Publicat 23/11/2014 12:00

Francesc Parcerisas medita sobre la vida i el record a través de 61 poemes inèdits

El poeta Francesc Parcerisas
EUROPA PRESS

"La mort no em preocupa massa, em preocupa més el dolor"

BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -

El poeta, traductor i crític literari Francesc Parcerisas reflexiona sobre la vida i el record a través de 61 poemes inèdits a l'antologia 'Seixanta-un poemes' (Quaderns Crema), en una "meditació sobre el sentit de la vida" i el record que cadascun conserva d'ella.

En una entrevista d'Europa Press, el poeta ha explicat que es tracta de 61 poemes independents que, sense ser homogenis, tenen en comú el fet de ser composicions inèdites: "És bo que quedin fixats en un llibre", més enllà del seu recital en entorns literaris, ha comentat.

Aquestes composicions reconstrueixen "com llavors de la memòria, els records, que no són una reconstrucció del fet passat, sinó un posicionament sobre el passat" des del present, ha considerat.

Per al poeta, és més important el moment de recordar alguna cosa i la força que es fa que l'instant en què ha passat allò: "Comprendre el temps és molt enriquidor".

Els seus poemes també són una reflexió sobre la llengua i la incapacitat d'aquesta per expressar tot el que l'ésser humà és capaç de sentir davant de situacions, per exemple, de mort o de dolor: "La mort no em preocupa massa, em preocupa més el dolor".

Per a l'autor, la llengua és pobra, no "permet explicar un gest, un contacte, una mirada o una emoció".

Però aquesta mirada metafísica no és incompatible en aquesta antologia amb una actitud de crítica social que remet, per exemple, a la crisi i al consumisme en poemes com 'Contenidors' i 'Simó de Cirene'.

REALISME SOCIAL

"M'agradaria tornar als meus orígens de realisme social. Tinc ganes, però és difícil", ha expressat Parcerisas, ja que considera que l'actualitat dóna als poetes referents culturals "pobres, molt immediats i febles" sobre la societat de consum.

Contràriament i malgrat ser ateu, la història de la religió i la seva iconografia han servit com un referent universal, que ara es mostra esgotat: "És més fàcil que la gent jove sàpiga qui són 'La Bella i la Bèstia' o 'Dumbo' que Sant Pere i Sant Marc".

Parcerisas ha remarcat que la poesia és molt simbòlica i referencial com per prescindir d'aquests referents, i que aquests gestos de complicitat culturals són els que aconsegueixen o no que el lector empatitzi amb allò que llegeix.

Tot i això, ell no renuncia a seguir escrivint, i preveu acabar pròximament un recopilatori de 50 poemes bastant homogenis, i un altre "que està més verd" d'una vintena de composicions.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés