Actualitzat 02/05/2016 11:03

La legislatura més curta del Congrés, en deu episodis

Diputados en el Hemiciclo
CONGRESO

MADRID, 1 Maig (EUROPA PRESS)

Quatre mesos de legislatura, tot i ser la durada més breu d'un Parlament espanyol, han acumulat episodis mai vistos al Congrés, com un president de l'oposició, una investidura fallida, un nadó a l'hemicicle, un Govern central deixant plantat el Parlament o un diputat d'hola i adéu. Resumim aquí aquests 111 dies en 10 episodis:

UN PRESIDENT DE L'OPOSICIÓ

   Per primera vegada en la recent història democràtica, el president del Congrés no pertany al partit que va guanyar les eleccions. El socialista Patxi López ho va aconseguir gràcies a un acord entre el PSOE i Ciutadans.

   Però, a més, l'exlehendakari ha acabat convertint-se sense buscar-ho en el president més breu que ha passat per la cambra. No ha arribat a ocupar ni quatre mesos la butaca presidencial de la seu de la sobirania nacional.

MESA TRANSPARENT I AUSTERA

   La Mesa del Congrés va inaugurar la legislatura fent publicitat en l'ordre del dia dels temes que tracta en cadascuna de les seves reunions, així com dels acords adoptats. Encara queda pendent de conèixer les actes dels seus debats interns.

   A més, els membres de la Mesa van ser pioners a renunciar a l'ús exclusiu dels cotxes oficials que la cambra posa a la seva disposició. Tots, excepte Patxi López, que, a més, per qüestions de seguretat, va decidir traslladar-se a la casa reservada per als presidents del Congrés.

HEMICICLE PARITARI

   La presència de dones a l'hemicicle ha estat la més alta de la democràcia, perquè, amb 139 diputades electes, la legislatura va arrencar fregant el 40% en el qual se situa la paritat, gràcies, a més de la Llei d'Igualtat, al fet que PSOE i Podem van presentar 'llistes cremallera'.

   A més, va haver-hi majoria femenina en la Mesa del Congrés, un fet sense precedents (sis dones davant de tres homes). No obstant això, la paritat no es va respectar en totes les taules de les comissions i només 1 de 17 del Congrés va estar presidida per una dona, la Comissió d'Igualtat.

TRES RONDES, UNA RENÚNCIA I UN INTENT FALLIT

   La XI Legislatura passarà a la història per ser la primera en la qual el cap de l'Estat va haver de convocar tres rondes de consultes amb els partits per a la conformació de govern. Després de la primera, el Rei anava a encarregar aquesta tasca al president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, però aquest va declinar l'oferiment, i ja en la segona el testimoni va passar al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que va acceptar. No obstant això, l'acord subscrit amb Ciutadans amb el qual Sánchez va acudir al seu ple d'investidura l'1 de març no va ser suficient per tenir la confiança del Congrés.

   I quan el cap de l'Estat estava immers en la tercera ronda de consultes per certificar la falta d'acord va sorgir 'in extremis' la temptativa afavorida per Compromís, que es va despenjar amb una oferta de mínims perquè PSOE, Podem i les seves confluències, IU i ells mateixos s'unissin en un executiu progressista. L'intent també va fracassar i va abocar les Corts a la seva dissolució.

   A més, aquesta ha estat la primera legislatura que ha començat a caminar sense que el Rei presidís la Sessió Solemne amb la qual habitualment s'inaugura cada període parlamentari. Hauria estat la primera vegada per a Felipe VI, que haurà d'esperar per tornar a passar per la Porta dels Lleons.

EL GOVERN CENTRAL DEIXA PLANTADES LES CORTS

   Durant aquests gairebé quatre mesos de legislatura, el Govern espanyol s'ha negat a sotmetre's al control parlamentari al·legant que està en funcions i que, per tant, no compta amb la confiança de la cambra sorgida de les eleccions del 20 de desembre. Fins a sis ministres han deixat plantat el Congrés i han desoït les peticions de compareixença, la qual cosa va tenir el seu colofó en la negativa a sotmetre's a una sessió de control parlamentari en el ple.

