EDIZIONES, 10 Mar.
El 2011, Joao Pereira de Souza, paleta i pescador de 71 anys, va ser testimoni d'una atrocitat contra la naturalesa. Un pingüí de Magallanes de l'Amèrica del Sud es trobava entre la vida i la mort cobert de petroli i mort de fam en una illa davant de la costa de Rio de Janeiro. Pereira no va deixar que morís i llavors es va forjar una increïble història d'amistat.
Dindim, com va decidir anomenar-lo, no va voler abandonar mai l'home que l'havia estat alimentant i cuidant durant una setmana fins que va recuperar la salut, l'home que li havia salvat la vida, però havia de fer-ho, era llei de vida. Així doncs, després d'11 mesos convivint junts Dindim se'n va anar sense més ni més.
Un any després, Joao no es podia creure el que veien els seus ulls. Dindim, que normalment es reprodueix a les costes de la Patagònia de l'Argentina i Xile, havia recorregut 8.000 km per retrobar-se amb el seu salvador i passar uns dies a casa del jubilat. I així durant els anys següents.
"Tothom deia que no tornaria però va tornar per visitar-me i així ha estat en aquests últims quatre anys. Arriba el juny i es prepara per anar-se'n a casa el febrer, i cada any es torna més afectuós i sembla que està encara més feliç de veure'm", relata Joao a The Independent.
Els pingüins són coneguts per la seva lleialtat i fidelitat amb els seus companys de vida, es queden amb la parella que han triat fins que moren. La relació de Dindim i Joao és una cosa fora del comú entre éssers d'espècies tan diferents. És probable que el pingüí pensi que Joao és part de la seva família.
"Estimo aquest pingüí com si fos el meu propi fill i jo crec que el pingüí m'estima a mi", va dir Pereira en una entrevista a TV Globo, que és l'únic que pot tocar-lo sense que l'ataqui.
