Publicat 31/10/2014 15:19

Trias recorre al vot de qualitat per aprovar la liquidació dels comptes del 2012

El alcalde Xavier Trias en el pleno del Ayuntamiento de Barcelona
EUROPA PRESS

L'abstenció del PSC li és insuficient i l'oposició impedeix que prosperin els del 2013

BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres els comptes generals del 2012 amb el vot de qualitat de l'alcalde, Xavier Trias, després de l'abstenció de PSC i UpB (on hi ha ERC), però l'oposició ha rebutjat els comptes del 2013 i els de Barcelona Serveis Municipals (B:SM) d'aquest any, tot i que UpB també s'ha abstingut.

En votar-se la liquidació dels comptes del 2012 hi ha hagut un empat tècnic --14 vots a favor de CiU, 14 en contra de PP i ICV-EUiA i 13 abstencions del PSC i UpB-- que ha desencallat l'alcalde amb el seu vot de qualitat favorable.

El ple ja havia rebutjat els comptes generals del 2012 fa un any, i haurà de debatre els del 2013 i els de B:SM en futurs plens: "Podem continuar treballant per tornar a debatre'ls", ha confiat la tinent d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens.

Recasens ha assenyalat que tenir els comptes aprovats dóna credibilitat, solvència i confiança en el consistori, i ha agraït al PSC que hagi "aplicat el seny" actuant com a oposició responsable, en les seves paraules.

El regidor socialista Joan Trullén ha argumentat l'abstenció del PSC als comptes del 2012 per la "cultura de govern" del seu partit, tot i que ha defensat el seu vot contrari als del 2013 i de B:SM per coherència amb la trajectòria del PSC.

Ha rebutjat facilitar la seva aprovació malgrat que "són comptes que compleixen amb les normes comptables" perquè són uns pressupostos prorrogats que inclouen exemples de mala praxi, segons Trullén, com l'externalització d'aparcaments i el patrocini del Bicing.

PP VEU "SUBMISSIÓ" A MAS

El regidor del PP Javier Mulleras ha criticat que els comptes inclouen "subvencions ideològiques sense justificar, gestió ineficient, manteniment de la superestructura burocràtica, i han incorporat una marca personal: la claudicació en la defensa dels interessos dels barcelonins en la submissió a la Generalitat d'Artur Mas".

"Deu ser una de les marques del seu mandat", segons ell, i ha assegurat que, des que Trias és alcalde, el sou mitjà dels directius de l'Ajuntament ha augmentat un 15%, i que es fan inversions innecessàries, com cursos de coaching per a directius al circuit de Montmeló per un import de 21.000 euros, segons ell.

ICV-EUiA: SUPERÀVIT PERÒ EMPOBRIMENT

Quim Mestre (ICV-EUiA) ha remarcat que el fet que l'Ajuntament hagi tancat els dos exercicis amb superàvit és "incomprensible i inacceptable quan la ciutadania s'ha empobrit i han incrementat les desigualtats".

Pel que fa als comptes de B:SM, ha assegurat que "només la privatització amb Bamsa és suficient" per rebutjar-les, perquè implica l'externalització de 26 aparcaments del centre de la ciutat.

ERC VEU DEBILITAMENT DE BARCELONA

Des d'UpB, Jordi Portabella (ERC), el grup del qual s'ha abstingut, ha asseverat que tombar els comptes de la ciutat "no és gratis" perquè debilita la imatge i el prestigi de Barcelona.

"Té una conseqüència directa sobre les possibilitats d'inversió i de creació de llocs de treball", ha ressaltat, i ha destacat que no veu motius per no abstenir-se perquè no hi ha irregularitats, tot i que UpB no comparteix el criteri d'aconseguir superàvit en comptes d'invertir-lo a la ciutat.

TORNAR 51 MILIONS A L'ESTAT

Recasens ha anunciat que la ciutat haurà de tornar 51 milions d'euros en un any a l'Estat com a conseqüència de les transferències negatives de l'exercici del 2013, tot i que no tindrà problema per complir perquè ja va reservar 67,5 milions amb la previsió que hauria de tornar diners a l'Estat corresponent a l'any passat.

A més, el ple ha aprovat per unanimitat sol·licitar formalment a l'Estat tornar en 20 anys les liquidacions negatives de les transferències estatals dels exercicis del 2008 i 2009, el doble del termini previst fins ara, que era de deu anys: del 2008, el consistori va contraure un deute de 93,4 milions; del 2009, de 304 milions.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés