Actualitzat 31/08/2014 16:35

El risc cardiovascular persisteix dos anys després d'un infart de miocardi

Recinto Gran Via de Fira de Barcelona. ESC Congress
EUROPA PRESS

BARCELONA, 31 ago. (EUROPA PRESS) -

La vulnerabilitat a patir un nou infart, un ictus o morir per causa cardíaca es manté elevada fins i tot dos anys després del primer episodi, segons un estudi fet a Suècia i presentat aquest diumenge al Congrés Anual de la Societat Europea de Cardiologia, que se celebra fins al dimarts a Barcelona.

L'estudi, liderat per l'Institut Karolinska de Suècia, tenia com a objectiu estimar el risc de malaltia cardiovascular durant el primer i el segon any després d'un infart. Per a això, es va realitzar un seguiment dels pacients suecs que l'havien sofert entre juliol del 2006 i juny de 2011 ajustant ràtios de risc per edat, gènere, o episodis previs d'ictus, infart de miocardi, diabetis i insuficiència cardíaca.

"Es tracta d'un estudi molt interessant perquè, en estar fet a partir d'un registre nacional, cosa poc freqüent, reflecteix molt bé la pràctica clínica habitual", ha explicat el doctor Antonio Fernández Ortiz, president de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Atencions Aguts Cardiovasculars de la SEC i cardiòleg de l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid.

Aquest estudi, que va incloure 97.254 pacients amb una mitjana d'edat de 74 anys, ha constatat que totes les variables esmentades són factors de risc independents, associats a una major vulnerabilitat (un 18,3%) de patir un esdeveniment cardiovascular durant el primer any després de l'infart.

Tot i això, tot i que millori el control d'alguns factors de risc i es produeixi una recuperació després del primer infart, aquells pacients que superen els primers 12 mesos sense un nou esdeveniment no redueixen de manera significativa la seva vulnerabilitat durant el segon any, en què les probabilitats d'un segon infart, d'ictus o de mortalitat cardiovascular són de l'11,3%.

En aquest sentit, el doctor Fernández Ortiz ha recomanat que "les mesures de prevenció per evitar nous esdeveniments després d'un infart haurien de durar més d'un any i mantenir-se a llarg termini". Ara bé, els resultats d'aquest estudi estan en línia amb el debat actual sobre si cal ampliar el temps d'administració del doble tractament antiagregant (amb 'Aspirina' més prasugrel o ticagrelor) després d'un infart, tractament que normalment s'indica durant un any.

"El problema és que els nous antiagregants tenen un balanç risc-benefici que al cap dels anys es podria tornar menys favorable a causa de al risc d'hemorràgies, cosa que no ocorre, per exemple, amb les estatines, que són segures a llarg termini --ha assenyalat--. Per tant, per al risc més enllà d'un any, el control dels factors de risc hauria de mantenir-se sempre, i els tractaments amb un balanç de risc-benefici clarament demostrat, com les estatines, han de continuar, si bé no està tan clar encara per als nous antiagregants".

MICROPARTÍCULES ENDOTELIALS

D'altra banda, en el terreny de la ciència bàsica, s'ha presentat un estudi alemany que suggereix que l'administració de micropartícules endotelials riques en microRNA-126 és capaç de reduir la formació neointimal (engrossiment dels vasos sanguinis), que és un dels principals mecanismes de desenvolupament de les malalties vasculars.

La doctora Gemma Vilahur, investigadora de l'Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC, Barcelona) ha explicat que "l'administració sistèmica de micropartícules endotelials riques en microRNA-126 aconsegueix frenar la migració i proliferació de les cèl·lules musculars llises vasculars després de la inducció de dany vascular en un model de ratolí, reduint així la formació de neoíntima (l'engrossiment del got)".

L'experta ha matisat que "una de les dianes del microRNA-126, la proteïna LRP6, involucrada en la proliferació de les cèl·lules musculars vasculars llises, redueix la seva expressió després del tractament amb micropartícules endotelials".

La doctora Vilahur ha apuntat que els resultats d'aquesta investigació, que també recull dades en 176 pacients amb malaltia arterial coronària, revelen que "aquells pacients amb un alt nivell de microRNA-126 en les seves micropartícules circulants presenten menor taxa de revascularització durant els sis anys de seguiment de l'estudi".

Amb tot, l'experta ha remarcat que "l'ús dels microRNA com a dianes terapèutiques és molt prometedor. Tot i això, cal ser cautelós tenint en compte que els microRNAs participen en una àmplia xarxa de mecanismes regulatoris podent desencadenar funcions ambivalents. Per aquesta raó, cal un coneixement exhaustiu dels gens regulats pels microRNA en cada context, així com la seva validació en models animals amb revelància traslacional".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés