Publicado 27/12/2016 19:01

AMPLIACIÓ:Barcelona compra edificis de la Generalitat per 40 MEUR que serviran per construir les estacions de la Marina de la L10

L'acord permetrà que el metro arribi als barris del passeig de la Zona Franca el 2018 i, d'altra banda, que dues grans peces de Can Batlló, la Llotja i part de les Cotxeres de Borbó tinguin usos públics

ACN

Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha signat aquest dimarts un conveni per adquirir béns immobles de la Generalitat per valor de 40 MEUR a canvi que el Govern inverteixi íntegrament aquests diners en les obres de dues noves estacions de la Línia 10 sud del metro, Foneria i Foc Cisell, perquè entrin en funcionament a principis del 2018. L'acord de finançament permetrà que el metro arribi als barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, al passeig de la Zona Franca, i donar servei a una població potencial de 70.000 habitants. Es tracta d'una històrica reivindicació dels veïns d'aquests barris. D'altra banda, el patrimoni que adquireix el consistori barceloní inclou naus i solars de Can Batlló, l'edifici de la Llotja i part de les antigues Cotxeres de Borbó, que es destinaran a habitatge i equipament públic.

L'acord signat aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona per l'alcaldessa, Ada Colau, i el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, estableix que els 40.020.614 euros amb què el consistori adquireix els béns immobles propietat de la Generalitat es destinin íntegrament a executar les actuacions necessàries per fer arribar el metro als barris de la Marina. Colau ha assenyalat que les estacions de la Foneria i Foc Cisell són "prioritàries" per a la ciutat per resoldre un "dèficit de comunicació" d'una de les zones més poblades de i per "beneficiar l'activitat industrial, logística i firal" que hi està vinculada. L'acord vol potenciar el desenvolupament del districte de Sants-Montjuïc, especialment l'eix passeig Zona Franca, on conflueixen la trama urbana de petites barriades amb activitat econòmica, així com oficines de nova construcció. Precisament, la Generalitat ha apostat per aquesta zona amb un nou districte administratiu que concentrarà bona part de les seves oficines, ara disperses pel centre de la ciutat. El complex ha d'estar llest en la seva primera fase cap a finals del 2019 per poder fer efectiu el trasllat d'uns 2.800 funcionaris.El conveni és fruit del compromís polític del febrer passat adquirit per Colau i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per participar conjuntament en el finançament d'aquesta infraestructura pendent, després d'un acord entre el govern municipal i el grup d'ERC. Junqueras ha posat en valor aquest acord entre administracions i ha "encoratjat" a seguir treballant en la mateixa línia per "superar les dificultats" i arribar a nous pactes d'aquest tipus.La Marina, connectada per metro amb la ciutatLes obres de les dues estacions dels barris de la Marina s'han de finalitzar al llarg del 2017 perquè el 2018 entrin en funcionament. Aquesta posada en marxa permetrà als veïns connectar amb la resta de la xarxa de metro a través dels intercanviadors de la Torrassa (L1), Zona Universitària (L3) i Collblanc ( L5), alhora que oferiran una connexió directa amb l'aeroport. La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha posat èmfasi en aquesta idea d'"interconnexió" dels barris de la Marina amb la ciutat i ha assenyalat que l'objectiu és "cosir les connectivitats necessàries per al desenvolupament del dia a dia" dels veïns davant una "injustícia urbana i històrica a la ciutat". Aquesta operació s'haurà de complementar amb la resta d'actuacions per potenciar la mobilitat en transport públic en aquest barri quan es completi la totalitat de les estacions de la línia. L'acord de finançament també permetrà executar la doble via per donar servei en aquest ramal amb les freqüències necessàries.El ramal de l'L10 sud té una longitud de poc més de 6 km (3.3 km de túnel i 3 km de viaducte) i comunica Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat fins a la Zona Franca. Actualment, s'ha finalitzat l'estructura del túnel i viaducte i s'ha completat pràcticament la instal·lació de via i la catenària necessària per a la posada en servei, amb el 90 % dels treballs d'instal·lacions i senyalització. Pel que fa a les estacions que ara es volen impulsar, Foneria i Foc Cisell, s'ha acabat l'estructura interior del pou i les andanes i es treballa ara en l'arquitectura interior i en la instal·lació dels sistemes de comunicació, ventilació i d'emergència. Habitatges i equipaments públicsEn el marc de l'acord, l'Ajuntament passa a ser el titular de dues naus ubicades al carrer de Mossèn Amadeu Oller, a l'interior del recinte