MADRID, 31 Mar. (EDIZIONES)
El terme en català procedeix de l'arrel grega 'presbi' que significa 'vell' i suposa la reducció lenta, natural i progressiva de la capacitat d'acomodació del cristal·lí, que ens permet enfocar els objectes en la visió pròxima i que pot ocasionar malestar i molèsties oculars.
L'acomodació és la capacitat del cristal·lí per variar la seva curvatura i aconseguir una imatge a la retina més nítida en visió de prop. No existeixen diferents tipus de presbícia però el seu avanç determina el grau en el qual afecta aquesta capacitat d'enfocament. Com més edat, els símptomes es fan més evidents.
Segons explica a Infosalus Santiago García Lázaro, professor del Departament d'Òptica i Optometria i Ciències de la Visió de la Facultat de Física de la Universitat de València, els símptomes de la presbícia són el desenfocament en visió de prop, molèsties o, en alguns casos, mals de cap.
El professor assenyala que no existeix res provat per la ciència per a la seva millora pel que fa a un estil de vida, alimentació o exercicis visuals que millorin la presbícia. No es tracta d'una patologia, és un procés natural d'envelliment de l'ull, "cap als 45 anys la pèrdua mostra ja signes evidents, es desenfoquen els objectes més pròxims", apunta García Lázaro, per a qui segons el treball fet o les aficions que es practiquin la presbícia tindrà una repercussió més gran o més petita en la vida diària.
"Es tracta d'una variació fisiològica que es produeix en tots els éssers humans però hi ha persones que ho noten més o menys, en funció dels seus treball o aficions. A la primera meitat de la dècada dels quaranta es produeix la pèrdua progressiva de la capacitat de variar la curvatura del cristal·lí", comenta el professor.
Existeixen diversos factors biomecànics, bioquímics i fisiològics que contribueixen a la pèrdua de l'acomodació amb l'edat i a l'aparició clínica de la presbícia. Els tres factors principals que són considerats com els responsables de la majoria dels canvis conduents a aquest estat. D'una banda, el mòdul d'elasticitat de la càpsula del cristal·lí disminueix amb l'edat, es fa progressivament menys dura i per aquesta raó té menys capacitat d'augmentar l'acomodació.
En segon lloc, el mòdul d'elasticitat de la substància del cristal·lí augmenta amb l'edat de manera que l'energia requerida per deformar la substància és més gran amb el pas del temps. I finalment, la mida i volum del cristal·lí augmenten amb l'edat per la qual cosa la funció de la càpsula serà menys efectiva, tenint en compte que és més difícil deformar un cos més gran que un petit.
UN REPÀS ALS TRACTAMENTS EXISTENTS
El professor i investigador García Lázaro 'passa llista' als mètodes utilitzats per compensar la presbícia:
·El més comú són les ulleres de visió de prop, vidres bifocals o progressius. Les lents progressives funcionen de tal forma que si el subjecte manté la mirada paral·lela a terra, podrà veure a través de la zona destinada a visió de lluny i si mira a través de la zona inferior de la lent, enfocarà en visió pròxima.
·Lents de contacte multifocal que proporcionen un camp visual més gran en relació amb les ulleres i posseeixen un factor estètic.
·Lent intraocular multifocal: substitució del cristal·lí per una lent multifocal mitjançant cirurgia (a manera de pròtesi), ja sigui en el cas d'un cristal·lí transparent o en el cas d'un cristal·lí opac a causa de l'existència de cataractes.
Les cirurgies menys freqüents són:
·Láser ('presbilasik'): s'esculpeix mitjançant làser la còrnia per millorar la visió de prop, i la perifèria per millorar la visió de lluny.
·Kamra: un implant en forma de pupil·la artificial que es col·loca a l'interior de la còrnia gràcies a un petita 'butxaca' creada amb el làser de femtosegon. S'implanta unilateralment a l'ull no dominant del pacient i se centra amb l'eix visual. Aquest ull passa a ser utilitzat per a la visió de prop i l'altre ull, que no porta l'implant, per a la visió de lluny. El cervell ha d'aprendre a adaptar-se a la utilització d'un ull o un altre per fer diferents tasques.
El futur no va encaminat a pal·liar la presbícia sinó a perfeccionar els mitjans per compensar-la. Segons assenyala García Lázaro en aquest sentit, la innovació i millores en el tractament de la presbícia podria estar a l'ús d'implants d'òptica deformable.
"Un dels sistemes innovadors preveu substituir el cristal·lí per una càpsula amb dos líquids de diferent índex de refracció i que permeti enfocar en visió de lluny o de prop segons la posició de la cap, amb un funcionament semblant al d'un alent bifocal. Sempre es tracta de corregir els inconvenients d'anteriors sistemes de compensació de la presbícia amb la finalitat de millorar el rendiment visual", conclou el professor.
