Reclamen que les ciutats rebin un 25% del finançament de les administracions
BARCELONA, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
Barcelona, Madrid i París exigeixen als Estats més finançament per a les ciutats i obrir els espais de governança a les administracions locals, en un manifest conjunt signat per les seves alcaldesses, Ada Colau, Manuela Carmena i Anne Hidalgo, amb vista a la conferència mundial Hàbitat III, que es farà a Quito del 17 al 20 d'octubre.
La primera edil barcelonina ha defensat en declaracions als periodistes que els Estats han de tenir més en compte les ciutats, que haurien de rebre un 25% del finançament total que es reparteix entre l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis, quan ara se situa al 13% a Espanya, en un sistema plantejat segons "un esquema del segle passat".
Colau ha viatjat a Bogotà per assistir a la Cimera Mundial de Líders Locals i Regionals (CGLU), que se celebra fins a aquest dissabte abans de la cimera d'Hàbitat III a Quito, que fixarà les prioritats de la Nova Agenda Urbana per a les properes dècades, en una conferència d'Estats que per primer cop reconeix formalment la participació de les ciutats, a través de l'Assemblea de Governs Locals.
L'alcaldessa de la capital catalana ha avisat que és essencial que les ciutats participin en l'aplicació d'aquesta agenda urbana per aconseguir la seva màxima eficàcia, i ha ressaltat: "No només volem que s'escolti la nostra veu, sinó que volem algun mecanisme específic de participació, implementació, seguiment i avaluació d'aquesta agenda urbana".
MANIFEST
El manifest conjunt adverteix també que la col·laboració amb els governs locals és indispensable per desenvolupar la nova agenda urbana, i sosté que "el que és global ja no és concebible sense el que és local, ni el que és local sense el global, de manera que resulta incongruent relegar a les ciutats al paper d'observadores en els grans debats globals".
Aposta perquè la nova agenda urbana incorpori problemàtiques globals --com les desigualtats, el canvi climàtic i la crisi dels refugiats-- i també qüestions com l'impacte del turisme, la gestió de l'aigua, la transició energètica i el foment d'una economia productiva, diversificada i responsable.
Considera que els governs locals són els que tenen més facilitat per arribar a acords --diu que, on els Estats competeixen, les ciutats cooperen---, i que desaprofitar aquesta capacitat suposa un dèficit democràtic que "només s'explica per la inèrcia del passat i per la voluntat dels governs nacionals de mantenir delimitat un monopoli de decisió a escala internacional".
En el manifest, les tres ciutats asseguren que els Estats tenen cada cop més dificultats per donar resposta a grans desafiaments --torna a citar les desigualtats, el canvi climàtic i els desplaçaments de població per guerra, misèria o desastres naturals--, mentre que les ciutats han demostrat que, "malgrat l'infrafinançament, poden fer més amb menys".
Demana als Estats que destinin un 25% del finançament a les administracions i governs locals, i també que els fons globals i europeus permetin a les ciutats accedir als mecanismes de finançament globals, i insisteix: "Els Estats haurien d'assegurar prou recursos perquè les ciutats puguin desenvolupar les seves polítiques de manera eficient".
VALORS EUROPEUS
Avisa que la situació d'Europa ha "fet que trontollin els principis del projecte europeu amb les polítiques de retallades i l'austeritat, que erosionen l'Estat del benestar; les polítiques de recentralizació, que limiten els recursos i les competències dels ens subestatals, i la restricció del dret d'asil, que suposa una de les ofenses més greus als valors fundacionals".
"Davant les polítiques de replegament nacional que fomenten la xenofòbia i l'euroescepticisme, les ciutats europees tenim la responsabilitat afegida d'enfortir la cooperació intermunicipal i ser baluards de defensa dels principis democràtics que van impulsar el projecte europeu", diu el manifest conjunt.
