Aposta per establir un salari mínim interpofesional d'àmbit metropolità
BARCELONA, 13 gen. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dimecres l'impuls del Pla de Barris, iniciativa que proposa a deu anys vista i a la qual preveu destinar inicialment 150 milions d'euros en aquest mandat, amb l'objectiu de revertir les desigualtats a la ciutat.
En la tradicional conferència anual al Col·legi de Periodistes de Catalunya i presentada per la degana del col·legi, Neus Bonet, Colau ha ressaltat que la iniciativa pretén ser un pla de xoc que actuï de manera transversal i integral i amb mesures per promoure la cohesió social i la dinamització econòmica.
El pla té per objectiu intervenir en els barris en els quals es concentra la vulnerabilitat social, amb elements com baixa qualitat en els habitatges, dèficit urbanístic i poca activitat econòmica, entre d'altres, tot i que no implica que no s'actuï en altres zones de la ciutat.
BARRIS I EIX BESÒS
L'aportació prevista de 150 milions per a aquest mandat es concentrarà en els eixos Besòs, Ciutat Bella, Sants-Montjuïc i barris pròxims a Collserola, amb la previsió d'actuar en una primera fase en una quinzena de barris, en un pla que té vocació metropolitana i per al que l'Ajuntament articularà les seves àrees i districtes i tindrà assessors externs, entre els quals ha citat a l'expert en urbanisme Oriol Nel·lo.
Ha destacat la importància d'actuar a la zona del Besòs perquè sigui un eix vertebrador de la ciutat metropolitana --"després que Barcelona hagi estat capaç d'obrir-se al mar, ara cal tornar a mirar al riu"-- , per al que ha ressaltat que es reunirà amb alcaldes de municipis del seu entorn per definir una estratègia comuna.
Colau ha insistit que té la voluntat que sigui una estratègia compartida amb altres administracions i la intenció que les intervencions afavoreixin també a ciutats de l'entorn de la capital catalana, ja que considera que "cal donar un pas endavant en la governança metropolitana".
"Ja no es tracta només de mancomunar serveis entre municipis, sinó repensar el conjunt de polítiques públiques en clau metropolitana, des de l'urbanisme fins a l'educació, la promoció econòmica, la feina, la cultura, la seguretat i l'habitatge", ha defensat l'alcaldessa.
La també presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) considera que "la clau de l'èxit de la Barcelona del futur vindrà determinada per la capacitat de combinar les dues escales: la ciutat real, que és la metropolitana, i la ciutat viscuda, que és el barri".
MODEL ECONÒMIC
Després de defensar que l'economia a la ciutat "no va a pitjor, sinó al contrari", Colau ha advocat per avançar cap a un nou model econòmic, ja que considera que no és possible combatre les desigualtats sense repensar aquest model, que no pot estar basat en el que ha descrit com el monocultiu de la bombolla immobiliària, sinó que deu diversificar-se.
Ha apostat per "fugir dels diners fàcil i de vendre la ciutat al millor postor" i per la indústria associada a la investigació i la innovació, per la transició energètica, el comerç de proximitat i l'economia social i solidària, i ha insistit en la necessitat de millorar el turisme per garantir el seu futur i sostenibilitat.
Colau ha recordat que l'Ajuntament ha iniciat estudis tècnics per crear un operador energètic municipal i ha insistit en la importància de preservar el medi ambient i de l'economia social i solidària: "Barcelona pot ser capital de moltes coses, de Catalunya i de moltes altres, i ha de ser capital europea de l'economia social i solidària".
SALARI MÍNIM METROPOLITÀ
La primera edil ha avisat que la desigualtat pot provocar que Barcelona es trenqui en dues ciutats, alguna cosa que dificultaria també retenir talent i inversions, pel que ha advertit: "No ens podem permetre dos Barcelones".
Ha defensat la necessitat d'impulsar mesures a curt, mitjà i llarg termini que incloguin la revitalització comercial, la creació de la renda municipal que garanteixi uns ingressos mínims a partir de la gestió racional de les ajudes o l'establiment d'un salari mínim interprofessional d'àmbit metropolità, ja que considera que "aquestes polítiques no té sentit plantejar-les només des de l'àmbit municipal".
Ha ressaltat que, els últims anys, les rendes baixes i molt baixes han passat de representar el 20% al 40% mentre que les altes i molt altes s'han mantingut al 20%, i ha recordat que la crisi ha provocat l'empobriment de la classe mitjana en una ciutat amb uns 90.000 aturats i un 10% de les llars amb pobresa energètica, pel que combatre les desigualtats ha de ser "el principal repte que cal afrontar com societat i ciutat".
