Actualitzat 13/01/2016 12:30

Delinqüència, desigualtat, narcotràfic... Les xacres de l'Amèrica Llatina

MADRID, 13 Gen. (Notimérica) -

   Robatoris, assassinats, guerres entre bandes, violència de gènere, narcotràfic... Llatinoamèrica pateix una quantitat preocupant de mals endèmics que estan en tendència creixent, molt sovint a causa de la passivitat i la feblesa dels governs dels diferents països.

   L'Informe Regional de Desenvolupament Humà 2013-2014 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) ho demostra. Malgrat que la regió ha experimentat avenços importants en creixement econòmic, salut, educació, reducció de la desigualtat de gènere i de la pobresa, a l'Amèrica Llatina és on més desigualtat hi ha de tot el món.

   En l'última dècada, l'Amèrica Llatina ha estat l'escenari de dues grans expansions: l'econòmica i la delictiva. La violència latent és un dels principals obstacles per al desenvolupament humà ple a Llatinoamèrica.

   Per això, els ciutadans llatinoamericans pateixen una gran inseguretat en comparació amb els habitants d'altres territoris. D'acord amb dades de l'Enquesta Mundial Gallup recollides pel PNUD, només una mitjana de 43,44% dels llatinoamericans van respondre que se sentien segurs quan caminaven sols de nit per la ciutat o l'àrea on habiten.

   Si es compara amb altres regions, com l'Àfrica Subsahariana, on el percentatge és del 53,3%, Europa i l'Àsia Central (53%), els estats àrabs (62,9%) o l'Àsia Meridional (66,9%) l'estudi demostra que els llatinoamericans tenen la percepció de seguretat més baixa del món.

   La causa principal d'aquesta inseguretat són els robatoris, i els hondurenys són els ciutadans que pateixen més furts amb violència amb un 66%, seguits dels de Guatemala (55,91%) i Colòmbia (52,37%).

   No obstant això, l'estudi Índex de Pau Global (GPI, per les seves sigles en anglès), elaborat per l'Institut per a l'Economia i la Pau, reflecteix que el país menys pacífic del continent és Colòmbia, a causa, en gran part, del conflicte intern amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

HOMICIDIS

   També a Hondures es produeix el nombre més alt d'homicidis, amb 90,4 homicidis cada 100.000 habitants, seguida de la República del Salvador, segons l'Observatori de Seguretat Ciutadana de Córdoba (Argentina).

   En el cas del Salvador, el 2015 va ser l'any més violent de la seva història d'acord amb l'Institut de Medicina Legal (IML) del país. En total, prop de 7.000 persones van ser víctimes d'homicidis al llarg de l'any.

   Aquesta xifra supera la mitjana de víctimes mortals anuals durant la guerra civil que va dessagnar el país entre el 1980 i el 1992: unes 5.000 l'any.

   A més, un estudi publicat l'agost passat pel Consell Ciutadà per a la Seguretat Pública i la Justícia Penal A. C. de Mèxic, de les 50 ciutats més perilloses del món, 43 són llatinoamericanes.

   En concret, la ciutat de San Pedro Sula, a Hondures, encapçala la llista de les 50 ciutats més perilloses del món amb una taxa de 171,2 homicidis per cada 100.000 habitants.

   La ciutat veneçolana de Caracas i la mexicana d'Acapulco van ocupar les posicions dues i tres, amb taxes de 115,98 i 104,16 homicidis per cada 100.000 habitants, respectivament.

Segons l'informe del PNUD, la taxa d'homicidis per 11 dels 18 països analitzats és superior als 10 homicidis per cada 100.000 habitants, taxa considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com un nivell d'epidèmia.

DESIGUALTAT DE GÈNERE

   Encara que és cert que en general l'Amèrica Llatina ha aconseguit avenços importants quant a la igualtat de gènere, la veritat és que queda molt camí per recórrer.

   El percentatge de dones amb com a mínim l'educació secundària completa segueix sent inferior al 50% a 10 dels 18 països analitzats per les Nacions Unides, on a més la taxa d'embarassos adolescents és una de les més altes del món.

   Això respon, sobretot, a factors socioeconòmics i educatius: afecta més les dones de nivells més baixos d'educació i amb menys ingressos.

   D'altra banda, un dels països més complicats per a les dones llatinoamericanes és Colòmbia. L'Institut Nacional de Medicina Legal va indicar a través d'un informe anomenat 'Matsugó 2009-2014', realitzat en aliança amb ONU Dones, que a Colòmbia s'assassinen, com a mínim, quatre dones al dia.

   Durant el període 2009-2014 es van registrar 8.020 homicidis de dones, una taxa de 5,7 homicidis per cada 100.000 habitants. D'acord amb l'informe, aquesta taxa és una de les més altes de Sud-amèrica, similar a la de països com el Brasil, Veneçuela i la regió de la Guaiana, i supera la dels altres països del subcontinent.

   Tenint en compte tota Llatinoamèrica, només la República del Salvador, Hondures i Guatemala tenen nivells més alts d'homicidis de dones.

   Però aquests països no només són perillosos per a les paisanes. D'acord amb el Centre de Viatges Internacional de les Dones (International Women's Travel Center), el Brasil i Mèxic són alguns de les destinacions més perilloses del món per a la dona turista --se situen en tercera i quarta posició--.

   Els segrestos, els robatoris i la violència sexual són alguns dels perills principals que aguaiten la dona que visita aquests països.

VIOLÈNCIA JUVENIL

   El setembre passat, Unicef a l'Amèrica Llatina i el Carib va presentar el document 'Iniciativa a favor d'escoles i comunitats fortes: col·laborar per construir escoles segures i ambients d'aprenentatge protectors'.

   Segons l'informe, a l'Amèrica Llatina i el Carib, la violència a les escoles i els seus voltants perjudica l'educació de milions de nens i nenes i n'amenaça la seguretat immediata i la capacitat de construir una vida productiva.

   La causa més important de violència en els àmbits educatius és la presència de grups delictius, membres de bandes i armes a les escoles i els voltants, que creen una sensació d'inseguretat.

DROGUES I NARCOTRÀFIC

   Segons l'Informe Mundial sobre les Drogues del 2015 elaborat per les Nacions Unides, la cocaïna segueix sent la droga que més preocupació suscita a l'Amèrica Llatina i el Carib, que en són un dels mercats principals del món.

   Posant un exemple, el 90% de la cocaïna que entra als Estats Units procedeix de Mèxic.

   Un mercat que a més és sinònim de crims com assassinats o segrestos. Només a Mèxic, 60.000 persones van perdre la vida entre el 2006 i el 2012 pel negoci de la droga segons Human Rights Watch.

   A part de les morts, 26.121 persones van desaparèixer pel mateix motiu.

   L'informe de l'ONU reflecteix que a Llatinoamèrica l'1,3% de la població adulta consumeix cocaïna, encara que la droga preferida per la majoria és la marihuana, consumida pel 5,7% de la població adulta.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés