L'Ajuntament facilita l'empadronament de persones sense domicili fix i en precari
BARCELONA, 19 des. (EUROPA PRESS) -
El tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens ha explicat que les sancions per l'Ordenança de Convivència --coneguda com la de Civisme-- ja no penalitzen els informes d'arrelament per a immigrants, modificació que va impulsar l'Ajuntament abans de l'estiu per no dificultar l'accés a permisos per sancions per activitats com la prostitució i la venda al top manta.
"Per aquestes sancions, aquestes persones veien dificultat el seu accés als permisos de residència i de treball, i es reforçava un mecanisme pervers d'exclusió social", cosa que afectava especialment les persones dedicades a activitats de l'economia submergida, ha destacat Asens aquest dilluns en roda de premsa per presentar el balanç de l'aplicació de les 67 mesures proposades pel Consell d'Immigració el 2013.
Ha assegurat que aquest mecanisme --no previst en l'Ordenança, per la qual se segueix sancionant perquè està vigent-- pretenia generar un efecte dissuasori però que la majoria dels qui es dediquen a aquestes activitats ho fan perquè no tenen alternativa: "Els estàvem condemnant a seguir vivint amb activitats irregulars i sancionades en l'ordenament".
A més, l'Ajuntament també ha reforçat els circuits d'empadronament a persones sense domicili fix i estable i a famílies en situació vulnerable que viuen en precari, ja que fins al canvi en el procés podien empadronar-se a la ciutat però difícilment al lloc de residència real si no tenien un contracte o permís del propietari.
Amb aquesta modificació, l'afectat pot dirigir-se a les oficines de l'Ajuntament, que mana un equip d'inspectors --sense agents de la Guàrdia Urbana uniformats-- per verificar que la persona rau a l'immoble tot i que sigui en precari, sense contracte o de manera irregular i tot i que el propietari no vulgui que es conegui la situació per ser uns pis sobreocupat, entre d'altres casos.
"Volem que el 100% de persones que viuen a la ciutat estiguin empadronades correctament, i no tenir un dibuix que no es correspon amb la realitat" i dificulta la prestació de serveis públics, ha destacat Asens al costat de la comissionada d'Immigració, Lola López; del vicepresident del Consell d'Immigració de Barcelona, Rodrigo Araneda, i de la membre de Càritas Diocesana Elisabet Ureña.
Asens ha assegurat que l'Ajuntament treballa per facilitar la regulació d'immigrants i ha interpel·lat la resta d'administracions competents, especialment el Govern espanyol, perquè avancin en la matèria i aconseguir que els qui resideixen a la ciutat "puguin ser ciutadans de ple dret, perquè no pot ser que hi hagi ciutadans de primera i de segona".
Ha destacat que el Servei d'Atenció a l'Immigrant, Emigrant i Refugiat (Saier) va atendre l'any passat unes 10.000 persones --la meitat estava en situació irregular--, i ha celebrat la tasca de les entitats, també de les que aquest divendres es van tancar a la Facultat de Geografia i Història de la UB per reclamar més drets per als immigrants, protesta que va donar suport quan va acudir-hi.
PROPOSTES DEL CONSELL
Ureña ha assenyalat que diverses de les exigències del Consell Municipal d'Immigració s'han complert mentre que altres no s'han portat a terme, i la comissionada Lola López ha detallat que, per fer aquest balanç, s'han reunit amb les administracions competents i que preveuen tornar a fer-ho, demanant trobades amb la Generalitat i la Delegació del Govern espanyol des del consell al costat de l'Ajuntament.
La representant de Càritas ha exigit avançar en assumptes que el consell veu prioritaris, com afavorir l'accés a la regulació amb alternatives ocupacionals per compte propi; amb mesures de protecció a la família i la reagrupació familiar; i crear un registre estatal de parelles de fet; flexibilitzar criteris si l'afectat perd una feina, i amb propostes en contra de la identificació per origen ètnic, entre d'altres.
Araneda ha sostingut que l'Ajuntament pot desenvolupar un paper important en l'ampliació dels drets dels immigrants, i ha ressaltat que la ciutat ha optat per un model d'interculturalitat i d'estendre ponts amb l'objectiu que totes "les persones puguin participar i tenir una vida pública correcta i en llibertat".
