MADRID, 14 març (EDIZIONES) -
L'hipertiroïdisme, com el nom indica, és un augment en la funció del tiroide. Produeix un augment de la producció d'hormones tiroïdals, que tenen un paper molt important en diferents funcions de l'organisme, i donen lloc en general a una acceleració del metabolisme.
Segons explica a Infosalus el doctor José Carlos Fernández García, especialista de la Unitat d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Verge de la Victòria de Màlaga, els símptomes de l'hipertiroïdisme són des d'alteracions de la freqüència cardíaca (taquicàrdia o palpitacions) fins a tremolors, nerviosisme, pèrdua de pes, canvis de l'estat d'ànim (humor variable, agressivitat, ansietat) i dificultat per agafar el son, tot això secundari a l'excés d'hormones tiroïdals i al metabolisme més accelerat.
Aquests són els símptomes a curt termini, ja que a llarg termini les dues àrees més afectades són la cardíaca i l'òssia. Respecte al cor, l'hipertiroïdisme pot produir arítmies (fibril·lació auricular sobretot), insuficiència cardíaca o alteracions de les vàlvules cardíaques. Respecte als ossos, l'hipertiroïdisme produeix osteopènia i osteoporosi (ossos més fràgils), cosa que comporta a llarg termini un risc més alt de fractura.
La prova diagnòstica que permet als facultatius identificar el trastorn es basa en una analítica sanguínia en què s'observen nivells reduïts de TSH (Hormona Estimulant de la Tiroide, segons les seves sigles en anglès), i augment de les hormones tiroïdals lliures perifèriques T3 (triiodotironina) i T4 (tiroxina).
Tot i que a vegades els símptomes de l'hipertiroïdisme es poden confondre amb l'estrès, l'aparició d'altres signes i símptomes com la taquicàrdia, el tremolor o la pèrdua de pes ens han de fer sospitar la presència d'hipertiroïdisme. Com en la majoria de trastorns tiroïdals, la dona és la que té un risc més alt d'hipertiroïdisme, de deu casos, aproximadament nou pacients són de gènere femení.
EL 'FOC AMIC' DEL SISTEMA IMMUNE
La causa més freqüent d'hipertiroïdisme és la malaltia de Graves-Basedow, un trastorn autoimmune en què apareix un anticòs anomenat TSI (Immunoglobulina Estimulant de la Tiroide, segons les sigles en anglès) que fa que la glàndula tiroide produeixi una quantitat excessiva d'hormona tiroïdal.
L'anticòs TSI s'uneix a la tiroide perquè funcioni més i això té com a resultat un augment de la mida de la glàndula (goll) i una major quantitat d'hormones tiroïdals produïdes. Habitualment la malaltia de Graves-Basedow es presenta entre la tercera i cinquena dècada de vida, i es diagnostica a través dels resultats de les hormones a la sang i per la positivitat dels anticossos TSI. Habitualment, com més nivell d'anticossos TSI existeix més simptomatologia associada hi ha.
En el tractament de la malaltia de Graves se solen utilitzar pastilles antitiroidees que redueixen la producció d'hormona tiroïdal durant un període de 12 a 18 mesos. Entre un 50% i un 60% dels afectats passen la cura i no requereixen de teràpia de manteniment. Quan la teràpia no funciona o bé es produeix recidiva i l'hipertiroïdisme torna a presentar-se, se sol aplicar tractament amb iode radioactiu, que s'uneix a la glàndula tiroïdal i destrueix gran part d'aquesta.
"El problema amb el iode radioactiu, que amb bastant freqüència destrueix una excessiva quantitat de glàndula tiroïdal i la producció hormonal del pacient, es veu molt reduïda,i desenvolupa hipotiroïdisme, per la qual cosa és necessari que la persona hagi de prendre teràpia de reemplaçament amb tiroxina de manera mantinguda", assenyala el doctor.
NÒDULS MASSA ACTIUS
Un segon motiu d'hipertiroïdisme és l'existència d'un nòdul que produeix un excés d'hormones tiroïdals, fet que es coneix com a adenoma tòxic. La realització d'una ecografia tiroïdal, la negativitat de l'anticòs TSI i, sobretot, la realització d'una gammagrafia que detecti un nòdul 'calent' (un nòdul que produeix una quantitat d'hormona tiroïdal excessiva) és característic dels adenomes tòxics. El tractament habitual sol ser amb una píndola de iode radioactiu que anul·li l'excés funcionament de l'esmentat nòdul.
Una tercera causa d'hipertiroïdisme és el goll multinodular tòxic, més comú en les persones que han passat dels 60 anys, i que consisteix en l'existència de múltiples nòduls de més o menys mida en la tiroide que en alguns casos produeixen més quantitat d'hormona tiroïdal.
En aquest trastorn, l'ecografia mostra múltiples nòduls i la gammagrafia detecta un patró heterogeni, amb zones amb més funcionament i altres amb menys. El goll multinodular es tracta bé amb iode radioactiu o quan existeixen nòduls de gran mida, molèsties o preocupació en el pacient s'opta per la intervenció quirúrgica.
Finalment, una altra causa d'hipertiroïdisme és la tiroiditis, és a dir, una inflamació de la glàndula tiroide. La tiroiditis es pot produir per infeccions o per causes autoimmunes i produeix típicament un hipertiroïdisme per destrucció de la glàndula tiroïdal, però que és transitori, després del qual es torna a restaurar la funció tiroïdal normal, tot i que a vegades es desenvolupa hipotiroïdisme.
Una causa freqüent de tiroiditis és la tiroiditis postpart, on habitualment, uns mesos després del part es produeix una inflamació de la tiroide que fa que les hormones tiroïdals emmagatzemades a la glàndula s'alliberin a la sang, fet que ocasiona símptomes d'hipertiroïdisme (taquicàrdia, palpitacions, pèrdua de pes).
Després d'aquest període d'hipertiroïdisme, la dona sol tornar a la normalitat, però si la destrucció de la glàndula és molt extensa es pot produir hipotiroïdisme permanent (un 25% de les vegades), tot i que la glàndula tiroïdal sol regenerar-se en la majoria dels casos. La dona que ha tingut una tiroiditis post-part és molt probable que torni a patir-la en futurs embarassos.
L'ESTRÈS AGUT, FONT DE DESAJUSTOS HORMONALS
Tot i que no existeix una evidència científica que conclou les causes de la malaltia de Graves, sí s'ha pogut relacionar la seva aparició amb moments vitals d'estrès agut com la mort d'un familiar, la separació de parella, el naixements o fins i tot l'èpoques d'exàmens.
"La tiroide és molt susceptible a l'estrès que al seu torn està associat amb l'aparició de malalties autoimmunes", refereix el doctor José Carlos Fernández.
L'hipertiroïdisme és menys freqüent que l'hipotiroïdisme però pot ocasionar més complicacions si no es tracta, sobretot en el cas de les persones grans el cor de les quals és més fràgil i poden tenir més risc a causa de les arítmies o també la descalcificació capaç de donar lloc a la ruptura d'ossos i la conseqüent pèrdua de mobilitat i discapacitat.
La prevalença entre la població de l'hipertiroïdisme se situa al voltant de l'1%, tot i que la majoria correspon a hipertiroïdisme subclínic, que afecta sobretot persones grans amb goll de llarga evolució i habitualment no produeix símptomes aparents. En aquests casos existeix una reducció en els nivells de TSH però les hormones perifèriques estan normals.
