MADRID, 16 Febr. (EUROPA PRESS)
Els diminuts homínids que van habitar fa milers d'anys a l'illa de Flores, a Indonèsia, no pertanyien a la nostra espècie, 'Homo sapiens', sinó que presentaven més similituds amb l''Homo erectus'.
Els investigadors francesos Antoine Balzeau, del Museu de l'Home, i Philippe Charlier, de la Universitat de Versalles-Sant Quintí, van portar a terme un estudi per microtomografia del crani de l'espècimen millor conservat de l'espècie 'Homo floresiensis', anomenat 'LB13'.
Les troballes, publicades ara a 'The Journal of Human Evolution', mostren que aquest crani no té signes de cap patologia coneguda de l''Homo sapiens'. Les seves característiques permeten excloure aquest fòssil de la nostra espècie i mostrar més similituds amb l''Homo erectus'.
Aquests homínids, coneguts popularment com a 'hobbits', tenien una estatura d'aproximadament un metre, amb un cervell de la mida del d'un ximpanzé. Caçaven, fabricaven eines, utilitzaven el foc i vivien en una illa que mai no va estar connectada amb el continent.
En el debat entaulat fins ara, alguns investigadors creuen que aquesta espècie és el resultat de l'adaptació en un entorn aïllat, com a avantpassats de l''Homo erectus' o de l''Australopithecus'. Per a altres, es tractaria d'un 'Homo sapiens' malalt, no proporcionat, microcefàlic, i que patia síndrome de Down, entre una llarga llista de propostes.
Tot i això, les dades clarificadores es mantenien al crani de LB1, l'exemplar més complet, que s'utilitza per definir l'espècie 'Homo floresiensis'. L'estudi fet per Antoine Balzeau i Philippe Charlier es va centrar en les dades de microtomografia d'alta resolució, l'únic sistema capaç d'observar i interpretar les característiques anatòmiques de petites dimensions.
L'anàlisi d'aquestes dades ha resolt una sèrie de problemes relatius a la condició del crani i ha significat el primer estudi de la seva estructura. Des d'un punt de vist mèdic, LB1 té nombrosos caràcters interns que cauen dins de la variació normal dels homínids, com la falta de neumatització frontal. Tot i això, va patir hiperostosi frontal interna. L'estructura i la forma del crani mostren similituds clares amb l''Homo erectus'. De fet, la distribució del gruix d'os, l'estructura interna i la configuració de les estructures cranials són primitives entre els homínids, com a mínim quan l''Homo erectus' es compara amb neandertal i 'sapiens'.
Es pot concloure que no hi ha cap suport per a un parentesc entre LB1 i 'Homo sapiens', ja que el seu crani no té cap patologia coneguda en l''Homo sapiens' i no té els caràcters derivats que defineixen la nostra espècie. Tot i això, les dades de gruixària de l'os no permeten aclarir la definició de l'espècie 'Homo floresiensis'. Si la morfologia del crani pot excloure que aquest fòssil és un 'Homo sapiens', no s'aprecien detalls en la forma del seu cervell per proposar hipòtesis sobre les espècies fòssils de les quals aquest petit homínid ha heretat les seves característiques.
