Actualitzat 14/04/2016 17:07

Eduardo Galeano: 10 frases imprescindibles

Infografía de las 10 frases de Eduardo Galeano
EUROPA PRESS

MONTEVIDEO, 13 Abr. (Notimérica)

   Fa un any la literatura iberoamericana va perdre un dels seus estendards. També el va perdre el món modern, que avui sembla més retrògrad i immoral que fa segles.

   L'uruguaià Eduardo Galeano va abanderar, amb les seves obres, la reivindicació de les causes justes. A l'escriptor, com a d'altres, el va enervar veure com les democràcies retrocedien, com el capitalisme engolia les nacions més nobles o com seguia lluny, molt lluny, la possibilitat de veure la fi de l'existència del tercer món.

   L'home que dividia el món "entre indignats i indignes" va publicar més de quaranta obres entre les quals destaca 'Las venas abiertas de América Latina' (Siglo XXI), la seva obra mestra a la qual poc abans de la seva mort va renunciar. "No la tornaria a llegir, per a mi aquesta prosa de l'esquerra tradicional és avorridíssima. Va intentar ser una obra d'economia política, però jo no tenia la formació necessària", va expressar en més d'una entrevista.

   Aquest dimecres, en el primer aniversari de la seva mort, es presenta a la Casa d'Amèrica de Madrid 'El cazador de historias' (Siglo XXI), l'obra pòstuma que l'autor havia acabat mesos abans de morir a causa del càncer de pulmó que patia des del 2007.

   En aquesta obra va voler mostrar amb cruesa, humor i tendresa el món en el qual vivim. 'El cazador de historias' inclou parts de la seva biografia, com els primers viatges per Amèrica Llatina o la seva idea sobre la mort.

   El millor homenatge per a l'autor és recordar-lo amb algunes de les frases amb les quals va intentar, durant els 74 anys de vida, d'explicar-li al món per què els bons han de triomfar sobre els que no ho són tant. Frases que tant de bo poguessin ser injectades, precisament, a les venes dels qui controlen el món.

   1. Les guerres menteixen. Cap guerra té l'honestedat de confessar 'Jo mato per robar'. Les guerres sempre invoquen nobles motius: maten en nom de la pau, en nom de la civilització, en nom del progrés o de la democràcia. I si hi ha dubtes, per si tanta mentida no ho aconseguís, aquí hi són els mitjans de comunicació, disposats a inventar enemics imaginaris per justificar la conversió del món en un gran manicomi i un immens escorxador.

   2. La violència engendra violència, com se sap; però també engendra guanys per a la indústria de la violència, que la ven com a espectacle i la converteix en objecte de consum.

   3. La paraula política s'ha grapejat tant que significa tot i no significa res. Llavors desconfio molt de l'etiqueta política.

   4. En el mercat lliure és natural la victòria del fort i legítima l'anihilació del feble. Així s'eleva el racisme a la categoria de doctrina econòmica.

   5. Els nens pobres són els que més pateixen la contradicció entre una cultura que mana a consumir i una realitat que ho prohibeix.

   6. A diferència de la solidaritat, que és horitzontal i s'exerceix d'igual a igual, la caritat es practica de dalt a baix, humilia qui la rep i mai altera ni una miqueta les relacions de poder.

   7. Mira 'pibe'. Si Beethoven hagués nascut a Tacuarembó, hauria arribat a ser director de la banda del poble.

   8. La història d'Amèrica Llatina és la història de la despulla dels recursos naturals.

   9. Jo escric per als qui no poden llegir-me. Els de baix, els que esperen des de fa segles a la cua de la història, no saben llegir o no tenen amb què.

   10. L'automòbil, el televisor, el vídeo, l'ordinador personal, el telèfon mòbil i altres contrasenyes de la felicitat, màquines nascudes per "guanyar temps" o per "passar el temps", s'apoderen del temps.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés