Tarafa alerta que la diferència de l'esperança de vida entre barris supera els 11 anys
BARCELONA, 6 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Salut de la Generalitat han adaptat per primera vegada el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 a les necessitats de Barcelona amb un pla específic que prioritzarà els 18 barris més vulnerables de la ciutat per combatre les desigualtats en salut.
En declaracions als mitjans aquest dijous, el director del Servei Catalán de la Salut (CatSalut), David Elvira, i la comissionada de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, han detallat que el pla barceloní té deu línies estratègiques que són un "marc de treball" a partir del qual es desplegaran mesures concretes.
Entre aquests eixos, està reduir les desigualtats en salut, prioritzant els barris amb pitjors indicadors socioeconòmics i de salut; incloure l'abordatge comunitari; garantir la salut pública universal; millorar la salut sexual i reproductiva, la salut mental i el model de prevenció i detecció de la violència de gènere de nens i ancians, segons Tarafa.
També es reforçarà la salut ambiental, amb el control i anàlisis dels elements que la conformen i establir mecanisme de difusió a la població; preveu avançar en actuacions de salut laboral, i millorar els sistemes d'informació amb eines tecnològiques, ha desgranat la comissionada.
FOCUS EN QUATRE DISTRICTES
"Quan diem que hi ha 18 barris prioritaris dins dels 73 i hi ha quatre grans districtes --Nou Barris, Sant Martí, Ciutat Vella i Sant Andreu--, no volem dir que no mirem la resta de la ciutat", ha remarcat, i ha afegit que també es fixarà en la població vulnerable d'altres districtes, com la Marina de Sants.
Gemma Tarafa ha alertat que la diferència de l'esperança de vida en els barris pot ser d'entre nou i 11 anys, segons un informe del consistori del 2015: "Hi ha indicadors socioeconòmics clau que cal abordar, com l'atur i els problemes d'habitatge, amb polítiques transversals".
SALUT MENTAL
La comissionada ha lamentat que la salut mental sempre hagi estat "la germana pobra" del sistema sanitari, i ha defensat empoderar-la amb força per reflotar-la respecte a altres àmbits, ja que el 12% de la població té o ha tingut algun trastorn de salut mental, ha avisat.
Elvira ha afegit que la salut mental "no ha estat estructuralment ben finançada", tot i que és una prioritat per al departament i més després de la crisi econòmica que ha provocat que hi hagi la taxa més altes de suïcidis de l'última de cada i un augment del 50% de les necessitats de salut mental en nens i joves.
Preguntat per si el pla depèn de l'aprovació de pressupostos, Elvira ha dit que el document serveix per tenir "els criteris" per saber en què prioritzar els recursos.
