MADRID, 8 Gen. (Unicef)
Els desplaçaments per Europa són especialment durs per als infants, que majoritàriament fugen de la llar amb molt poques coses que els serveixin de consol.
Conforme travessen fronteres, els nens renuncien al dret a viure una infància. Tots perden alguna cosa quan abandonen la llar: amics, família i estabilitat. A més de tenir llocs segurs, els nens necessiten aprendre i jugar.
Una joguina abandonada i coberta de pols reposa sobre una carretera per la qual passen els refugiats procedents de Grècia, a prop de la ciutat fronterera de Gevgelija, a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia. Amb ella, també queda enrere un dels principals consols infantils. (Unicef - Georgiev)
Quan les persones es veuen forçades a fugir de les seves llars, es limiten a endur-se el que més necessiten: roba, diners i documentació. Si tenen sort, també poden agafar els objectes més preats. Sozdar, de 6 anys, es va endur la seva joguina preferida abans que ella i la seva família fugissin de casa, a la República Àrab Siriana. (Unicef - Georgiev)
Les joguines familiars poden ajudar els nens a adaptar-se a les circumstàncies canviants. Una nena porta en braços un peluix de pelfa mentre ella, la seva família i altres refugiats arriben al pas fronterer de Miratovac, a Sèrbia. Es dirigeixen a un centre d'acollida de Presevo. (Unicef - Georgiev)
No tots els amics de peluix sobreviuen al viatge. Alguns queden enrere, oblidats al mig del pànic dels refugiats que s'amunteguen per arribar a la frontera següent. Cada joguina que queda tirada a les carreteres polsegoses és el recordatori d'una infància perduda. Un ós rosa espatllat a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia. (Unicef - Georgiev)
Una nena s'asseu a terra i juga amb el seu osset de peluix, mentre la gent fa fila al seu voltant al centre d'acollida de Vinojug, al voltant de Gevgelija, a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia. Les llargues hores d'espera poden ser esgotadores per als nens que troben a faltar la companyia dels seus amics. (Unicef - Georgiev)
Jowaher, de vuit anys, abraça la seva joguina estimada mentre espera per entrar al centre d'acollida de Vinojug, a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia. Les joguines poden fer la vida més suportable, tant a les situacions d'emergència com al que ve després. (Unicef - Georgiev)
Un porquet de joguina abandonat en un bassal d'un camp situat entre la frontera de Grècia i el centre d'acollida proper a la ciutat de Gevgelija, a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia. Quan els nens es troben en situació de desplaçament, es veuen obligats a elegir què s'enduran amb ells i què hauran de deixar enrere. (Unicef - Georgiev)
Mira, de nou anys, mostra la seva joguina nova en un espai amigable per a la infància amb l'ajuda d'Unicef a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, després d'haver perdut el seu osset de peluix al viatge a Grècia. Tot i que les joguines no substitueixen l'entorn habitual d'un infant, sí poden ajudar-los a alleujar part de l'estrès emocional que pateixen durant les crisis. (Unicef - Georgiev)
A Croàcia, a prop de la frontera amb Sèrbia, Mahmood, de set anys, i la seva germana Zahra, de cinc, procedents de la República Àrab Siriana, reben animals de peluix en un centre d'esbarjo instal·lat amb l'ajuda de l'Unicef, mentre els pares recullen menjar i roba d'hivern. (Unicef - Nybo)
Un peluix penja de bocaterrosa sota d'una reixa del centre d'acollida d'Opatovac, a Croàcia. Els residents locals van deixar el centre per donar la benvinguda als infants refugiats nouvinguts. Enmig de la incertesa sobre la vida, les joguines abandonades poden servir d'esperança per als qui van arribant. (Unicef - Kljajo)
