Actualitzat 28/02/2015 16:38

Rosa Novell, actriu i directora teatral de clàssics i contemporanis

Rosa Novell
Foto: EUROPA PRESS

Va tornar a l'escenari el 2014 amb 'L'última trobada' malgrat quedar-se cega

   BARCELONA, 27 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'actriu Rosa Novell ha triomfat com intèrpret i també com a directora d'autors clàssics i contemporanis --incloses obres de la seva parella, l'escriptor Eduardo Mendoza--, a més d'actuar en cinema i sèries televisives catalanes.

   Rosa Novell i Clausells (Barcelona 1953) era germana del periodista i actor Queco Novell, amb qui va interpretar 'Fragments de conversis', muntatge que va dirigir basant-se a l'epistolari 1926-36 del músic Eduard Toldrà i el seu avi, el gestor cultural Manuel Clausells (Associació de Música da Camera), assassinat en la Guerra Civil.

   S'havia llicenciat en Filologia en la UAB, havia estudiat a l'Institut del Teatre i ja en 1974 va debutar amb 'Les Troianes' d'Eurípides, moment des del qual va interpretar textos de grans autors.

   Va treballar en obres com 'Fedra', de Jean Racine; 'La Marquesa Rosalinda', de Ramon María del Valle-Inclán; 'Zona Zero', de Neil LaBute; 'Casa i jardí', d'Alan Ayckbourn, i 'Coriolà', de William Shakespeare.

   'Els missatgers no arribin mai', de Biel Mesquida; 'Un fràgil equilibri', d'Edward Albee; 'El Misantrop', de Molière, i 'Oh el bon dia', de Samuel Beckett, i 'Restauració', d'Eduardo Mendoza, han estat altres dels seus grans títols.

   Va dirigir diverses peces, com 'Maria Rosa', d'Àngel Guimerà; 'Greus qüestions' i 'Sense notícies de Gurb', d'Eduardo Mendoza; 'Fi de partida', de Samuel Beckett; 'Les dones sàvies', de Molière, i 'El dia del profeta', de Joan Brossa.

   Entre els seus primers papers consten 'Hic digitur dei' en 1976, així com els seus rols al 'Taller de comèdies', el curt 'Taxi' i les sèries de televisió 'Mare i fill, societat limitada', 'Gran teatre', 'Quitxalla', 'El xou de la família Pera' i 'Pepe Carvalho'.

EL CÀNCER

   L'actriu es va quedar cega en 2014 a causa d'un càncer de pulmó que s'havia manifestat el maig de 2013 en forma d'embòlia pulmonar.

   Ja cega, va tornar a actuar en octubre de 2014 al teatre Romea de Barcelona amb 'L'última trobada', de Sándor Márai, però aquest mateix febrer va haver de substituir-La Ana Barrachina per a les funcions en la Llotja de Lleida.

EL CINEMA

   Aquest mes tampoc va poder assistir a la recepció al Palauet Albéniz dels VIII Premis Gaudí, on va passar a ser Membre d'Honor de la Acadèmia del Cinema Català.

   Últimament, els seus treballs s'havien espaiat, tot i que abans de la malaltia va posar la seva veu en el telefilm '14 d'abril. Macià contra Companys' (2011) i els seus treballs immediatament anteriors daten del 2009, amb les pel·lícules 'Xtrems' i 'Desátate'.

   En el cinema també ha destacat en 'L'any del diluvi' (2004), de Jaime Chávarri; 'Més enllà del jardí' (1996), de Pedro Olea; 'Raons sentimentals' (1996), d'Antonio A. Farré; 'Llibertàries' (1996), de Vicente Aranda; 'El passatger clandestí' (1995), d'Agustí Villaronga; 'El perquè de tot plegat' (1995), de Ventura Pons, i 'Rosa Rosae' (1993), de Fernando Colomo.

LA TELEVISIÓ

   A més, ha estat popular per sèries televises catalanes d'èxit, com 'El cor de la ciutat', 'Nissaga de poder', 'Estació d'enllaç', 'Majoria absoluta', 'El cor de la ciutat' i 'Jet lag', 'Germanes de sang' i 'Crims'.

   Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2007), també havia guanyat el Premi Butaca Honorífica 'Anna Lizaran', a més de conquistar en 1988 el Premi Nacional d'Interpretació de la Generalitat; el Margarida Xirgu en 1989 i el de la Crítica en 1995, el mateix any que va guanyar el de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés