L'acord va propiciar una bateria de mesures legals, una inversió de 10 milions en mitjans i un pla contra la radicalització
MADRID, 26 Nov. (EUROPA PRESS)
El pacte antijihadista és l'acord signat el passat 2 de febrer (setmanes després dels atemptats de Charlie Hebdo) pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez. Consisteix en un pacte d'Estat obert a la resta de formacions que consta d'un total de vuit punts que afecten l'àmbit polític, el judicial i policial.
1. Reforma del Codi Penal: L'acord preveia modificar el Codi Penal en els delictes relacionats amb el terrorisme. La premissa era que les lleis que van servir per derrotar ETA es quedaven desfasades per combatre un terrorisme nou i diferent com el jihadista. Per aquesta raó es va impulsar aquest canvi, que va ser aprovat el 26 de març al Congrés dels Diputats amb el suport del PP, el PSOE i els grups minoritaris Coalició Canària, UPN i Fòrum Astúries.
S'introduïa una nova tipificació de terrorisme en la qual no cal pertànyer orgànicament a una banda armada per ser acusat per aquest delicte (mesura contra els 'llops solitaris'). També es regulava la figura de l'adoctrinament passiu davant dels nombrosos casos de persones que s'han radicalitzat davant de l'ordinador de casa seva consumint pàgines webs jihadistes.
Tot i això, per condemnar per adoctrinament passiu (penat amb entre dos i cinc anys de presó) cal demostrar un desig d'integrar-se en una banda terrorista, col·laborar amb ella o perseguir els seus objectius. És a dir, periodistes, analistes, i forces de seguretat poden consultar aquests continguts sense temor a ser acusats. També es castiga amb penes d'entre dos i cinc anys els qui es desplacin a llocs en conflicte com Síria o l'Iraq amb la intenció d'integrar-se en una banda jihadista.
Per enaltir el terrorisme, la pena màxima passa de dos a tres anys, fet que obre la porta a entrar a la presó fins i tot sense antecedents, i es té en compte com a agreujant que l'enaltiment es realitzi a Internet o les xarxes socials. A més, el jutge podrà acordar la destrucció d'arxius informàtics. La reforma també recull la prohibició perquè els condemnats per terrorisme puguin exercir com a professors. Totes aquestes mesures porten en vigor des de l'1 de juliol.
2. "La màxima pena" per a l'assassinat terrorista: Aquest ha estat un dels punts més conflictius i va estar a punt de fer malbé el pacte, ja que el PSOE s'oposa a la presó permanent revisable introduïda pel PP en la seva reforma de Codi Penal, la màxima pena actualment. Finalment, la redacció de la Llei remet a la presó permanent revisable en els casos d'assassinat, tot i que, com han demanat els socialistes, desapareix del text la menció expressa d'aquesta figura.
D'aquesta manera, a l'apartat relatiu de la classificació de penes per delictes terroristes es castiga "amb la presó pel temps màxim previst en aquest Codi Penal en cas que es causés la mort d'una persona". Això permet als socialistes poder derogar la presó permanent revisable en cas d'arribar a governar sense necessitat de modificar el pacte antijihadista.
3. Reforçar les Forces de Seguretat, jutges i fiscals: Per a això el pacte demanava "impulsar les reformes legislatives necessàries per actualitzar i reforçar el marc jurídic". En virtut d'aquest acord antijihadista, el pròxim 7 de desembre entrarà en vigor una altra bateria de mesures ja aprovades en la recent reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal.
Entre elles destaca una ampliació del camp d'acció dels agents encoberts informàtics que podran, a partir d'ara, usar identitats falses en les xarxes socials, incloent-hi els xats, via principal de trobada i radicalització dels islamistes radicals. La nova norma introdueix, a més, mesures d'investigació tecnològica adaptades en l'actualitat i amplia la intercepció de comunicacions que afectarà WhatsApp, SMS i escoltes ambientals. Hauran de tenir sempre l'autorització d'un jutge.
4. Honrar les víctimes: El pacte subscrit per PP i PSOE inclou "honrar amb la dignitat deguda la seva memòria" i el "suport a les seves associacions i organitzacions representatives".
5. Recursos humans i materials: Aquest punt estableix dotar l'administració de Justícia, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i els serveis d'intel·ligència dels mitjans necessaris per lluitar contra el jihadisme. El Govern espanyol ha aprovat aquest any una partida de 10 milions d'euros per incrementar el material i el personal de la lluita antiterrorista, inclosos pirates informàtics.
6. Combatre la radicalització: Amb aquesta finalitat, el Consell de Ministres ha aprovat un pla per lluitar contra la radicalització violenta en què l'Executiu es compromet a plantar batalla al relat jihadista difonent una contranarrativa al seu missatge violent, sobretot a Internet, i a crear grups locals en cada municipi per a la ràpida detecció de possibles conflictes.
Cada grup local està format per representants de la Policia Local, Policia Autonòmica en el seu cas, Ajuntament, Jutjats, Centres Escolars, Afers Socials, Entitats Socials i Col·lectius de Risc. Per facilitar la feina es va dissenyar un sistema específic d'intercanvi d'informació entre l'Administració Local i la Central.
7. Col·laboració internacional: Es busca promoure en el si de la Unió Europea i en les institucions internacionals l'adopció de polítiques contra el terrorisme i participar activament en els fòrums internacionals. L'octubre passat el Govern espanyol va portar diverses víctimes del terrorisme davant del Consell de Seguretat de l'ONU perquè fossin escoltades en aquest fòrum.
Una altra de les mesures que Espanya està impulsant en l'àmbit internacional és la implantació del Passenger Name Rècord (PNR) europeu, per al qual ja han adaptat fins i tot la legislació espanyola a l'espera que el Parlament Europeu doni llum verda a aquest mecanisme després de cinc anys de debats. El 'PNR' és un fitxer de metadades que ja utilitzen altres països com els Estats Units o el Canadà per prevenir l'entrada d'elements jihadistes a les seves fronteres.
8. Buscar el consens entre partits: En el text que van signar Rajoy i Pedro Sánchez al febrer es recollia la necessitat de "promoure en les Corts Generals iniciatives inspirades en el present acord, amb l'objectiu d'arribar al més ampli consens entre les forces polítiques amb representació parlamentària".
Després dels recents atemptats de París, ja han manifestat la seva intenció d'adherir-se a aquest pacte Ciutadans, UPyD, Partit Aragonesista i Unió. Podem també assistirà a la pròxima reunió de seguiment d'aquest pacte que tindrà lloc aquest dijous al Ministeri d'Interior, però ha aclarit que acudirà en qualitat d'observador, segons fonts ministerials.
Cargando el vídeo....
