Els ajuntaments denuncien que es troben "sols" i "al límit" i reclamen al Parlament que tingui en compte la seva veu
ACN
Barcelona.-Els alcaldes i alcaldesses de Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet han fet front comú aquest dimecres per reclamar al Parlament més ambició i més recursos per a la llei sobre emergència habitacional, que substitueix la 24\/2015. Actualment, es preveu una dotació de 14 MEUR, la meitat a càrrec dels consistoris, una quantitat que consideren absolutament insuficient per fer front a una problemàtica que afecta milers de persones. Els batlles han denunciat que es troben "sols" i "al límit", i han demanat als grups parlamentaris que tinguin en compte la seva veu i incorporin les esmenes que han presentat durant la tramitació. En concret, demanen que els grans tenidors legalitzin la situació de les persones que ocupen els seus pisos, responsabilitzant-se també del seu reallotjament, i que es limiti el preu del lloguer per evitar que sigui abusiu.
Tenint en compte que dilluns acaba el termini per a la presentació d'esmenes a la llei antidesnonaments i que aquesta pot estar aprovada a finals de gener com a molt tard, els alcaldes de sis de les grans ciutats metropolitanes han celebrat aquest dimarts una reunió a l'Ajuntament de Barcelona per posar en comú les seves peticions i reclamar de forma conjunta que els grups parlamentaris tinguin en compte la veu dels consistoris a l'hora de tramitar la llei. Els alcaldes metropolitans demanen als grups que assumeixin les esmenes que van presentar els ajuntaments i sobretot que "amb aquesta llei es vagi als màxims i no als mínims", ha dit l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, tot recordant que els consistoris són la "primera línia de trinxera" quan un ciutadà es troba a punt de ser desnonat. I és que Colau ha remarcat que només en els cinc dies laborables de la setmana passada, el consistori va ser avisat que es produirien 102 desnonaments de famílies vulnerables a la ciutat de Barcelona. Finalment només se'n van efectuar sis, perquè la resta van ser impedits per l'ajuntament. El 70% dels cassos, ha explicat l'alcaldessa, responien a un impagament del lloguer, i la resta tenien a veure amb situacions en precari o ocupacions. Les sis famílies desnonades han estat reallotjades. Amb aquestes dades, Colau ha volgut posar de manifest la crua realitat i ha considerat que la dotació de 14 MEUR per a la llei és "claríssimament insuficient".En aquest sentit, l'alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha remarcat que els ajuntaments s'han trobat "molt sols" davant l'emergència habitacional i la pobresa energètica, i ha demanat als grups que tinguin en compte les al·legacions dels consistoris i que facin créixer el pressupost de la llei, perquè "és una qüestió d'emergència i de necessitat". "Els municipis som els únics que estem ajudant els ciutadans", s'ha queixat.Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, ha reclamat que es tingui en compte la magnitud del problema, i ha constatat que els ajuntaments se senten "impotents" quan veuen que els grans beneficiaris d'aquesta crisi continuen sent els bancs i els grans tenidors. En aquest sentit, ha posat el focus en les ocupacions, que no queden resoltes en la nova llei. Precisament, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, ha avisat que hi ha milers de catalans que es queden fora de la nova normativa perquè van ocupar pisos de forma tolerada per les entitats financeres, però aquestes no van voler fer-los contracte i no poden accedir als subministraments bàsics de forma regular.Igualment, Juli Fernàndez, batlle de Sabadell, ha demanat legislar sobre qüestions com l'ocupació i els lloguers abusius en el cas dels grans tenidors. Fernàndez ha reclamat que la nova llei sigui "el màxim d'efectiva i eficient possible" i tingui els "màxims recursos possibles". També en la qüestió dels recursos ha fet èmfasi l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ha advertit que els ajuntaments "estan al límit", i ha defensat un enfocament "integral" sobre aquesta problemàtica i que els ajuntaments participin en el disseny de les estratègies.
