Actualitzat 25/05/2015 18:12

Sorj Chalandon retrata el pas d'homes ordinaris a traïdors o herois de guerra

Sorj Chalandon
Foto: JF PAGA - GRASSET

BARCELONA, 25 Maig (EUROPA PRESS) -

   "Vaig voler treballar sobre la guerra essencialment per intentar comprendre-la. Intentar comprendre com les dones i els homes ordinaris poden convertir-se en botxins, herois, porcs o traïdors", confessa l'escriptor i periodista francès Sorj Chalandon, que va ser corresponsal del diari francès 'Libération' als conflictes de l'Iran, l'Iraq, Somàlia, Irlanda i el Líban, on ha ambientat el seu llibre 'La quarta paret' (Edicions de 1984).

   "Jo he volgut treballar sobre la guerra, però no únicament. He volgut sobretot, a més de reportatges polítics, socials sobre la justícia o fets diversos, no prohibir-me la guerra com a lloc de treball. Quan vaig acceptar per primera vegada tenia por. Por de la guerra, és clar. I a més, a poc a poc, és d'un mateix que un té por en temps de guerra. Por de la guerra que hi ha en si mateix. I por d'estimar-la, la guerra", diu l'escriptor.

   I en el si d'una guerra, la del Líban, és on se situa la seva novel·la, 'La quarta paret', una novel·la d'oposats, en què es plasma la separació --com una paret-- que hi ha entre la pau i la guerra, l'amor i l'odi, la tragèdia i el drama a través del prisma del teatre. Perquè la 'quarta paret' en teatre és la paret que hi ha entre l'espectador i l'actor: "Més que la quarta paret invisible que protegeix els actors a escena, jo volia en aquest llibre que Georges --el protagonista-- trenqui un a un les parets que porten a la tomba. I també, trencar la paret comfortable que protegeix el lector (en pau) d'en Georges (en guerra)", assegura l'escriptor.

   Chalandon va viure els horrors de la guerra del Líban durant la dècada dels vuitanta. Per això, inconscientment el lector sent la seva veu quan descriu el terra erm i mort del conflicte: "Per tot arreu, morts. Dins les cases, als carrers, als atzucacs, a les terrasses" (p. 241). La guerra és un fantasma amb el qual havia de tallar: "I sobretot, jo he tancat les parets una a una darrere de Georges. Jo no volia que s'escapés, que ell tornés. Georges és en el que jo m'hauria pogut convertir-se si jo hagués continuat freqüentant la guerra. Aquell home, jo l'havia de matar", afegeix, perquè un cop retornat a la pau, "no hi havia lloc per tu i per mi".

   'La quarta paret' és, tanmateix, una obra "de llibertat, de terra, d'honor". Georges, un militant d'extrema esquerra durant el París dels anys setanta, es veu immers en una aventura a Beirut, quan el seu amic i alhora "germà" (p. 28) li demana que representi a Beirut, al cor del conflicte del Líban 'Antígona', de Jean Anouilh, perquè durant unes hores combatents dels diversos fronts (palestins, israelians, cristians, drusos) deixin la guerra per fer la pau: "La meva idea era mesclar els enemics en una peça on cadascú jugués el seu propi rol. O el rol que assumia pel seu poble", explica Chalandon.

   I en aquesta novel·la Antígona és representada per una palestina. "Jo vaig entrar als camps de Sabra i Xatila, massacrats pels cristians, el setembre del 1982. Sis anys abans, milícies palestines havien massacrat el poble cristià de Damur. Si jo hagués entrat a Damur després d'aquella massacre, Antígona hauria pogut ser cristiana. Jo no he escollit entre dues barbàries. La vida simplement m'ha obligat a escollir-ne una", matisa.

   'La quarta paret' no és una novel·la que parli de pau. "Alguns veuen Antígona com l'àngel de la pau, d'altres com una traficant de la guerra. Sense la gesta d'Antígona, Tebes hauria viscut en la despreocupació. Antígona, desobeint, porta el foc a la ciutat", aclareix l'escriptor.

   Com a periodista, Chalandon fa una diferència fonamental entre reporter i editorialista o analista: "Per mi, l'analista o editorialista té el dret de dir 'jo'". En canvi, "el reporter no pensa", sinó que "reporta", "és els ulls i les orelles del seu lector", li explica i li ensenya la guerra, però no n'opina: "El reportatge és una imatge, no pas un discurs", conclou l'escriptor, per al qual la guerra és una eina amb què es pot explicar.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés