BARCELONA, 11 març (EUROPA PRESS) -
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) considera que l'establiment d'una moratòria en la concessió de llicències d'allotjaments turístics --com va fer l'Ajuntament de Barcelona el juliol del 2015-- "no suposa en cap cas una solució òptima", i proposa la creació d'un impost que compensi els efectes negatius.
Així consta en les conclusions preliminars de l'estudi sobre els nous models de prestació de serveis i l'economia de col·laboració sotmeses a consulta pública per l'organisme presidit per José María Marín Quemada, en què recomana una major llibertat d'accés al mercat habitatges d'ús turístic després de l'arribada de serveis com Airbnb, eliminant qualsevol mena de moratòria en l'autorització de nous habitatges turístiques, suprimint la seva inscripció i eliminant requisits d'estades.
La CNMC indica que la justificació esgrimida des de l'Ajuntament de Barcelona per a la imposició de la moratòria ha estat garantir la convivència entre veïns i turistes, fet que suposa afirmar que l'activitat d'aquest tipus d'habitatges té associades una sèrie d'externalitats negatives per als veïns (soroll, inseguretat, neteja de zones comunes, etc.) superiors a les externalitats positives que poguessin tenir (major activitat econòmica, més ocupació, etc.) i que se suposen específiques d'aquest tipus d'allotjaments i no de la resta.
L'organisme assenyala que, davant de l'existència d'externalitats negatives, la teoria econòmica proposa dos tipus de solucions: la limitació de la quantitat màxima d'habitatges o la creació d'un impost que compensi els efectes negatius.
La CNMC considera que és més eficient l'establiment d'un impost o taxa, ja que considera que és difícil i excessivament costós el procediment per poder determinar el número òptim d'habitatges i la seva ubicació per fixar un límit.
"Una intervenció via preus resulta en aquest mercat sempre preferible a una intervenció via quantitats, doncs no s'elimina la participació de nous entrants i recula al mecanisme de mercat, més eficient i flexible en aquest cas que l'assignació administrativa, la determinació de la quantitat d'allotjament socialment òptima", argumenta.
