Entitats per la memòria històrica treballen amb 72 expedients per portar els crims del franquisme als jutjats
ACN
Tarragona.-El cas de la mort del jove tarragoní Juan Gabriel Rodrigo Knafo, el 1976, encara no s'ha tancat. Almenys per col·lectius com Tarragona per la Memòria i la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, que aquest dissabte han fet una crida als assistents de la manifestació en què van passar els fets perquè aportin la seva visió. Volen recollir totes les versions per elaborar uns arguments jurídics que permetin determinar si la mort de Knafo, que es va precipitar per un balcó mentre era perseguit per la policia, va ser una caiguda casual o si el van llençar. A banda, 23 voluntaris treballen amb el buidatge de 72 expedients de tarragonins víctimes dels crims franquistes perquè els serveis jurídics de l'Ajuntament de Tarragona els processin i els puguin presentar als jutjats.
Tarragona ha estat la primera ciutat catalana amb la voluntat de portar els crims del franquisme als jutjats mitjançant una moció aprovada al març amb el suport de tot el plenari excepte PP i Unió. Els col·lectius treballen amb els expedients als quals tenien accés, 72 de Tarragona, per fer un buidatge i entregar-los als serveis jurídics del consistori, que els presentarà als jutjats. Les entitats han celebrat que l'Ajuntament de Tarragona hagi avançat per portar els crims del franquisme al jutjat un cop aprovada la moció perquè "no va trigar en passar el manament als serveis jurídics". La previsió és que el buidatge dels expedients, que varia cadascun entre 20 o 70 pàgines, estigui acabat al febrer, moment en el qual es podrà presentar la denúncia davant el jutjat.Cas KnafoSegons ha detallat Francesc Xavier Tolosana, de Tarragona per la Memòria, l'atenció recau especialment en el cas Knafo perquè de les altres 72 víctimes hi ha un expedient complet de servei de guerra que detalla com van morir o saben on són enterrats. En canvi, de Knafo encara no s'ha aclarit com va morir. "Sabem que el van perseguir els antidisturbis i que, des d'un balcó al número 7 del carrer Unió, va caure o el van llençar", ha detallat Tolosana, que ha afirmat que "tot i els esforços, mai s'ha pogut determinar de manera fefaent com es va produir aquesta mort".El portaveu de Tarragona per la Memòria ha explicat que es troben a l'inici de la recerca per reobrir el cas i que necessiten la participació d'aquells ciutadans que estiguessin a la manifestació del 76, que va ser "durament reprimida" per la policia i que tenia com a objectiu mostrar la repulsa per la massacre de 3 de març de Vitòria, en què es van llançar gasos lacrimògens per desallotjar treballadors reunits en assemblea i van disparar acabant amb 5 morts i centenars de ferits. "Si algú altre ho va veure, necessitem que ho digui per presentar una argumentació als serveis jurídics la més àmplia i raonada possible", ha afegit. D'aquesta manera, les entitats demanen que tot aquell que pugui aportar informació, es posi en contacte amb ells per poder ser entrevistada per serveis jurídics.AlternativesPer les entitats, tant si el jutge admet la denúncia com si no l'admet, aquest és "un pas molt important" perquè arribarà de la mà d'institucions i societat. "La memòria històrica no es pot deixar només en mans de les institucions o administracions", apunta Gomis. "Si això fracassés, parlarem amb l'advocat per saber que ha passat, per tornar a engegar. No ens aturarem", ha dit Tolosana, que planteja com a alternativa buscar altres poblacions que encara no han presentat cap demanda per treballar conjuntament amb els expedients –l'entitat té a mà tots els del Camp de Tarragona- i que cada municipi presentés la seva. "Si el jutge ho posa a tràmit, hi haurà més poblacions que ho presentaran", pronostica.La querella argentina, insuficientLes entitats tarragonines creuen que la querella argentina és un "pas endavant" en la lluita que s'està fent per jutjar els crims del franquisme però insuficient. "Que s'anés a l'Argentina i hi hagués bona sintonia per intentar prendre declaracions als assassins, als poquets que queden, com a punt de sortida ho trobo fabulós", ha dit Tolosana, que ha afirmat que alhora és "perillós" si es deixa en mans de la justícia d'un altre país perquè "a la llarga, desmotiva a la gent a reivindicar, lluitar i cridar més si no escolten".Teatre per la MemòriaD'altra banda, el grup Teatre per la Memòria, un moviment teatral que va néixer a Espanya el 2013, inspirat en iniciatives argentines, amb obres que aborden temàtiques com l'assassinat de Enrique Ruano, els desapareguts del franquisme, els bebès robats o el judici a Baltasar Garzón, ha arribat a Catalunya. Raül Quirós, un dels impulsors, ha estat aquest dissabte a Tarragona on ha apuntat que amb les obres que impulsen intenten trencar "molts mites" que "encara sobreviuen" del franquisme. Tot i que, fins ara, no hi ha cap projecte en clar planejat per a la demarcació, Quirós ha detallat que organitzen tallers de teatre social perquè cada municipi pugui extreure històries des d'un punt de vista local. Per Quirós, el cas Knofo seria un bon punt de partida a la ciutat.
