Actualitzat 10/09/2016 23:42

L'acte oficial evoca el drama dels refugiats i la seva influència a Cataluny

Pte.C.Puigdemont en el acto institucional de la Diada 2016
GENERALITAT DE CATALUNYA

Reivindica Catalunya com a terra d'acollida i de "mestissatge" de cultures

BARCELONA, 10 set. (EUROPA PRESS) -

L'acte institucional de la Diada ha evocat el drama dels refugiats que deixen les seves cases per buscar un futur millor, unes migracions que actualment deixen imatges dures a la Mediterrània però que, segons s'ha destacat, és un fenomen històric pel qual Catalunya ha estat terra d'acollida i també emissora de persones.

L'espectacle, a l'esplanada del Born Centre de Cultura i Memòria a Barcelona, ha estat una creació del director teatral Josep Maria Mestres que ha tingut com a eix temàtic les migracions i ha buscat homenatjar les persones que han arribat o s'han anat de Catalunya al llarg de la seva història.

L'acte ha començat amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, passant revista a una formació de gala dels Mossos d'Esquadra, i després s'ha hissat una senyera al pal de l'esplanada del Born.

Després d'una interpretació d'El Cant de la Senyera' a càrrec de la Coral Cantiga i el Cor Sant Esteve, l'actriu Carme Elias ha reivindicat les migracions "que generen canvis profunds en les societats" i que fa poc han suposat escenes tràgiques a la Mediterrània.

També s'ha abordat la història del poble gitano, "símbol de les migracions de moltes altres cultures, provocades per la fam, per les guerres, a la recerca d'un refugi segur" i d'un lloc on viure dignament.

S'ha destacat el paper de la guerres --com els dos conflictes mundials amb "conseqüències fins i tot molt presents en els nostres dies"-- a l'hora de provocar grans fluixos migratoris, i s'ha interpretat la dansa 'Andalusa' d'Enric Granados, que precisament va morir durant la Primera Guerra Mundial.

CATALUNYA, EMISSORA I RECEPTORA

Després d'abordar el fenomen dels refugiats de manera global, l'acte s'ha endinsat en la història de Catalunya com a emissora i receptora d'immigrants, com quan la Guerra Civil va condemnar a l'exili milers d'homes i dones, i encara avui dia és "ben viu el record" d'aquesta partida massiva de persones.

Per abordar la Catalunya receptora de persones s'ha elegit el text de Pius Alibek 'Arrels Nòmades', en què escriu que Aya Maria, una nena de tres anys, a l'hora de parlar barrejava fins a quatre llengües, les dels seus orígens i les de la seva societat d'acollida: el català, el castellà, l 'arameu i l'àrab.

També s'ha destacat l'acollida d'els altres catalans', en al·lusió a l'arribada durant els anys seixanta de murcians, andalusos, extremenys i gallecs, i s'ha criticat el terme 'catalans de tota la vida', perquè Catalunya és "un país que pertany a la cultura del mestissatge".

Durant l'acte s'han llegit fragments de 'Pàgines d'exili' de Pere Calders, 'Cartes a l'Anna Murià' de Mercè Rodoreda, 'Proverbios y cantares' de 'Campos de Castilla' d'Antonio Machado, 'Els altres catalans' de Francesc Candel, 'Els castellans' de Jordi Puntí i 'Jo també sóc catalana' de Najat El Hachmi, entre d'altres.

A banda d'Elías, han llegit aquests textos els actors Pep Munné, Mireia Illamola i Pep Planas, i s'han interpretat cançons catalanes com 'El emigrant' i 'Venim del nord, venim del sud' de Lluís Llach, però també la cançó tradicional africana Dauda Sane o l'himne internacional gitano 'Djelem, Djelem' entre d 'altres.

LA PLUJA, PROTAGONISTA

Just quan anava a començar l'acte, a les 21.30 hores, ha començat a ploure, fet que ha obligat a suspendre'l durant uns 40 minuts; en reprendre's ha tornat la pluja, provocant una altra petita suspensió d'altres 10 minuts, però finalment s'ha celebrat sense més interrupcions.

L'acte ha acabat amb 'Els segadors', i en acabar la interpretació bona part d'invitats i ciutadans que han anat a veure'l han cantat 'Independència'.

Entre els principals assistents han destacat Carles Puigdemont i el seu executiu, i els seus antecessors José Montilla i Artur Mas.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés