MADRID, 4 Març (EDIZIONES/Portalgeek)
Anar al cinema i, siguem o no miops, haver de posar-nos ulleres ja no ens resulta estrany. Ens referim a les ulleres que ens permeten veure pel·lícules en 3D, que ens poden acabar fent mal de cap. Per què pot passar això?
Les imatges en 3D aconsegueixen una sensació de profunditat que s'acosta a la nostra visió de la vida real, i el món del cinema (també ara els cascos de realitat virtual) hi ha vist la possibilitat d'oferir-nos una sensació més elevada d'immersió. Si bé l'experiència pot arribar a ser increïble, també pot acabar donant-nos problemes, com pot ser un bon mal de cap.
Un grup de científics de la Universitat Lomonosov de Moscou durant vuit anys ha analitzat més de 100 pel·lícules per investigar els problemes de mals de cap causats pels visionats en 3D.
Un dels autors de la investigació, Dmitry Vatolin, va assegurar en una conferència a San Francisco que gairebé tothom que ha vist pel·lícules en 3D s'ha sentit incòmode com a mínim una vegada i molts es neguen a tornar a veure'n una per la seva mala experiència.
Quan es reprodueix el contingut, cada ull ha de percebre un contingut específic, de manera que quan es combinin a la ment es creï la sensació de profunditat. En aquest sistema les ulleres se sincronitzen amb la pantalla del cinema per mostrar a cada ull només la imatge que li correspon.
D'acord amb la investigació, el mal de cap ve d'imatges "equivocades" que entren pels dos ulls alhora. A vegades, el cervell és capaç de combinar les imatges, però no sempre. Quan no es fa l'associació de manera correcta és quan comença el maleït mal de cap.
Els investigadors consideren que el problema principal es troba en la qualitat de les ulleres i en errors de la pel·lícula, però també creuen que hi ha altres factors que són més difícils de controlar.
De les 105 pel·lícules --com 'Avatar' o 'Les cròniques de Narnia'-- en Blu-ray que van analitzar es van detectar unes 10.000 escenes amb problemes, algunes amb la vista canviada (la de la dreta estava en l'esquerra i viceversa).
El punt positiu que veu el científic Vatolin és que el material i les eines per visualitzar les pel·lícules en 3D seguiran millorant, tot i que faran falta com a mínim tres anys més, ha assegurat, per eliminar aquest problema del tot.