de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc, amb 3.637,5 metres quadrats construïts i cinc solars a la Gran Via de les Corts Catalanes, també en l'àmbit de l'antiga colònia industrial Can Batlló-Magòria, amb 23.700 m2 de sostre d'equipament, 10.000 m2 d'habitatge dotacional i 11.151 m2 de sòl esportiu. Aquesta adquisició facilitarà acabar el projecte de transformació urbana a la zona de la Gran Via i el barri de la Bordeta per dotar d'equipaments i habitatge públic aquesta part de la ciutat. A més d'aquestes dues peces de Can Batlló, l'Ajuntament compra l'edifici de l'antiga Llotja o el Borsí (3.250 m2 edificats), a la plaça de la Verònica i carrer d'Avinyó 23, al districte de Ciutat Vella. Tot i que encara se n'han de concretar els usos, Colau ja ha avançat que passarà a convertir-se en un equipament de ciutat i veïnal. El consistori també adquireix part de les antigues Cotxeres de Borbó, al districte de Nou Barris (4.567 m2 de sòl i 20.000 m2 de sostre), al carrer de Costa i Cuixart, perquè sigui un equipament de barri. Colau ha apuntat que per acabar les obres de les dues estacions encara falten quatre milions. Les dues administracions esperen trobar l'última peça que permeti finançar els treballs per complet en les properes setmanes. Els següents fronts per desbloquejar: les estacions de la L10 de l'Hospitalet i el tram central de la L9El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assenyalat que, una vegada desbloquejades les obres perquè el metro arribi als barris de la Marina, la següent "prioritat" és trobar el finançament per a les dues estacions d'aquest mateix ramal al terme de l'Hospitalet de Llobregat, Ildefons Cerdà i Provençana, amb un cost de 39 MEUR. Rull ha reconegut que seria una "paradoxa" que "el metro passés de llarg de l'Hospitalet, anés a raure a Barcelona i no hi hagués expectativa [que s'aturés a l'Hospitalet]" i s'ha compromès a incorporar "el més aviat possible" aquestes estacions. "Quan els trens s'aturin a Foc Cisell i Foneria, l'objectiu és que les obres ja estiguin operatives a les estacions de l'Hospitalet i que el termini d'entrada en funcionament sigui raonable perquè el decalatge sigui el mínim possible. Aquest és el compromís que hem adquirit amb la ciutat de l'Hospitalet", ha afirmat. Preguntat per si es podria aplicar la mateixa fórmula que s'ha trobat amb Barcelona, Rull ha assenyalat que estan estudiant mesures i recursos " diferents". L'altre objectiu que es fixa el Govern és desbloquejar el tram central de la L9 durant el primer semestre del 2017 amb "un acord de finançament" que permeti reprendre'n les obres. "És veritat, tenim dues tuneladores aturades i una infraestructura que tindrà tota la lògica en el moment en què el tram central estigui operatiu, amb unes conseqüències directes i immediates en la mobilitat tant de la part de Badalona i Santa Coloma com de la Zona Franca i del Port", ha afegit el conseller de Territori. Reconeixement del deuteLes dues administracions també han signat un segon conveni sobre el reconeixement del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament de Barcelona, a partir del qual s'ha pactat un calendari de pagament i uns objectius de programació de tots els pagaments futurs. El text fixa com a termini el juny del 2017 per fer efectiu el pagament del deute anterior al desembre del 2014, que és de 22,5 MEUR. També acorden que a partir del desembre del 2017 no hi podrà haver cap pagament pendent amb una antiguitat superior a un any, de manera que la Generalitat tindrà un màxim d'un any per fer front a les obligacions que tingui amb el consistori barceloní. Pel que fa als pagaments directes a l'Ajuntament i ens dependents per obligacions tributàries, taxa turística i aportacions d'Ensenyament i d'Afers Socials, el conveni estableix que no se superarà el termini de 180 dies en els pagaments. Aquesta fórmula garanteix que a finals d'any no hi hagi cap deute pendent de l'any anterior. Quant a la programació de pagaments als consorcis d'educació, sanitari i de serveis socials de Barcelona, el conveni determina que s'han d'atendre puntualment tant les nòmines com les polítiques que s'han de desenvolupar en aquests àmbits de la ciutat. Concretament, les necessitats del Consorci d'Habitatge de Barcelona s'atendran seguint els mateixos criteris de pagament que realitza la Generalitat a les seves pròpies empreses. En el cas de l'Agència de Salut Pública, la Generalitat es compromet a pagar els concerts en un màxim de 90 dies i les aportacions a 120.El conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament preveu constituir una comissió de seguiment, integrada per un representant de cadascuna de les parts, per avaluar-ne el desenvolupament i garantir-ne la correcta execució.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés