MADRID, 27 Abr. (EDIZIONES)
Celebrar unes eleccions generals va costar el passat 20 de desembre 130 milions d'euros en costos d'organització, com les paperetes que envia Correus o el desplegament de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat central, al qual caldria afegir les subvencions que reben els partits polítics.
Aquesta despesa ha portat el rei Felip VI a demanar als partits que estalviïn en les despeses de campanya i "no cansin" els ciutadans, segons han revelat els parlamentaris en roda de premsa al Congrés dels Diputats.
PP, PSOE, Podem i Ciutadans s'han mostrat també partidaris de reduir la despesa de la campanya electoral, i han proposat diferents opcions per aconseguir-ho. Però... Són tan cares les eleccions a Espanya? Quant es gasten en altres països?
No és una resposta fàcil perquè els sistemes de finançament varien àmpliament d'un país a un altre, la qual cosa fa molt complicat dur a terme una comparativa homogènia.
Un informe sobre 'Costos de les eleccions' dut a terme per Rafael López-Pintor i Jeff Fischer per al Projecte CORE finançat per les Nacions Unides va trobar el 2004, no obstant això, un patró comú: en països amb experiència democràtica multipartidista les eleccions són consistentment menys costoses que aquelles que es produeixen en països on aquestes eleccions constitueixen una nova empresa.
Cargando el vídeo....
Aquesta tendència transcendeix regions, nivells de desenvolupament econòmic, i encara les interrupcions de les pràctiques electorals causades per raons militars. Baixos costos electorals, aproximadament 1 a 3 dòlars per elector, tendeixen a manifestar-se en països amb una llarga experiència electoral com els Estats Units i la majoria dels països de l'Europa Occidental.
Un cost similar es troba en països amb una llarga experiència electoral com Xile (1,2 dòlars), Costa Rica (1,8 dòlars) i el Brasil (2,3 dòlars) a Amèrica Llatina; Benín (1,6 dòlars), Botswana (2,7 dòlars), Ghana (0,7 dòlars) i el Senegal (1,2 dòlars) a l'Àfrica; l'Índia (1 dòlars) i el Pakistan (0,5 dòlars) a Àsia; i Austràlia (3,2 dòlars).
En l'estudi es recull una despesa per a Espanya de 4,1 dòlars (3,63 euros) per elector, lleugerament per sobre de la majoria de països de l'Europa Occidental. Aquesta despesa es correspon amb les eleccions del 2004. Si es fa el mateix exercici amb les últimes eleccions, i es divideix el cost d'organitzar les eleccions pel nombre de votants, el cost per elector va ser de 3,56 euros.
En països amb menys experiència democràtica, els costos tendeixen a ser més elevats, segons l'estudi. Així ocorre a Mèxic (5,9 dòlars), el Salvador (4,1 dòlars) i Paraguai (3,7 dòlars), a l'Amèrica Llatina; Lesotho (6,9 dòlars), Libèria (6,1 dòlars) i Uganda (3,7 dòlars) a Àfrica; i Rússia (7,5 dòlars) a l'Europa de l'Est.
SUBVENCIONS A PARTITS POLÍTICS
Totes aquestes despeses es refereixen als costos d'organitzar els comicis, però cada vegada que s'organitzen unes eleccions les arques de l'Estat sufraguen, a més, part de la campanya electoral dels partits polítics a través de subvencions.
A Espanya cada partit cobra 21.167,64 euros per escó al Congrés. És a dir, 2,37 milions el PP (sense les seves coalicions regionals), 1,8 milions el PSOE-PSC, 850.000 euros Ciutadans i 870.000 Podem (també, sense les seves coalicions autonòmiques). A més, rep 0,81 cèntims pels vots amb els quals ha aconseguit aquests diputats i 0,32, pels quals li han donat senadors.
En general, els països europeus inclouen en les seves legislacions subvencions d'aquest tipus --en alguns casos, com Suècia, els partits depenen en gran mesura d'aquestes-- i, fins i tot, contemplen beneficis fiscals per als individus que donin diners als candidats, d'acord l'Institut Internacional per a la Democràcia i l'Assistència Electoral (IDEA Internacional).
També a l'Amèrica Llatina les subvencions públiques als partits tenen un pes important, a causa de l'èmfasi que s'ha posat en els últims anys en molts països de la regió per intentar frenar possibles intents de 'compra de candidats' mitjançant aquestes ajudes, encara que la regulació canvia molt d'un país a un altre.
Enfront d'aquests models basats en les subvencions, hi ha el model anglosaxó, que representen el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà, en el qual el pes de les subvencions públiques és molt inferior i la majoria del finançament és a càrrec de donacions privades, i així tenen més pes els candidats que els mateixos partits polítics a l'hora de recaptar el pressupost.
