MADRID, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
El responsable de la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) i president de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (Ucide), Riay Tatary, ha assegurat que la nova llei que facilita l'obertura de llocs de culte "està ajudant", i ha demanat una mesquita per a Catalunya, concretament per a Barcelona, on no hi ha cap tot i ser la comunitat amb més ciutadans musulmans, amb més de 450.000 dels 1,7 milions que viuen a Espanya.
Tatary ha explicat, en una entrevista concedida a Europa Press, que, en una conversa amb el director general d'Assumptes Religiosos català, aquest va preguntar-li si a Catalunya podrien construir una mesquita com la de Tetuan, i Tatary va respondre-li que, si els donen terreny, a Barcelona es pot fer una mesquita "maca, emblemàtica".
"Nosaltres el que volem és una mesquita digna especialment a Barcelona, on hi ha moltíssima gent, superen els 400.000, i a la capital perquè sempre es fa a la capital la primera. La nostra intenció és fer una cosa bella, digna i oberta al públic", ha explicat.
El responsable de la CIE calcula que a Espanya no se superen les mil mesquites, de les quals només 12 són de nova planta, entre les quals es troben les dues de Madrid --la central de Tetuan i la de l'M-30--, la de València, les tres de Màlaga, la de Granada, les dues de Ceuta i les dues de Melilla; i la resta són locals o pisos habilitats com a lloc de culte.
En aquest sentit, Tatary considera que la nova normativa sobre llocs de culte "està ajudant": aquesta norma exigeix que l'entitat estigui inscrita al ministeri de Justícia, que compleixi amb les mesures antiincendis, de seguretat i d'higiene; i precisament ara han demanat la primera llicència segons aquesta llei per obrir una mesquita en una casa de Sevilla la Nova, a Madrid.
En tot cas, ha admès que fins ara els musulmans, en ocasions, han tingut problemes en demanar una llicència per obrir una mesquita perquè es considerava el lloc de culte com a discoteca i, segons Tatary, equipar el local amb un sistema antisonor "costa moltíssim i especialment amb la crisi", pel que recorda que els musulmans no fan càntics ni toquen instruments a la mesquita, sinó que fan una recitació personal.
MESQUITA CATEDRAL DE CÒRDOVA
Pel que fa a la mesquita catedral de Còrdova, Tatary ha afirmat que el tema és "bastant complex" i que els musulmans estan "buscant els punts que uneixen".
Aposta per l'apropament amb l'Església catòlica, per treballar junts en els temes que interessen a tots dos per "en el futur, canviar postures, ajudar-se i col·laborar".
"L'enfrontament crea sempre més enfrontament. Jo prefereixo parlar, col·laborar", ha matisat.
Una altra reivindicació per als musulmans a Espanya són els cementiris, segons Tatary, per la reticència d'alguns ajuntaments d'obrir un cementiri musulmà: demana que els cementiris responguin a la incidència de morts en cada comunitat: "No ho demanaré a tots els pobles d'Espanya, una cosa que respongui a la necessitat de la comunitat musulmana".
Ha recordat que és un dret recollit a l'acord i una qüestió d'igualtat que ajuda a la integració de la comunitat musulmana ja que, segons Tatary, per als musulmans és molt costós --fins a 5.000 euros-- traslladar el cadàver al país d'origen.
Per seguir avançant, Tatary creu necessari desenvolupar els acords entre l'Estat i la comunitat musulmana ja que "tots els punts són factibles a millor" --mesquites, educació, registre, institucions penitenciàries, etcètera-- i creu que existeix aquesta intenció de seguir ampliant per part del Ministeri de Justícia.
Sobre la discriminació, Tatary ha precisat que a Espanya no hi ha un fenomen "islamofòbic" organitzat però apunta que no es poden "adormir-se sobre els llorers" perquè si el dia de demà s'organitza, després és "difícil d'eradicar".
Ha indicat que fa uns anys s'observaven "brots" de discriminació, "bastants casos aïllats", sobretot durant les campanyes electorals "per esgarrapar alguns vots", però ha precisat que van parlar amb els responsables polítics per explicar-los que el religiós "no es pot utilitzar com a moneda de canvi".
PROHIBICIÓ DEL BURCA
Preguntat sobre la prohibició del burca a Espanya, ha dit que "no és un fenomen alarmant" i que la població musulmana veu "innecessària" l'aprovació de normes que prohibeixin la seva utilització --com l'aprovada a Coín (Màlaga), on segons ha precisat Tatary no hi ha cap nicab o burca--.
Sobre la petició de la nacionalitat espanyola per als moriscos, de la mateixa manera que s'ha fet amb els jueus, ha indicat que ha tingut una xerrada amb el director general d'Assumptes Religiosos sobre aquesta qüestió però que no és una prioritat ja que els musulmans "el que volen simplement és reconeixement".
