert econòmic. De la Fuente va ser assessor del ministre Montoro amb el càlcul de les balances fiscals. Aquest càlcul, presentat el 2014, va determinar que el dèficit fiscal de Catalunya era de 8.455 MEUR anuals, gairebé la meitat dels càlculs de la Generalitat (uns 15.000 MEUR). De la Fuente ha assegurat que existeix un acord "quasi universal" entre els experts en alguns punts. En aquest sentit, ha reconegut que hi ha diferències "difícils de justificar" entre comunitats i ha remarcat que cal dotar les comunitats autònomes de "més autonomia tributària". Alhora, però, creu que s'ha d'exigir més "responsabilitat fiscal" als diferents territoris – és a dir, fiscalitzar què fan amb els diners- i també introduir elements que mantinguin "l'equilibri" en el repartiment dels recursos. "Cal més participació de les comunitats en la gestió tributària però sense trencar la unitat d'acció d'una agència tributària única o compartida", ha afegit. A més, tots els experts han demanat als polítics que facin una reforma "entenedora" i "més transparent" per tal que els ciutadans puguin comprendre de quina manera es reparteix el pastís. Un altre punt de vista comú és que la responsabilitat de la reforma recau en els polítics, malgrat que reconeixen la funció dels tècnics és posar posar sobre la taula diferents càlculs i propostes per tal d'il·lustrar-los a l'hora de decidir. Possibles escenaris i diversitat d'opinions Tanmateix, els experts han deixat palès que no hi ha un acord sobre com ha de ser la reforma del finançament autonòmic i quin ha de ser el grau de redistribució o liberalització del sistema. La professora Maite Vilalta (UB) ha assegurat que qualsevol reforma que es faci haurà de tenir en consideració el moment polític que viu Catalunya. Segons defensa, fins ara la Generalitat sempre ha estat "propositiva" a l'hora d'abordar el debat del finançament autonòmic però ha reconegut que ara s'està en una situació "de final de cicle". La professora ha plantejat diversos escenaris, entre els quals el de recuperar la idea del pacte fiscal i, fins i tot, també ha plantejat una reforma fiscal federal, que implicaria modificar la Constitució. Vilalta ha defensat que aquesta podria ser una via per "resoldre" les peticions de Catalunya de més autogovern. Ara bé, alerta que la reforma federal s'ha d'aplicar només a les comunitats autonòmiques que ho demanin, no a totes. "Si toquem l'invent per resoldre coses de qui no ho demana, ens trobarem en la situació que tenim ara i hem d'aprendre la lliçó", ha remarcat. La seva visió, però, xoca amb la d'altres experts com el catedràtic andalús Joaquín Aurioles, que assegura que Andalusia és un 25% més pobre que la mitja espanyola. Per això, creu que la sistema de finançament "no es pot desconnectar" de les desigualtats territorials. "Hem de posar avantatges als més rics per compensar les regions més endarrerides", ha remarcat Aurioles, que apunta que d'aquesta manera s'eviten les migracions internes per manca de feina i també es fixen les empreses al territori. Per la seva banda, el catedràtic d'Economia Pública de la Universitat de Saragossa, Julio López Laborda, ha apuntat que la fórmula òptica és la d'una agència tributària integrada, amb tributs compartits amb les comunitats autònomes. A més, s'ha oposat a la "bilateralitat" que, davant la mateixa audiència, reclamava el president Puigdemont. Segons López Laborda, aquesta bilateral pot servir per impulsar acords però no per a la presa de decisions que, sota el seu punt de vista, s'ha de fer en un marc multilateral perquè el model de finançament "afecta l'interès general".
