MADRID, 14 Abr. (EUROPA PRESS)
Els humans prehistòrics poden haver desenvolupat normes socials que afavoreixen la monogàmia i castiguen la poligàmia gràcies a la presència d'infeccions de transmissió sexual (ITS) i la pressió de grup, segons conclou una nova recerca de la Universitat de Waterloo, al Canadà.
Com a caçadors-recol·lectors que van començar a viure en poblacions més grans d'agricultors assentats, la propagació de malalties de transmissió sexual podria explicar un canvi cap a l'aparició de normes socials que afavorís tenir una parella sexual davant de moltes.
L'estudi, publicat a la revista 'Nature Communications', va emprar tècniques de modelatge per ordinador per simular l'evolució dels diferents comportaments d'acoblament social en les poblacions humanes segons els paràmetres de transmissió de la malaltia i demogràfics.
"Aquesta recerca mostra com esdeveniments en sistemes naturals, com la propagació de malalties contagioses, poden influir fortament en el desenvolupament de normes socials i, en particular, els nostres judicis dirigits al grup", diu Chris Bauch, professor de Matemàtiques Aplicades i Càtedra de Recerca de la Universitat a Waterloo. "La nostra recerca mostra com els models matemàtics no només s'utilitzen per predir el futur, sinó també per comprendre el passat", afegeix.
L'estudi, realitzat pel professor Bauch i Richard McElreath, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a Alemanya, va trobar que quan les grandàries de població es fan més grans, la presència de malalties de transmissió sexual disminueix les taxes de fecunditat entre els homes amb múltiples parelles. Aquest canvi de la conducta de l'aparellament demostra ser més beneficiós per als individus i grups.
En les poblacions dels primers caçadors-recol·lectors, era comú que uns quants homes monopolitzessin l'aparellament amb múltiples dones amb la finalitat d'augmentar el seu nombre de descendents. En aquestes petites societats on existeix un màxim de 30 individus sexualment madurs, els brots d'infeccions de transmissió sexual són de curta durada i tendeixen a no tenir un efecte tan significatiu en la població.
ELS GRUPS MONÒGAMS, MÉS COMPETITIUS
No obstant això, a mesura que les societats van evolucionar al voltant de l'agricultura i la grandària dels grups va créixer, la recerca prediu que la prevalença d'infeccions de transmissió sexual es va incrementar entre les xarxes polígames que se superposen. Amb l'absència de la medicina moderna, la infertilitat per sífilis, clamídia i gonorrea probablement hauria estat alta.
Això va fer que fos més avantatjós per als homes tenir relacions sexuals monogàmiques i, el més important, castigar altres mascles que no ho feien. Per tant, els grups que feien complir les normes socials monògames podrien ser més competitius que els grups que no tenen aquests trets.
"Les nostres normes socials no es van desenvolupar en complet aïllament del que succeïa en el nostre entorn natural. Per contra, no podem entendre les normes socials sense entendre els seus orígens en el nostre entorn natural --afirma el professor Bauch--. Les nostres normes socials van ser modelades pel nostre entorn natural. Al seu torn, el medi ambient està determinat per les nostres normes socials, com reconeixem cada vegada més".
Els investigadors han assenyalat que les ITS poden ser un dels molts factors --s'inclouen l'elecció femenina, l'estrès patogen i els impactes tecnològics-- que van modificar el comportament humà des de la poligàmia a la monogàmia.
