La irrupció dels pisos turístics il·legals és "una gran requalificació per la porta de darrere"
MADRID, 18 des. (EUROPA PRESS) -
Els ajuntaments de Madrid i Barcelona demanden una regulació estatal dels preus dels arrendaments perquè "no pot ser que qui mani al mercat de lloguer del centre de les ciutats" siguin les plataformes d'allotjaments com Airbnb.
Així ho han defensat el regidor madrileny de Centro, Jorge García Castaño, i la regidora barcelonina de Ciutat Vella, Gala Pin, uns dels districtes amb més densitat turística, en unes primeres jornades celebrades aquest cap de setmana a Madrid en les que han compartit experiències similars relacionades amb la gentrificació i la massificació turística així com el disseny de possibles estratègies conjuntes a desenvolupar.
"El que no es pot deixar és que Airbnb sigui qui mani al mercat de lloguer del centre de les ciutats. Aquí qui mana és l'Administració, les lleis, l'interès general, la funció social de l'habitatge, que són drets constitucionals", ha defensat García Castaño en una entrevista amb Europa Press.
La "bombolla dels preus del lloguer en els centres de les ciutats", com ha definit la regidora de BComú, no és un fenomen únic a Madrid i Barcelona sinó de moltes capitals europees.
El que reclamen les dues administracions és una "regulació raonable" amb la qual segur que plataformes com Airbnb "puguin fer molt negoci" però, remata Jorge García Castaño, "el que no sembla possible és que l'Administració s'amagui quan té una bombolla evident".
La regidora de Ciutat Vella reclama "la necessitat de tenir un model turístic amb lideratge públic clar perquè al final sembla que s'acaba caricaturitzant el debat sobre turisme sí o no".
"Es tracta de quin model turístic volem perquè el turisme és un actiu de les ciutats i hem d'assegurar que estigui present sense anar en contra de les pròpies ciutats", ha manifestat.
EL FENOMEN PERVERS DE LA GENTRIFICACIÓ 4.0
El que es produeix ara mateix al centre de ciutats com Barcelona i Madrid va més enllà del concepte tradicional de gentrificació, és a dir, substitució de població amb menys recursos per una altra amb més recursos.
"Ara mateix ens trobem amb un fenomen més pervers que és la gentrificació 4.0, la turistificació, on no només hi ha substitució de població amb menys recursos per població amb més recursos sinó un buidat de comunitats amb un subjecte flotant que incideix de manera depredadora en els preus de l'habitatge i en el canvi de teixit comercial de les zones on s'implanta", ha diagnosticat la regidora barcelonina.
Això ha portat que "molts ajuntaments comparteixin la necessitat que l'Estat reguli el preu del lloguer", tant per preservar un dret bàsic com el de l'habitatge com pel fet que "hi ha actors del sector immobiliari que acaben decidint sobre la vida de la gent, sobre si la gent pot viure en un barri o no".
CANVI A LA LLEI D'ARRENDAMENTS URBANS
Jorge García Castaño comparteix que s'està produint "un nou model de gentrificació, és un moviment de despoblament que passa per la substitució d'una població per una altra no permanent, flotant", i tot això acompanyat per "una debilitat a l'hora de tenir instruments des de les administracions".
"Fa falta un canvi a la Llei d'Arrendaments Urbans i crec que en aquesta legislatura és factible perquè ja han fet campanya algunes formacions que podrien fer majoria al Parlament", ha sostingut l'edil de Centre.
Una alternativa per fer que els barris de massificació turística siguin per a la gent que viu en ells, tot i que sense que això s'entengui com d'usos excloents sinó com espais públics més polivalents, passa per ampliar el parc públic d'habitatge.
I això és essencial tenint en compte que la majoria de les ciutats tenen una mitjana d'un 1% de parc públic, molt lluny del 25% necessari amb el qual poder incidir al parc de lloguer privat.
Aquesta situació és una realitat en ciutats com Viena: "No és una utopia", defensa Gala Pin.
Els ajuntaments mentre poden recórrer a les eines urbanes que tenen a la seva disposició, com el pla d'usos amb el qual compta Barcelona, que permet limitar quin tipus d'establiments i de comerços de concurrència pública es poden ubicar en unes zones segons criteris de densitat o afecció a l'espai públic.
També a Madrid s'incideix en aquest àmbit amb les Zones de Protecció Acústica Especial i amb les Àrees de Prioritat Residencial.
CIUTAT VELLA PERD 103 VEÏNS AL MES
"Hem de buscar una manera que no es perdi el nombre de llars, hem de tancar aquesta via si no volem veure un despoblament fort en poc temps", ha instat García Castaño.
Gala Pin, per part seva, ha concretat que Ciutat Vella perd una mitjana de 103 veïns al mes, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona.
En això té molt a veure la irrupció dels pisos turístics il·legals i la seva influència en els preus del lloguer, amb actors com Airbnb, que estan aconseguint "un gran benefici econòmic de l'explotació turística de la ciutat sense donar res a canvi".
I tot emmarcat en "un mercat del lloguer absolutament desregularitzat que acaba generant vulnerabilitat en el dret a l'habitatge".
Pin ha posat l'accent que plataformes d'intermediadors com Airbnb o Homeaway "s'atinguin a la regulacions locals d'aquells espais en els quals estan operant".
"No demanem res fora del normal, la gran discussió amb Airbnb és que els demanem que compleixi la llei, és a dir, que només ofereixi aquells apartaments turístics amb nombre de llicència i que és tan simple com tenir una aplicació informàtica que obliga a posar un nombre de llicència per oferir un apartament turístic o si no que ens passi les dades d'aquell que està fent una oferta il·legal", ha explicat.
Es tracta, en definitiva, de "la necessitat que tots els actors col·laborin per garantir aquest dret a l'habitatge i evitar que hi hagi pisos que són un bé fonamental i que passin a un ús de negoci".
Aquí resulta crucial la feina de les diferents eines que es tenen com Administració: "Ens hem ofert a negociar però també hem estat molt contundents a l'hora de posar sancions, que és el mínim que hem de fer com Administració", ha exposat.
La regulació catalana de turisme estableix que si hi ha un intermediari que està facilitant l'oferta il·legal ha de lliurar les dades a l'Administració pública competent per poder sancionar i retirar aquesta oferta il·legal.
D'acord amb aquesta llei, l'Ajuntament de Barcelona va fer un requeriment a les plataformes reunint-se amb Airbnb, que es va negar a facilitar-li aquesta informació. Això va portar a una primera sanció de 60.000 euros i després a una segona, per reincidents, que en aquesta ocasió s'eleva a 600.000 euros.
GRAN REQUALIFICACIÓ PER LA PORTA DE DARRERE
"Al final, després de l'experiència com usuari o de la il·lusió de l'economia col·laborativa, el que s'està produint és asseverat Jorge García Castaño.
El regidor vaticina "l'embolic" que es muntaria si en un moment donat es digués "amb llum i taquígrafs" que en un barri del centre de Madrid 10.000 habitatges passen a ser places hoteleres.
Tot i això, aquesta previsible resposta social es queda en aquest moment en un "procés sord".
"Aquesta ocultació del que està succeint de passar llars a places hoteleres està evitant resposta de les administracions com una falta de resposta per la població. Estem en aquell moment de posar el fenomen a la llum, posar un gran debat públic i prendre conclusions molt ràpid perquè parlem d'un fenomen molt ràpid", ha argumentat.