   Aquesta posició de l'executiu de Mariano Rajoy va provocar que el ple del Congrés, amb el vot en contra del PP, decidís el 6 d'abril portar l'assumpte al Tribunal Constitucional perquè dirimeixi aquest conflicte d'atribucions i creï un precedent per si aquesta situació torna a repetir-se en el futur.

EL DIPUTAT MÉS FUGAÇ DE LA HISTÒRIA

   El diputat del PP per Las Palmas Francisco Domingo Cabrera es convertirà en el diputat més fugaç que ha trepitjat el Palau de la Carrera de San Jerónimo en aquesta legislatura, ja que només ocuparà el seu escó durant amb prou feines dues setmanes.

   Cabrera va adquirir la condició plena de diputat el passat 19 d'abril en substitució de l'exministre d'Indústria en funcions José Manuel Soria, que dies abans havia renunciat al seu càrrec després que el seu nom aparegués en els anomenats 'papers de Panamà', i perdrà l'acta el dia 2 de maig, ja que el PP no l'ha inscrit en la Diputació Permanent.

EL NADÓ DE BESCANSA

    Diego, el nadó de la presidenta del grup de Podem, Carolina Bescansa, es va convertir en un dels protagonistes de la sessió de constitució del Congrés. Malgrat disposar de guarderia a la cambra, la diputada va acudir al ple amb el seu fill en braços, i va suscitar opinions a favor i en contra de la seva decisió. Va voler reivindicar que les mares poguessin criar els seus fills "com vulguin", i amb el seu gest va aconseguir que a Espanya s'avivés el debat sobre la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar.

CONGRÉS ACTIVISTA

   En aquests gairebé quatre mesos de legislatura, el Congrés es va sumar a l'Hora del Planeta apagant els llums de la denominada Porta dels Lleons, que van acabar tenyint-se de blau amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme.

   Així mateix, la cambra baixa va col·locar dues llargues pancartes a banda i banda de la seva façana principal per celebrar el Dia de la Dona i els seus fidels escuders, els lleons, van portar uns Quevedos amb motiu del 400è aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.

   Aquesta commemoració es va completar amb una sessió presidida per l'homenatjat, encarnat en un actor Manuel Tafallé, en la qual van participar diverses persones relacionades amb el món de la cultura i l'espectacle.

PETONS, LLÀGRIMES I MIL PROMESES

   Podem ha protagonitzat algunes de les anècdotes més comentades en la legislatura, que va començar amb les més diverses fórmules que van utilitzar els diputats morats per jurar la Constitució. De les llàgrimes que va vessar en trobar-se amb simpatitzants a l'escalinata dels Lleons després de prendre possessió, Pablo Iglesias va passar dies més tard als petons, com el 'pico' que es va fer amb el portaveu d'En Comú a la cambra, Xavier Domènech, al final de la seva intervenció durant el debat d'investidura de Pedro Sánchez.

   I dels petons a les bromes. Ja en la segona sessió, va començar la seva al·locució parlant que l'amor havia arribat al Palau de la Carrera de San Jerónimo després que la sotssecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, reconegués que li agradava un dels seus diputats, el candidat per Burgos i antic càmera de televisió del Congrés, Miguel Vila.

I ON M'ASSEC?

   El primer dia que van entrar a l'hemicicle els diputats es van col·locar on van voler --els més matiners-- o van poder --els més ressagats--. Després, una vegada que es van formar els grups parlamentaris, va caldre posar nom als seients.

   Només constituir-se, la nova Mesa del Congrés va haver de bregar en primer lloc amb la intenció de Podem de comptar amb quatre grups parlamentaris, el seu i el de les seves confluències de Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana, la qual cosa finalment va ser rebutjada per anar en contra del Reglament del Congrés.

   I dies més tard va haver de fer front a la polèmica sorgida entorn de la ubicació inicial que el PSOE havia proposat, amb el suport de Ciutadans i del PP, per als diputats de Podem, als quals relegava a la part alta de l'hemicicle, i va provocar les protestes dels de Pablo Iglesias. Finalment, la distribució que va plantejar Podem com a alternativa va permetre una solució de consens.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés