La xifra de delictes en els 59 municipis estudiats és de 54,8 per cada 1.000 habitants i segueix a la baixa
BARCELONA, 24 oct. (EUROPA PRESS) -
La despesa corrent dels ajuntaments en el servei de Policia Local ha estat de 77,4 euros per habitant el 2015 en els 59 municipis de la província de Barcelona analitzats en un informe promogut per la Diputació de Barcelona, que conclou que és el servei al qual es destina més despesa per habitant.
Segons l'anàlisi de la XI edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local, centrat en el servei de Policia Local en 59 municipis de la província de Barcelona, la despesa per habitant destinat a finançar les policies locals supera la despesa destinada a Cultura, que és de 76,2 euros per habitant; Residus, de 59,4 euros; Serveis Socials, de 53,4 i guarderies, de 28,7.
Si es té en compte l'evolució en els últims deu anys d'aquesta despesa, entre 2005 i 2009 es va observar un esforç important per dotar de recursos a les policies locals, amb un 31% d'augment, però amb la crisi econòmica hi va haver un ajust el 2012, una despesa que no es va recuperar fins al 2013.
Aquestes dades s'han donat a conèixer aquest dilluns en el marc d'unes jornades celebres a Barcelona en les que ha assistit el conseller d'Interior, Jordi Jané, i el diputat delegat d'Hisenda, Recursos Humans, Processos i societat de la informació de l'ens, Joan Carles Garcia.
A diferència d'altres serveis locals, prossegueix l'estudi, els canvis en la conjuntura econòmica no han comportat grans canvis en la despesa en policia, el que segons l'estudi demostra que "la seguretat segueix sent una de les polítiques estratègiques".
En el documentat s'ha estudiat si els municipis més grans tenen proporcionalment més incidències per cada 1.000 habitants que els petits, i es constata que les ciutats grans "presenten més concentració d'activitats il·lícites a causa de l'efecte capitalitat i la conseqüent població flotant que atreuen".
A l'hora d'analitzar si el grau de conflictivitat està associat a la renda per càpita dels municipis, les principals conclusions són que la renda no està relacionada amb el volum d'incidents de trànsit ni hi ha una associació lineal amb els delictes en general, però en les poblacions on els ingressos són més alts, el nombre de detinguts és baix en comparació de la mitjana, mentre que en els entorns desafavorits estenen a registrar-se més detinguts.
Un altre punt estudiat és sobre la mida de les plantilles i els àmbits d'actuació, i una de les constatacions és que a mesura que augmenten les plantilles creixen les actuacions de caràcter assistencial i administratiu, i en aquest punt conclouen que els municipis amb plantilles més àmplies no obtenen resultats "significativament diferents de la resta".
INDICADORS
La xifra de delictes i faltes en aquests 59 municipis de Barcelona és de 54,8 per cada 1.000 habitants i registra una tendència a la baixa des del 2009 --del 2006 al 2009 va pujar un 60%--, sol interrompuda per 2012.
El nombre de detinguts, 4,2 per cada 1.000 habitants, disminueix amb més força que el nombre de delictes i faltes.
Els accidents de trànsit en general --7,1 per cada 1.000 habitants-- i els accidents amb víctimes --2,8 per cada 1.000 habitants-- augmenten respecte a l'any anterior, el que confirma el "tímid repunt observat el 2014", mentre que el percentatge de víctimes mortals o greu es manté estable.
En la mateixa línia, la xifra de denúncies de trànsit no ha deixat de reduir-se en aquests municipis des del 2006, situant-se el 2015 en els 282 per cada 1.000 habitants, primer a un ritme accelerat i més lentament els últims anys.
El 2015, per primera vegada, va disminuir el percentatge de denúncies greus i molt greus sobre el total de denúncies, sent del 28,8%; la meitat de les denúncies per aquest tema que imposen les policies locals procedeixen de les zones del control horari de pagament.
La ràtio de policies per cada 1.000 habitants en aquestes poblacions és d'1,4, semblant a les dotacions de policies locals a Catalunya --1,45--, però amb la crisi econòmica i l'escassa entrada de nous policies ha augmentat la mitjana d'edat en cinc anys entre 2010 i 2015, dels 41 als 46 anys.
Per primera vegada des del 2007 tornen a augmentar el percentatge d'hores extres sobre les hores del conveni, i al seu torn van créixer les hores de baixa, sent les policies locals el servei amb major percentatge d'hores de baixa dels ajuntaments estudiats.
El nombre d'accidents laborals per cada 100 treballadors continua alta, segons l'estudi, situant-se en els 24,6, però s'ha anat reduint en els últims dos anys estudiats, 2014 i 2015.
