MADRID, 23 juny (Dra. Marian Rojas-Estapé) -
Tots hem viscut la curiosa situació d'imaginar alguna cosa i uns minuts després entristir-nos. L'angoixa, ansietat o el temor de vegades té un origen greu, però en moltes ocasions són petits pensaments que es colen a la nostra ment i obren la caixa de Pandora.
El sofriment i tristesa apareixen quan un no és capaç de gestionar els seus conflictes interns i les emocions negatives que envaeixen la ment i el cor. No oblidem que l'ésser humà, només de pensar-ho, és capaç d'amargar-se la vida.
QUINS SÓN ELS CINC PASSOS QUE INICIEN EL CAMÍ CAP A LA INFELICITAT?
1. El pessimisme
Té un efecte atroç sobre l'organisme, tant en l'aspecte físic com en el psicològic. Les persones amb tendència a la negatividad i desesperança tenen més probabilitat de patir malalties de tipus cardiològic, neurològic, digestiu i reumatològic.
En canvi, l'optimisme està relacionat amb una millor salut física i mental. Els estudis indiquen que les persones optimistes creen noves connexions neuronals, activen la neurogènesi (el naixement de noves neurones) associat a un augment clar en la creativitat. L'optimisme augmenta el flux de sang en l'escorça prefrontal esquerra, zona clau en la planificació i resolució dels problemes.
2. Donar prioritat als pensaments negatius
Qui controla els seus pensaments, prediu el seu benestar físic i emocional. El sentit de l'humor és de les millors teràpies que existeixen. L'efecte del somriure produeix un resultat immediat en el sistema límbic (zona de les emocions del cervell) i en l'escorça prefontal.
El somriure va ser estudiat per Duchenne al segle XIX amb interessants aportacions per a la salut: les persones que tendeixen a somriure i practicar la psicologia positiva posseeixen un sistema immunològic més potent.
3. Focalitzar-se en la part de la vida que porta l'etiqueta de fracàs, error o equivocació
Tots cometem errors. Negar el dret a l'error és la porta cap al negativisme. Tal Ben Shahar, psicòleg de la Universitat de Harvard i expert en temes de felicitat, expressa: "La felicitat consisteix a acceptar el dret a l'error i la imperfecció per arribar a la plenitud." La felicitat consisteix a haver superat les ferides del passat per ser capaços de mirar amb il·lusió al futur.
Els psiquiatres bussegem a través dels traumes per alleujar les ferides produïdes, intentant reconstruir la persona que ve danyada o atrapada en records o pensaments negatius. De vegades cal acompanyar els nostres pacients a trobar el sentit més profund del sofriment. Les desil·lusions i frustracions de la vida mostren i ensenyen lliçons que el triomf oculta.
4. Practicar l'exigència i perfeccionisme extrem amb un mateix
Aprendre a perdonar-se és clau. Mauger i els seus col·laboradors van estudiar i van publicar els efectes del perdó en la salut. Van observar que les persones que són incapaces de perdonar-se tenen més risc de patir trastorns com la depressió, l'ansietat, una baixa autoestima i una menor satisfacció per la vida.
Ser incapaços de perdonar els nostres errors o equivocacions és una postura que ens condueix a la infelicitat. Un individu amb rancor no aconsegueix assolir la pau. No hi ha un esdeveniment o emoció per molt negatiu que sigui que no pugui ser disseccionat de forma analítica i racional en petites parts.
Sempre serà més fàcil trobar una solució a cadascun d'aquests fragments que a un problema global greu. Compte amb el perfeccionisme malaltís, no oblidem que per definició el perfeccionista és l'etern insatisfet.
5. Viure pendent del 'què diran'
És la porta d'entrada a l'enveja. Pensar constantment el que pensen o opinen els altres d'un mateix és tòxic i inunda d'angoixa i tristesa. L'envejós acara superfícies, no profunditats.
Acceptar-se, conèixer-se, comprendre's i conèixer les limitacions i oportunitats de la nostra personalitat és el primer pas per aconseguir seguretat en un mateix i ser immunes, almenys parcialment, a les opinions o crítiques dels altres.
L'ira, la tristesa, la desesperança, l'angoixa, la por, l'enveja... s'originen en els nostres pensaments. Aconseguir manejar-los, amb un bon autocontrol per gestionar els pensaments i emocions tòxiques és la porta d'entrada cap a la pau interior, l'equilibri i la satisfacció per la vida.
