Normalitzarà la diversitat religiosa de la ciutat, on hi ha 21 tradicions religioses i 513 centres
BARCELONA, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona garantirà el tracte igualitari a les entitats religioses per fer activitats puntuals a l'espai públic i els equipaments municipals amb dos nous protocols per "evitar l'arbitrarietat i discriminació", així com amb el reforç de l'Oficina d'Assumptes Religiosos (Oar) i un pla formatiu.
En roda de premsa aquest dilluns, el tinent d'alcalde Jaume Asens i la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, han explicat que s'avançarà en la normalització de la presència de la diversitat religiosa a la ciutat, on hi ha comptabilitzades 21 tradicions religioses i 513 centres de culte, i perquè no hi hagi "ni discriminació ni privilegis" amb criteris tècnics, segons López.
Les mesures, que inclouran la convocatòria de subvencions de fins a 12.000 euros el 2016 i 2017 per adequar i millorar els centres de culte --que es convocaran per tercera vegada i que aborden aspectes com la insonorització, l'accessibilitat i la seguretat--, comptaran amb un pressupost de 220.000 euros aquest any i 285.000 euros el 2017.
Actualment la resposta a les peticions d'ús d'aquests espais depèn de la decisió que prenguin els funcionaris públics del districte, davant del que els protocols unificaran els criteris per garantir els "principis de laïcitat i neutralitat" de l'administració, així com el respecte a la llibertat religiosa i de consciència.
Un protocol es refereix a l'ús d'equipaments culturals i l'altre a l'ús de la via pública, i sobre aquest últim han destacat que seguirà calent pagar una taxa quan es faci un ús privatori d'aquest espai per part d'una entitat amb ànim de lucre i amb una activitat que no estigui recollida en el dret a la manifestació i reunió.
La proposta s'ha debatut amb els grups polítics i s'ha presentat a les entitats religioses i davant de grups d'ateus i laics a una reunió informativa, sobre el que López ha apostat per incrementar la participació d'aquests en futures decisions.
Els usos més habituals són processons, actes formatius, celebracions i visites de líders espirituals, i els principals problemes que troben les entitats són la saturació de l'espai públic --sobretot en zones com Ciutat Vella-- i la complexitat i desconeixement de la regulació relativa a les taxes.
També topen amb la incompatibilitat d'horaris dels equipaments --que seguiran prioritzant l'activitat per la qual han estat creats, com per exemple l'esportiva--, el preu de lloguer i la concepció de la laïcitat que no s'ajusta al marc legal vigent.
FORMACIÓ A PROFESSIONALS
La directora de Drets de la Ciutadania, Aida Guillén, ha destacat que formaran a entitats sobre l'àmbit associatiu, dedicaran un Pla de formació sobre diversitat religiosa per als professionals dels serveis municipals, i impulsaran activitats de divulgació de la diversitat religiosa de la ciutat --com la Nit de les Religions--.
El secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, Guillem Correa, ha posat en valor que els protocols facilitaran la "neutralitat" de l'administració, al que el coordinador de la Federació Consell Islàmic de Catalunya, Jamal El Attouaki, ha afegit que es tracta d'un avanç clau per aclarir l'accés als equipaments.
La representant de la Comunitat Jueva Bet Shalom de Catalunya Maria Prieto ha posat l'accent en la vocació "transversal" i integradora de les noves mesures i ha qualificat de fonamental l'Oar, mentre que el representant de les parròquies catòliques de Poble Sec i part del Raval Joan Cabot ha destacat que la formació i divulgació ajudaran a aportar fraternitat entre les confessions.
Dels 513 centres de culte que existeixen a Barcelona, la majoria (243) són cristians catòlics, seguits per 167 cristians evangèlics, 25 budistes, 25 islàmics i 16 de Testimonis Cristians de Jehovà.
